5 reptes de la gestió cultural en entorns no urbans 2019

15 de gener de 2019

Arranquem el 2019 analitzant quins són els reptes de la gestió cultural en entorns no urbans, de la mateixa manera que vam inaugurar el Màster Gestió Cultural UOC-UdG amb una trobada amb professionals del sector cultural per aprofundir sobre la temàtica.

Per què li donem aquesta importància a la gestió cultural en entorns no urbans?

La gestió cultural en entorns no urbans planteja un dels desafiaments més grans del sector, ja que el centralisme territorial capta la majoria de l’atenció i traça les estructures que s’estableixen en la professió. Tant les institucions com els gestors culturals sovint configuren el seu desenvolupament pensant en un format que s’adapta a les necessitats d’un territori ubicat en la centralitat i la urbanitat. Arran d’aquestes pràctiques culturals, s’estableixen unes dinàmiques que estan dissenyades des d’un punt de vista que deixa de banda els marges i la perifèria territorial, reproduint patrons que condicionen el sector cultural.

els-reptes-de-la-gestio-cultural-en-entorns-no-urbans

A banda d’aquests sistemes integrats en l’organització i l’execució, la gestió cultural en entorns no urbans requereix d’una atenció plena i voluntat de transformació en diversos aspectes dels processos de desenvolupament d’un projecte cultural, com ho són:

  1. La distància
  2. El públic
  3. El contingut
  4. La comunicació als mitjans
  5. L’avaluació

Detallem a continuació quines són les fites per a millorar la qualitat de la gestió cultural en entorns no urbans.


Quins són els reptes que ha de superar / transformar la gestió cultural en entorns no urbans?

1 — La distància: com acostar el públic objectiu al projecte cultural?

De vegades la distància a un esdeveniment pot significar un obstacle per al públic interessat en la proposta cultural. Ja sigui per una qüestió econòmica, temporal o bé de dificultat de transport, el llarg trajecte pot suposar (en la majoria dels casos) un dels habituals factors per a descartar la possibilitat d’assistència. Un dels grans reptes de la gestió cultural en entorns no urbans és destinar una part de la dedicació del projecte a trobar la fórmula de facilitar al públic l’arribada al punt de trobada i la tornada, per tal d’incrementar les possibilitats d’èxit d’audiència.

Preveure dintre de la planificació el factor de la distància implica una millora substancial en l’impacte del projecte cultural. Ho podem resumir en tres punts:

1.1. Ampliació del perfil dels públics: les propostes de captació de públic traspassen les fronteres de la localitat o les dificultats temporals i és possible atraure nous perfils més enllà del territori desenvolupat.

1.2. Impacte de la gestió cultural a altres territoris perifèrics: una proposta cultural en entorns no urbans forma part de la perifèria. Facilitar el trajecte al públic implica donar a conèixer formes de gestió cultural que poden impactar a diversos radis de distància. És a dir, no només s’impacta a nous públics, també a altres formes de treballar, no necessàriament de la centralitat, també d’altres marges territorials.

1.3. Fidelització del públic: si la distància era un obstacle i l’audiència ha tingut una bona experiència en aquest sentit, possiblement voldrà tornar.

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans

 

2 — La mirada i el públic: a qui ens dirigim? Qui volem que ens miri? 

Una de les fites que suposa certa dificultat és poder acostar un esdeveniment cultural a diversos perfils i unificar-los en un mateix context. Quan es desenvolupa el cos d’un projecte on la cultura és el vector principal, de vegades es dissenya per a un públic específic i es parla un llenguatge que només entén un sector de la societat. Aquesta pràctica segmenta la comprensió cultural per a un tipus de perfils. Un dels reptes és ser a la vegada un projecte de territori i acostar-se també a un públic pròxim, mantenint la personalitat del projecte cultural.

3 — El contingut i el format: integrar la perifèria

La centralitat, la urbanitat, la vida ràpida, el consum cultural, sovint ha marcat el contingut, format i llenguatge d’un projecte o esdeveniment. La gestió cultural en entorns no urbans s’ha impregnat d’aquesta forma de treballar i de plantejar el disseny de les propostes, habitualment estructurades des d’aquesta mirada. Inclús, de vegades, aquesta necessitat d’acostar el contingut a les fórmules que s’estableixen en territoris urbans, es troba en la idea estesa en l’imaginari col·lectiu que allò que passa a les ciutats és millor i de més qualitat.

Per tal de trencar aquesta creença o dinàmica, el repte de transformació comença:

3. 1. Promoure les pràctiques de gestió cultural dels territoris locals: no copiar les fórmules de la urbanitat, sinó incloure aquelles que formen part del sector cultural del radi on es desenvolupa el projecte cultural. Estendre la particularitat i especialitat del lloc, a la vegada que incloure la innovació i l’originalitat en el producte cultural presentat.

3.2. Valorar l’aposta cultural dels integrants del territori: per tal de donar a conèixer el talent del sector i oferir oportunitats també aquells que no habiten en la centralitat. D’aquesta manera també es trenca el mite integrat sobre que només hi ha talent a les ciutats.

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans-2019

 

4 — Perill de folklorització mediàtica de la cultura

Per tal de captar l’atenció dels mitjans de comunicació, la perifèria cultural pot caure en la folklorització de la cultura. Un dels reptes de la gestió cultural dels entorns no urbans és:

4.1. Aconseguir transmetre comunicativament la seva particularitat cultural i que els mitjans de comunicació ho divulguin amb el mateix llenguatge, també els que tenen una mirada central.

4.2. Empoderar la mirada perifèrica en la comprensió cultural.

5 — L’anàlisi: com valorem una activitat cultural?

Els sistemes d’avaluació d’un esdeveniment cultural o projecte cultural sovint s’analitza des de la mirada central que estableix uns requisits i uns barems a l’hora de mesurar uns indicadors. Moltes vegades la quantitat va per sobre de la qualitat. No és el mateix 50 persones assistint a un esdeveniment cultural a Barcelona que a l’Espluga del Francolí. És habitual que es mesuri el nivell d’impactes des dels números i es valori des d’indicadors quantitatius, oblidant els factors intangibles i l’experiència qualitativa. Aquesta valoració no s’adequa a les necessitats d’anàlisi de la perifèria. Un dels reptes seria reformular el sistema d’avaluació d’un esdeveniment o projecte cultural de territori.

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans


 

 

 

 

 

 

 

 

 

La gestió cultural és un sector que està en constant transformació, esperem que aquest 2019 es continuï apostant i empoderant la transmissió de la cultura en entorns no urbans. 

Aquestes conclusions estan extretes o inspirades a partir de la taula rodona titulada “Gestió cultural en entorns no urbans” desenvolupada al Museu de la Vida Rural amb Oriol Martí, director executiu de la Fira de Tàrrega, Roberto Olivan, director de R.O.P.A (Roberto Olivan Performing Arts), Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí. Amb la moderació de Muriel Gómez Pradas, directora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG.

 

(Visited 28 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari