Els pregons de la Mercè analitzats per un equip del Máster Gestió Cultural UOC

5 d'octubre de 2022
Portada de l’estudi

Es tracta d’una anàlisi textual dels pregons fets en el marc de les Festes de la Mercè entre 1975 i 2020, desenvolupat per directora del programa, la Dra Alba Colombo, i l’investigador doctoral Xavier Villanueva.


El treball s’anomena ‘Viatge al(s) centre(s) dels pregons: les Festes de la Mercè 1975-2020‘. Ha sigut dut a terme amb el suport del projecte europeu FESTPACE i de l’Ajuntament de Barcelona. El complet estudi d’arxiu sobre les festes de la Mercè ha identificat i analitzat els materials i les fons documentals més rellevants en el marc dels pregons de la Mercè des del 1975 fins a l’actualitat. D’aquesta forma, el treball fa dues contribucions fonamentals.

  • Primerament, a més de recuperar “pregons perduts” identificats amb la col·laboració arxivers de l’Ajuntament de Barcelona i de l’ICUB, la recerca ha pogut digitalitzar aquest material amb l’objectiu de fer-ho públic i accessible a tota la ciutadania de Barcelona.

  • En segon lloc, i com a propòsit central de la recerca, s’ha recollit els continguts i les formes dels pregons de la Mercè. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi textual dels pregons mitjançant un sistema de codificacions i variables específiques. Sobre la base d’aquesta aproximació heurística se’n van anar establint categories rellevants per explicar l’orientació narrativa d’aquests escrits, entendre les seves formes, així com les seves implicacions i mecanismes legitimadores; com alhora espai, festa, mite de la Mercè, ciutadania o diversitat. El treball també identifica tensions expressades pels pregoners entre principis i valors centrals i altres divergents.
Cartels de la Mercè.



Com s’assenyala a les conclusions de l’estudi, la conceptualització del conjunt pregons 1975-2020, fa una contribució a la disponibilitat d’aquests continguts d’una manera sincrònica. Però també facilitant la seva lectura crítica i obrint una via de la lectura sociològica de la cultura i la política barcelonesa. Així, per eixample, el document evidencia una llarga transició “des de postures marcadament catòliques fins a la institució de la reconstrucció cívica o laica del mite” (p.31), i ofereix algunes recomanacions de futur sustentades en aquesta rica anàlisi.

Annex de l’estudi amb accés als pregons (primers 5 anys). Pàgina 36.
(Visited 11 times, 1 visits today)