Entrevista a Eni Soriano, profesori de Gestió Cultural UOC

19 de juliol de 2023

El Dia Internacional de l’Orgull és una data emblemàtica en la lluita pels drets i les llibertats dels col·lectius LGTBI+, i durant el mes de juny s’han dut a terme nombroses activitats culturals dissenyades per a commemorar aquesta celebració i promoure la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Els museus i altres agents culturals exerceixen un paper fonamental en la gestió d’aquestes activitats culturals. La celebració de l’Orgull combina programacions artístiques i culturals que no sols entretenen i eduquen a la ciutadania, sinó que també reivindiquen la igualtat i el respecte cap a totes les identitats. Per a aprofundir en aquest tema, tenim l’honor d’entrevistar a Eni Soriano, profesori de Gestió Cultural de la UOC, doctori en Arqueologia Prehistòrica i Màster en Museologia i Museus, qui compartirà el seu coneixement i experiència en relació amb la gestió cultural i la celebració de l’Orgull LGBTI+.

  • Quin és el paper dels museus i altres agents culturals en la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+ i la defensa dels drets i llibertats d’aquests col·lectius?

Crec que és fonamental que adoptin un paper de suport i col·laboració amb els col·lectius LGBTI+, especialment ara que estem petint un increment d’atacs als nostres drets i d’agressions, també físiques. Hem de recordar que l’atac a qualsevol grup vulnerable de la nostra societat suposa un atac a la societat en el seu conjunt, independentment que formem part d’ell o no, i totis sortim perdent. Les institucions culturals, i el sector de la cultura en general, han de continuar fomentant valors com la diversitat, la solidaritat i el respecte a les diferències de tota mena, també de sexe, gènere, cossos i sexe-afectives.

  • En la teva opinió: Quines són les estratègies més efectives per a dissenyar una programació cultural inclusiva que promogui la diversitat sexual, afectiva i de gènere?

Fonamentalment, comunicar-se amb els col·lectius als quals es vol incloure i establir un diàleg: preguntar-los quines necessitats tenen, convidar-los a participar…No podem apropiar-nos de la veu d´ altris, més aviat hauríem d’aprofitar la nostra situació més avantatjosa i privilegiada per a ser un altaveu. D’altra banda, considero també fonamental que el personal de les institucions culturals rebi formació en aquests àmbits.

  • Quins són els desafiaments més comuns als quals s’enfronten els qui realitzen gestió cultural en organitzar esdeveniments relacionats amb l’Orgull LGBTI+ i com es poden superar?

Penso que el desafiament més gran és no vincular aquest dia amb esdeveniments com el Pride Barcelona o el MADO a Madrid. Aquests festivals i desfilades, que sovint es defineixen com a “capitalisme rosa”, estan patrocinats per empreses que mesuren el seu èxit segons els milions d’euros generats i que han eliminat tot el caràcter reivindicatiu. No hem d’oblidar que el dia de l’Orgull es commemora una revolta, protagonitzada precisament per la part del col·lectiu més desfavorida, contra la repressió policial que patien. El segon desafiament és més ampli i es refereix a aplicar un enfocament inclusiu i de defensa dels drets LGBTI+ tot l’any, i no sols limitat a dates assenyalades com aquesta.

Penso que el major desafiament és no vincular aquest dia amb esdeveniments com el Pride Barcelona o el MADO a Madrid. Aquests festivals i desfilades, que sovint es defineixen com a “capitalisme rosa”, estan patrocinats per empreses que mesuren el seu èxit segons els milions d’euros generats i que han eliminat tot el caràcter reivindicatiu.

  • Podries destacar alguna acció o trobada que hagi tingut lloc durant el mes de l’Orgull 2023? Quins aspectes ho fan rellevant?

Des del 2021 l’Ajuntament de Barcelona i el Centre LGTBI organitzen l’Orgull de Museus, un cicle en el qual diversos museus de la ciutat creen esdeveniments o reinterpreten les seves col·leccions amb una mirada queer. D’entre ells jo destacaria el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i les activitats organitzades al voltant de l’exposició “ Sade. La llibertat o el mal”. Aquestes activitats, denominades La Impròpia, es poden definir com un conjunt de sessions de trobada i conversa sobre qüestions com les identitats, els cossos o les sexualitats dissidents. El realment interessant, a part per descomptat dels temes tractats, ha estat el format, centrat a crear un espai segur i participatiu, amb unes pautes de cures explícites. I també la participació i col·laboració en l’organització d’activistes i persones del col·lectiu LGBTI+.

  • Quin és el paper de l’educació en gestió de la cultura i el patrimoni i la professionalització en aquest camp per a l’avanç dels drets de la comunitat LGBTI+?

Com he dit anteriorment el sector de la cultura i, per tant, també les persones que treballem en la seva gestió, tenim una responsabilitat central en el foment de determinats valors. La cultura no pot servir per a homogeneïtzar la diversitat sota el prisma del normatiu, ni pot ser una eina que justifiqui les desigualtats actuals, el patriarcat o el colonialisme. Per això opino que en l’educació en la gestió cultural i del patrimoni ha de tenir un pes important l’adquisició d’enfocaments crítics i diversos, lligats a les demandes socials i als avenços en drets dels diversos col·lectius, entre ells el LGBTI+. Únicament aquellis professionalis amb una formació d’aquestes característiques tindran la capacitat d’afrontar els reptes actuals de la nostra societat i els futurs que vagin sorgint.

(Visited 24 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari