Quins nous reptes planteja la crisi del coronavirus en el sector cultural? Quin paper juga la innovació? — Lluís Miras

Per Lluís Miras, Gestor Cultural en Innovació Social i professor col·laborador del Màster de Gestió cultural de la UOC 

La gestió cultural en temps de coronavirus i confinament

El confinament ens ha evidenciat l’oportunitat que té el sector cultural de desenvolupar la seva cara més digital, i això comporta un determinat format amb la seva manera de consum, on la innovació social juga un gran paper potenciador.

En l’àmbit personal i professional, la sensació de fer gestió cultural a casa és molt diferent de la que tinc quan treballo en les oficines d’un equipament cultural. Primer, trobes a faltar l’enriquidor treball en equip, i tot seguit, descobreixes que venim d’un sistema cultural força analògic. A partir d’aquí la relació amb el propi equip gestor, artistes, creadors, usuaris i usuàries passa a ser digital.

De l’artista necessites una major complicitat, i inclús intimitat per preparar un contingut en línia que ens demana naturalitat, dinamisme i sobretot un missatge directe i clar. Com a punt a favor, aquest nou vincle personal i digital amb l’artista m’ha servit per conèixer més a fons el seu pensament creatiu i la seva obra.

Els continguts, que fins ara tenien un tarannà bàsicament presencial, passen a ser digital gràcies a la tecnologia i es potencia la seva comunicació; s’anul·len les distàncies, es facilita un intercanvi d’informació, es fomenta la participació i la inclusió social. Llavors, penses en tots aquests sentiments que desperta l’estat de confinament, i és l’hora d’activar la imaginació i planificar, gestionar i difondre una comunicació digital amb continguts socials, propers, humanistes que ajudin a fer passar d’una manera més entretinguda aquesta estranya situació en la qual vivim.

Reptes del sector cultural durant i després de la pandèmia global per COVID-19

1. La relació entre la cultura i la salut

En aquest context, la cultura es presenta i s’exposa amb la intenció d’atreure, entretenir i acompanyar-nos. Aquí, també, es manifesta clarament la relació entre cultura i salut, i la nostra feina pren un compromís més social quan ens imaginem productes culturals per pal·liar la soledat.

2. Participació activa i cocreació ciutadana en continguts digitals

Vull destacar la satisfacció que em produeix la participació activa dels usuaris i usuàries sobre els continguts digitals. I és de participació, i en alguns casos inclús de cocreació, que parlem quan ens imaginem un producte cultural, que té el gran repte de convertir la ciutadania consumidora en ciutadania activa.

3. Innovació social, gestió cultural i cultura de proximitat

Un dels fonaments indispensables per crear un producte cultural, des de la perspectiva de la innovació social, és la participació activa i inclusiva, on la nostra feina també consisteix en destruir qualsevol tipus de barreres i permetre l’accessibilitat. Aquí tenim un dels grans reptes que d’una manera ràpida i sense avisar ens ha portat aquesta situació de confinament: fomentar la participació en línia.

I això ens porta conseqüentment a un altre gran repte, que des de la cultura de proximitat haurem de tenir molt present; que consisteix a fer familiars aquestes eines digitals de comunicació i participació. Això vol dir, fer un treball d’educació digital adreçat a qualsevol tipus de col·lectiu, especialment als més vulnerables com pot ser la gent gran.

4. Eliminar la bretxa digital i democratitzar la tecnologia

M’agradaria destacar, com en aquests temps la digitalització et situa o no en la vida cultural i social. La situació actual et fa conscient de la gran fractura o bretxa digital, i de la necessitat de la democratització de la tecnologia.

Els gestors culturals ens hem d’adonar de la desigualtat entre grups de població que tenen accés a les TIC i els que no en tenen. Així podrem introduir eines bàsiques de comunicació digital en els nostres productes culturals per poder connectar amb la major part de la societat. Hem de contemplar que la bretxa digital també fa referència a aspectes de condicions d’accés, i en la qualitat d’ús que fem de les TIC, i és precisament aquí on la cultura i l’educació tenen un paper fonamental en l’ús del coneixement i la competència digital.

5. Potenciar el valor de la cultura i la cultura digital com a motor de construcció social

Davant la situació de confinament, la gestió cultural ha estat possible gràcies a la digitalització de continguts. Això ha creat una nova manera de fer i relacionar-se amb una cultura que s’ha presentat força altruista, amb l’únic propòsit d’evadir-nos d’aquesta situació. I és precisament la seva qualitat beneficiosa que ens ha de fer veure clarament el seu valor com a constructora social. La innovació social, que recull aquest valor transformador de la cultura, ha de posar tots els recursos necessaris per facilitar una oferta digital cultural. Aquesta cultura digital ha vingut per conviure d’una manera estable amb les formes culturals presencials que tots coneixem.