Entrevista a l’alumni del MGC Nerea Rojas

15 de novembre de 2022
dsc_0573

Nerea Rojas Martínez (Granada, 1999) és graduada en Literatures comparades per la Universitat de Granada i titulada al Màster de Gestió cultural de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona. Durant la seva etapa formativa, ha rebut diferents reconeixements a l’excel·lència en el rendiment acadèmic per part de les institucions universitàries i educatives. La seva trajectòria acadèmica mostra un interès permanent en la crítica feminista. En primer lloc, en el seu Treball Final de Grau va investigar l’ús del testimoniatge polifònic a les obres de Svetlana Aleksiévitx i Monika Zgustova. El seu Treball Final de Màster, per la seva banda, va presentar un estudi de cas al voltant del nou paradigma feminista i pro-LGBTIQ+ del sector editorial a Espanya actualment. Així mateix, destaca la seva faceta com a escriptora. El 2019 va resultar guanyadora d’un accèssit al II Certamen de poesia GATA CATTANA. El 2020 va publicar el seu primer llibre de poemes, La flor muerta de algodón, editat per ‘edicions al mar’.

Per què vas decidir estudiar Gestió Cultural a la UOC?

La veritat és que el meu grau estava molt enfocat a la investigació. Em sembla bé, però després d’allò tenia ganes de fer una altra cosa. Crec que la literatura pot ser transformada i transformada en alguna cosa més, per a tothom, i vaig sentir que el Màster en Gestió Cultural podia donar sortida a aquesta vocació. També era un afany per buscar alguna cosa nova i estimulant després d’un model d’estudi més tradicional i el període de pandèmia. He d’admetre que no estava lliure d’escepticisme sobre la possibilitat de conciliar la literatura amb la gestió cultural. El meu TFM va culminar en una ferma eradicació dels dubtes i una profunda convicció que el món del llibre és, en realitat, un dels motors que amb més força dinamitzen l’escenari cultural. M’agradaria que el coneixement sobre literatura no fos desconsiderat en l’àmbit professional de la gestió cultural, perquè altrament crec que ens perdem molt. La gestió cultural al sector del llibre no té a veure simplement amb l’organització de les conegudes Fires o macro esdeveniments. Té a veure sobretot amb l’impuls de moviments inherents al context del llibre i la literatura, amb una intervenció genuïna que transforma històricament com entenem la lectura.

Com va ser lexperiència?

Molt satisfactòria. Passa una mica com amb el grau de Literatures comparades, que com requereix necessàriament un enfocament holístic, es toquen tots els pals i després un aprofundiment en què vol. A mi em va agradar el repte de sortir del que és literari, aprehendre una figura professional diferent que era completament nova per a mi. A més, el desenvolupament de la formació a la UOC és dinàmic i permet una flexibilitat real. Per mi això va ser important, donava lloc a un estudi amable. També vaig sentir que les assignatures se centraven en allò realment útil, trobant aquest equilibri entre allò propi de la producció acadèmica i l’objectiu primari del Màster.

Tot i això, sí que m’agradaria plantejar un suggeriment pel que fa a un aspecte que considero millorable, el de les pràctiques. Els que no vivim a Barcelona ni Madrid, o almenys va ser el meu cas, ho tenim molt difícil per trobar empreses o centres de pràctiques. Tot i que la Universitat ens facilita les eines, ens trobem sols i soles a l’hora d’efectuar aquesta cerca i acaba essent més esgotadora del que caldria. Personalment no vaig poder fer pràctiques perquè a Granada els centres ja tenien acords amb la UGR, i encara que això no és impediment, en tenia prou per dir que no. A dia d’avui segueixo trobant a faltar aquesta experiència tan significativa per al desenvolupament professional d’un gestor cultural que m’hauria encantat viure.

Per què has treballat la qüestió de l’edició conscient al teu TFM? I quines eines us va oferir el Màster per avançar en la comprensió d’aquest fenomen?

Com a lectora, no tenia dubtes de com n’és d’apassionant. Dia a dia em nodria no només de les lectures, davant les quals l’ésser humà es troba limitat per raons simplement de temps, sinó més enllà de tota aquesta xarxa de significacions que s’intercanvien en allò que de vegades s’ha anomenat Bookstagram, per exemple . Des del rol d’usuària ja pots constatar qüestions com l’impacte de l’escriptura d’Elisa Victoria als peus de foto ressenyant a aquesta Elisa nena que sol representar a les seves novel·les mitjançant diversos alter ego, o que la integració a l’ofici d’editar d’una consciència sobre l’escriptura queer com la d’Àngel Néstore esdevé una forma distintiva de fer llibres com és la de Letraversal. Tenia la sensació que els llibres estaven vessats per tot arreu i que no s’estava explorant prou aquesta substància.

D’altra banda, hi havia diverses coses per abordar aquests temes que em molestaven. Primer, a partir del meu afany en els estudis de gènere havia observat una carència que crec especialment perjudicial en el món de la gestió cultural. És el tractament daquest coneixement com a complementari o conjuntural respecte al fet essencial. Una tàctica molt freqüent de l’hegemonia és desproveir el contrahegemònic de tota naturalesa cognoscitiva, com si això catalogat com allò social fos derivatiu del que no és social, com si, en realitat, hi hagués alguna cosa que pogués comprendre’s fora de la societat. La gestió cultural constitueix una oportunitat única per reconèixer l’autonomia del que tantes vegades és donat per fet. El segon és que la figura del gestor cultural sembla des de fora un perfil sofisticat, que es relaciona amb les elits o que domina dots comunicatius extrínsecs a la vida cultural ordinària. El Màster demostra que no és així, però és cert que des de dins hi ha el risc d’assumir-se des d’un lloc incorrecte. A mi m’interessava molt posar de manifest la idea que la llibrera del teu barri també és una gestora cultural.

Pel que fa als coneixements que em va proporcionar el Màster per investigar el que vaig denominar edició conscient, gairebé tots els dec a l’assignatura optativa Lletres i sector editorial, impartida per la professora Palmira Feixas. Quan vaig decidir el tema, de fet, no vaig dubtar a comunicar-ho expressament per la il·lusió que em feia. Em va agradar la manera com Palmira va plantejar l’assignatura, aportant molta vida a l’espai del Fòrum amb temes obertament polèmics. Donat que molts d’aquests temes eren tractats en converses diàries no especialitzades, el repte era opinar amb fonament i rigor. A mi em motivava molt veure com allò que era el meu àmbit de coneixement repercutia tant als noticiaris i fins i tot a Twitter. El fet literari i el mercat editorial demanen per això una complexitat singular a l’hora d’aproximar-nos-hi com a professionals.

De la mateixa manera, l’enfocament integral del Màster, ja no els continguts, va ser el que em va ajudar a entendre la funció del gestor cultural de manera transversal.

Nerea llegint poemes del seu llibre en un recital de poesia jove celebrat en el marc de la Fira del Llibre de Granada el 2021.

Com evoluciona la teva trajectòria i com has incorporat el coneixement produït a la teva recerca a la teva vida actual?

Actualment em trobo estudiant Maquetació digital i acumulo així diverses formacions complementàries a l’ofici d’editora sempre enfocades a l’edició independent. El coneixement produït a la meva investigació el porto amb mi cada dia en tant que usuària, com deia abans. Però, a més, és sens dubte una perspectiva professional que m’ha aportat, sobretot, molta claredat. Ha estat com ordenar tot allò que intuïa i posar-li nom, ha consistit a afinar la meva consciència sobre una cosa que m’importa molt, i això em fa feliç. També m’alegra veure constatacions incessants del paradigma de l’edició conscient. Abans d’haver acabat la feina, va néixer una nova llibreria meravellosa a Barcelona que es defineix com a LGTBI i transfeminista, la llibreria Acció Perifèrica. Ara mateix, llegeixo un article publicat ahir a El País sobre la consagració de Camila Sosa Villada, que ha aconseguit la qualificació fins i tot d’autora super vendes. El cicle segueix, té continuïtat, i això és el més bonic. És per a mi el que dóna sentit i legitima la feina, el fet que no s’acabi aquí.

Quina és la situació amb la política de gènere al món de la gestió cultural i editorial?

Per començar, com proposo a la feina, cal ampliar i aprofundir en el concepte de bibliodiversitat. Suposa un gran avenç haver posat en marxa certes mesures per a la bibliodiversitat que són, diguem-ne per resumir, quantitatives. Però no n’hi ha prou que les identitats dissidents ocupin espais de representativitat amb veu pròpia, han de tenir la possibilitat de transformar com a tal l’espai sencer. No només perquè el seu interès és general i no marginal, sinó més enllà, perquè manegen una mirada, un coneixement. No em refereixo amb això a essencialismes, dels quals em preocupo molt per anar descartant durant la investigació, sinó a una potencialitat. Hi ha una aproximació, una manera de llegir, unes eines per a la relació amb els textos… que ja està penetrant al sector del llibre des de fa temps. Hi ha tota una forma de bibliodiversitat més complexa de mesurar.

Dit això, ens trobem davant d’una gran polarització entre l’edició hegemònica i l’edició independent. Jo insisteixo implícitament amb la meva feina a centrar-nos en la segona malgrat la seva inferioritat de recursos i la seva constant situació de perill. I això és perquè tenim raons més que suficients: l’edició independent encapçala actualment la dinamització cultural. La seva força podrà ser en part assimilada pel mainstream, aquesta capacitat fagocitadora tan ambivalent del capitalisme, però és única i imparable. Tot i així, a l’edició independent podem estar orgullosos de la política de gènere. S’ha entès i aplicat molt millor que en altres àmbits de la cultura. El més fructífer és que és una política de gènere centrada en la trobada, la trobada entre els textos i la comunitat lectora: clubs de lectura, col·loquis, debats, etc. No parlem d’activisme, parlem d’una cosa molt més gran que és la força de la cultura. Ja hi ha fora un imaginari, una manera concreta d’editar imitant allò artesanal amb preciosismes artístics, unes expectatives lectores, un mercat també. I totes aquestes fórmules estan ara mateix obtenint un reconeixement unànime, internacionalitzant-se, aconseguint el més alt. Fa la sensació que tot s’ha capgirat una mica, ara és l’edició que privilegiava allò econòmic sobre allò cultural la que es veu obligada a seguir-li el ritme a què privilegia allò cultural, perquè resulta que la qualitat literària s’ha convertit en un èxit de vendes.

Quins són els teus reptes professionals i personals de futur?

Suposo que, com per a tot jove d’aquest país, ja és prou repte trobar una feina del que he estudiat per poder prosperar i independitzar-me. Crec, a més, que cal replantejar el mercat laboral del sector editorial. Deixa molt que desitjar el fet que, en l’època en què —malgrat allò que ens vulguin fer creure— es llegeixen més llibres que mai, tota la indústria es concentri a les capitals i que no hi hagi un nínxol independent que no comporti ser autònoma des de linici.

El meu objectiu professional, per altra banda, seria tornar a la societat una mica del que he rebut jo en la meva formació, com per exemple aportar d’una forma ja aplicativa allò que s’ha esbrinat al meu TFM, que crec que pot ser de valor.

(Visited 29 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari