Entrevistem el Barcelona Gallery Weekend

9 de setembre de 2015

Ben aviat Barcelona viurà la primera edició d’un dels esdeveniments amb més pes en l’àmbit de l’art, en el qual les galeries són les protagonistes: el Barcelona Gallery Weekend. És un projecte de gran envergadura que comporta una gestió sòlida i acurada. Des del nou postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC, n’hem volgut entrevistar l’organització, perquè ens expliqui l’experiència de gestar-lo i què hi ha rere aquesta cita indispensable, que es durà a terme de l’1 al 4 d’octubre.

 La direcció i organització de l’esdeveniment és a càrrec d’Imma Mora i Lidia González Alija, amb el suport d’un comitè executiu format per quatre galeristes membres de la direcció d’Art Barcelona, una associació de galeries d’art contemporani: Joan Anton Maragall (galeria Trama), Miguel Ángel Sánchez (ADN Galeria), Ana Mas (galeria Ana Mas Projects) i Àlex Nogueras (galeria Nogueras Blanchard).

  1. Com neix el Barcelona Gallery Weekend? Quins són els elements clau que el defineixen?

El Barcelona Gallery Weekend neix impulsat per la necessitat que a la ciutat de Barcelona hi hagi un gran esdeveniment de l’art amb prou potència perquè es converteixi en una cita internacional indispensable, de la mateixa manera que ho és la fira d’art contemporani ARCO a Madrid.

Després d’alguns intents fallits i de moltes converses entre gent del sector, es va decidir optar pel format gallery weekend, un model d’èxit en altres ciutats del món com Berlín, Mèxic, Viena, Amsterdam, etc.

L’esdeveniment és una iniciativa d’Art Barcelona, una associació de galeries d’art contemporani, que es finança tant amb suport públic (Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, ICUB; Generalitat de Catalunya: Institut Català de les Empreses Culturals, ICEC; Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat), com privat (aportacions de les galeries participants, empreses patrocinadores i mecenes particulars).

El Barcelona Gallery Weekend es pot definir com un cap de setmana d’art a la ciutat, amb periodicitat anual, en què obriran les portes les galeries més rellevants amb programacions i horaris especials, es portaran a terme intervencions específiques d’artistes locals en indrets singulars i, a més, les institucions i els espais sense finalitat de lucre més representatius de la ciutat oferiran visites guiades, exposicions, xerrades, performances i altres activitats. Un cap de setmana en què Barcelona es convertirà en una gran galeria d’art per a entusiastes, professionals i col·leccionistes, tant locals com internacionals.

  1. Per què s’organitza un gallery weekend a Barcelona? Quin és l’objectiu essencial que s’espera aconseguir amb aquest esdeveniment?

L’objectiu essencial és aconseguir que el públic local visiti de nou les galeries i, alhora, estimular el mercat de l’art a la ciutat, atreure el col·leccionista forà i reforçar el col·leccionista local, que, curiosament, se’n va a comprar art a l’estranger. Per això les galeries són les protagonistes.

Però aquest no és l’únic objectiu, sinó que també hi ha el de crear un esdeveniment que uneixi les forces dels principals agents i espais artístics de la ciutat, tant privats com públics, tant consolidats com alternatius o emergents, per a propiciar una gran cita de l’art a escala internacional que fomenti, per tant, un turisme cultural de qualitat i un reconeixement de la cultura produïda al nostre país.

  1. Quins són els recursos indispensables que cal tenir per a emprendre un projecte d’aquesta dimensió?

Per a aquesta primera edició és indispensable creure que el projecte és necessari per a la ciutat i tenir la complicitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, per tal de poder posar en marxa un projecte que requereix una forta inversió inicial. En aquest sentit, hem d’agrair la confiança que s’hi ha dipositat, tant des de l’àmbit públic com privat.

La segona cosa indispensable és crear una xarxa. Una gran part dels esforços i de la dedicació inicials ha estat fer reunions amb galeries (tant amb les integrants d’Art Barcelona, com amb les del Gremi de Catalunya i altres d’independents), institucions, espais sense finalitat de lucre, comissaris, artistes, col·leccionistes i la resta d’agents per a explicar el projecte i buscar complicitats i col·laboracions. És molt important que el sector estigui del teu costat, i per això és necessari fer-lo partícip i explicar-li el projecte, la qual cosa també fomenta el boca-orella.

I en darrer lloc, el tercer recurs que no ha de faltar són moltes ganes i entusiasme per a portar-lo a terme.

  1. Quins han estat els passos previs abans d’executar el projecte? Un cop decidides les bases, quines són les primeres accions que heu hagut d’emprendre?

Els primers passos van ser identificar les necessitats del sector galerístic i artístic de la ciutat i les possibilitats de satisfer aquestes necessitats. En aquests passos previs es van fer moltes reunions i es van buscar les persones especialitzades amb capacitat per a engegar un projecte d’aquesta mena. Es va contractar la Rosa Martínez, comissària de gran trajectòria internacional, que va fer un informe de consultoria que va assentar les bases del projecte i la seva estructura; i també l’Imma Mora, gestora cultural amb una àmplia experiència, que porta la direcció del projecte.

Les primeres accions van ser decidir el format i el nom de l’esdeveniment, estudiar i fer una gran recerca de tots els gallery weekends del món, els quals ens van servir com a referents, i fixar una data estratègica per a portar-lo a terme. Un cop vam haver fet això, s’havia de començar a preparar tot: el logotip i la imatge gràfica identificativa de l’esdeveniment, la primera roda de premsa en què s’anunciés l’esdeveniment un any abans de la data prevista, la cerca de participants entre les galeries i les institucions més rellevants de la ciutat, l’establiment de contactes amb col·laboradors, com ara mitjans, hotels i empreses involucrades, la creació del web i de les xarxes socials, la distribució de materials de difusió a la ciutat, la creació d’una gran base de dades, les gestions de captació de patrocini… i un llarg etcètera.

  1. Com a primera edició, quins reptes heu hagut d’assumir? I quins són els avantatges que us ha comportat?

El gran repte és, sens dubte, crear confiança, no solament per a aconseguir la complicitat del sector, tant a escala local com internacional, sinó per a aconseguir finançament, col·laboracions i, sobretot, públic, la qual cosa farà que l’esdeveniment tingui èxit i, per tant, continuïtat. Un altre repte és singularitzar l’esdeveniment i fer-lo diferent. Aconseguir singularitat en un esdeveniment que volem que sigui anual, mitjançant un programa comissariat que cada any pugui variar i donar rellevància a una part del teixit artístic de la ciutat fora del circuit de les galeries i amb la seva complicitat. Per a aquest repte hem disposat de l’equip de curadors Latitudes, format per Mariana Cánepa i Max Andrews, que han portat a terme el programa «Composicions», una sèrie d’intervencions artístiques en llocs singulars de la ciutat.

L’avantatge d’una primera edició, deixant de banda l’atractiu que té la ciutat de Barcelona, és el fet de no tenir grans limitacions imposades per un model ja tancat al qual s’ha de donar continuïtat, sinó que està tot per fer i hi ha lloc per a moltes coses dins la proposta.

  1. Portar la gestió d’un esdeveniment implica moltes decisions, organització i treball en equip. Quines conclusions extraieu de la feina que heu fet en aquest àmbit?

El treball en equip és un factor molt important, no tan sols el que fem a l’oficina les persones que en portem la coordinació, sinó també el que fem amb el comitè executiu, al qual hem de transmetre tot el procés de treball setmanalment per a prendre les decisions pertinents. A més, hi ha un gran treball en equip amb les galeries i els espais participants, dels quals necessitem informació i materials de manera contínua, i amb tots els serveis que contractem externament, com ara els serveis de disseny, de premsa, etc., amb els quals hem de treballar braç a braç. Quan hi ha tanta gent implicada en un mateix projecte són molt importants l’organització i els terminis establerts, per la qual cosa és molt útil tenir-ho tot planificat amb un calendari completament detallat i tenir una bona comunicació amb tots els agents.

  1. El projecte ja és al forn a punt de sortir… Ara que ja podeu veure’n la forma, és com us l’imaginàveu?

Encara hi ha coses que s’han de tancar i de decidir en aquest últim mes de preparació, però creiem que estem aconseguint el que ens havíem proposat i implantant el model que volíem en termes generals. En el transcurs de la preparació sempre apareixen imprevistos i contratemps que fan prendre decisions que van donant forma al projecte, una forma que potser no t’havies imaginat mai i que acaba definint-lo i donant-hi identitat. Per això el resultat no és mai del tot com es planteja al principi, sinó que es va adaptant a la realitat i a les circumstàncies.

  1. Si haguéssiu de tornar a començar per primera vegada, quins passos canviaríeu i quins repetiríeu?

Les coses que han fallat les hem anat resolent alternativament sobre la marxa i entenem que aquesta és la manera de fer-ho. La part més difícil ha estat trobar patrocini d’empreses privades, atès que els objectius fixats eren molt alts i que és un moment en què les empreses encara s’estan recuperant de la crisi i generalment prefereixen invertir en la publicitat dels productes abans que la identitat de marca. Per aconseguir aquests objectius econòmics inicials, vam fer un tomb i se’ns va acudir fer un programa d’amics i mecenes particulars. Ens vam posar en contacte amb en Joan Fontcuberta, un artista d’una gran trajectòria, per proposar-li una col·laboració que consistia en la cessió d’una obra seva produïda especialment per al Barcelona Gallery Weekend, amb la qual obsequiarem els mecenes particulars que donin suport al projecte. Em sembla que va ser una bona idea i ha estat una solució que no tan sols ha funcionat, sinó que ha afegit valor al projecte; per tant, és un recurs que segur que tindrem en compte per a les properes edicions.

Per a la segona edició entenem que s’han de reduir els objectius de patrocini privat i mirar de finançar el projecte des d’altres vies.

Moltes gràcies per respondre l’entrevista, us desitgem molt d’èxit en aquesta primera edició!

(Visited 13 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari