Entrevista a Andrés Burbano: artista, investigador i professor del Màster en Gestió Cultural UOC

30 d'octubre de 2022
Andrés Burbano

Andrés Burbano és un artista i investigador colombià amb un interès particular per la història de les tecnologies dels mitjans. Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en la Universitat dels Andes, a Bogotà (Colòmbia).  El seu treball comprèn des de vídeos documentals —tant en ciència com en art—, so i art de les telecomunicacions fins a l’exploració de narratives cinematogràfiques algorítmiques.  Actualment és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC on desenvolupa docència com a part del Màster en Gestió Cultural.

Imaginant Macondo va ser una instal·lació interactiva en viu amb fotografies enviades pels usuaris que va estar en exhibició durant la Fira Internacional del Llibre de 2015 a Bogotà, Colòmbia. Art i disseny de George Legrady, Angus Forbes i Andres Burbano.

Anant a les arrels, Com va néixer el teu interès per l’art i la tecnologia?

La primera vegada que em vaig plantejar la pregunta sobre la relació entre l’art i la tecnologia va ser quan vaig descobrir la història tècnica del cinema. El meu pregrau va ser justament en cinematografia, i la visió que es tenia a l’escola era la d’enfocar-se al cinema d’autor, diguem que entendre els estudis del cinema com una projecció dels estudis literaris que giren entorn de la idea de l’autor, d’algú que a través del cine troba una veu. Aquesta manera de veure el cinema deixava molts components per fora, per exemple la història dels estudis de producció cinematogràfica,  l’impacte de les pel·lícules en els imaginaris de les comunitats, i una d’elles era justament la història tècnica del cinema. Vaig decidir endinsar-me llavors en l’estudi de l’evolució de les càmeres, dels sistemes d’estabilització, dels lents, dels sistemes de projecció, de les emulsions i vaig descobrir la relació entre els usos d’aquestes tècniques i la construcció d’una obra d’autor. Això va ser reforçat per la interacció amb directors de cinema com Raul Ruiz, qui era un coneixedor profund de les tecnologies cinematogràfiques, podia passar hores referint-se a les innovacions d’Abel Gance, per exemple. Això va marcar un inici per a mi, i vaig decidir emprendre un viatge dins d’aquesta pregunta.

Què penses que pot aportar l’art a la ciència, i viceversa?

Crec que tant l’art com la ciència tenen molt a oferir a l’altre perquè es tracta de dues formes molt complexes i sofisticades de relacionar-se amb el món. El que succeeix és que alhora, les dues formes són incompletes per naturalesa; els esforços per sistematitzar de manera definitiva les disciplines científiques acaben en atzucacs i els intents per definir què és l’art es transformen d’acord amb els temps i les societats. De totes maneres, ha arribat un moment en el qual penso que pot resultar molt general parlar d’aportacions d’art i ciència en particular i que cal enfocar-se en relacions més específiques com què li ofereix la música a l’arqueologia, què li ofereix l’ornitologia a la fotografia, què li ofereix les ciències de la computació a les narratives, quins usos crítics de la ciència es poden inspirar en l’art. Potser la manera més apropiada seria preguntar-se per com poden aportar-se i qüestionar els artistes i els científics mútuament. L’important és entendre que en les dues pràctiques, la imaginació, la creativitat i els ímpetus de canvi són els motors de les dues i això fa que existeixi possibilitats enormes d’interacció.

Sobre les relacions entre ciència i art, Burbano indica “L’important és entendre que en les dues pràctiques, la imaginació, la creativitat i els ímpetus de canvi són els motors de les dues i això fa que existeixi possibilitats enormes d’interacció. “

La teva obra s’interessa per l’impacte social de la ubiqüitat tecnològic-digital què opines de la seva creixent influència en les nostres vides en un moment on s’obren perspectives com la del metaverso?

El paradigma de la computació digital ha resultat ser un dels processos més transformadors de la societat en temps recents, és difícil pensar en paral·lels a aquest procés a nivell històric. El punt és que la dissociació entre, desenvolupament, implementació, enteniment  crítica és cada vegada major donades les condicions de producció econòmica del present. Les nostres vides ja no són el mateix des de l’arribada de l’ordinador, però sobretot des de l’arribada d’aquest petit ordinador camuflat de telèfon que és un telèfon intel·ligent. El filòsof txec VilemFlusser estava treballant en una teoria de les virtualitats just en el moment que va morir, però crec que el seu punt de vista té a veure amb el fet que la nostra relació perceptiva i cognitiva amb la realitat és ja una virtualitat; en el presenta aquesta virtualitat se sumen una sèrie de capes de virtualitats addicionis de naturalesa tècnica, crec que això és una manera profunda i filosòfica d’entendre el que estem vivint, més enllà de si el metaverso serà reeixit o no.

Topografía-Tiempo-Volcán: Inmersión en línea – por Andres Burbano y Karen Holmberg Dentro (Cueva)

Com es vinculen la teva tasca investigadora amb la teva labor com a artista? Podries parlar-nos de la teva activitat actual en aquestes àrees i les seves interrelacions?

Intent en la mesura del possible tenir una producció d’escriptura que reflecteixi el meu procés de recerca i de creació simultàniament. Treball en aquest moment a finalitzar un estudi sobre tecnologies de mitjans a Amèrica llatina les quals han estat desconegudes en molts llocs. Part de la metodologia és fer reconstruccions experimentals d’aquestes tecnologies, per a saber si els seus principis tècnics realment eren coherents, però en aquest procés va acabar reactivant tecnologies que han estat adormides per molts anys, atès que són tecnologies de crear imatges, sons i facilitar interaccions, tinc el repte de reactivar les per a crear processos d’art. Aquest és un dels punts en els quals estic treballant en aquest moment.

Quin penses que és el paper del gestor cultural en un món on el consum i les pràctiques culturals es troben travessats per l’intercanvi digital?

El gestor cultural ha de ser abans de res algú que té els ulls oberts als canvis en la cultura, és un coneixedor del present. En aquest sentit, és fonamental que ara com ara els gestors entenguin que vivim en un món híbrid on el digital i el presencial interactuen simultàniament; o si es vol com vaig esmentar amb Flusser, que diferents models de virtualitats es comuniquen, i que és fonamental entendre les seves dinàmiques per a intervenir positivament en la cultura d’avui. Els canvis no són lineals, ni hi ha una idea de progrés, però el canvi és l’única cosa permanent i una de les coses que canvia són els mitjans de comunicació.

Finalment, Com es reflecteixen les problemàtiques abans esmentades en la teva tasca docent com a part del Màster en Gestió Cultural de la UOC? Com veus a l’alumnat en termes de la seva preparació per a un món cultural cada vegada més fragmentat i virtual?

L’aspecte del meu treball que veig més rellevant per al màster en gestió cultural és el treball que faig per a ACM SIGGRAPH que és la conferència més gran del món en imatge computacional i tècniques interactives. Seré el Director de la conferència en el 2024 i fa un any que treballo en la preparació de l’esdeveniment que serà en una ciutat per definir als Estats Units o el Canadà. El meu treball en ACM SIGGRAPH va començar com a curador de la galeria d’art i ara com ara tinc el repte d’oferir alguna cosa a la comunitat tecnològica a nivell global. És un treball intens, crec que aquest tipus d’experiències són les que puc compartir i que són rellevants per als estudiants del màster.

(Visited 23 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari