Debatent el concepte de necessitats culturals des del Màster Gestió Cultural(UOC,UdG)

6 de març de 2023

El passat 1 de desembre es va realitzar a Girona la sessió “Pràctiques culturals contemporànies després de la tempesta, Quines necessitats i capacitats culturals tenim en l’actualitat? Una mirada gironina des dels marges”. La mateixa va servir d’acte inaugural del curs 22/23 del Màster universitari de Gestió Cultural (UOC-UdG).


En aquest marc, es van debatre diferents visions sobre la idea de necessitats culturals, així com les seves reformulacions i perspectives de futur. En les següents entrevistes recollides en vídeo, hem conversat amb diferents actors de referència al món cultural i els hem consultat sobre les necessitats i capacitats culturals, i com aquests factors repercuteixen en la vida de les persones. Es van recollir les impressions i opinions d’experts i expertes en el camp de la gestió i les polítiques culturals, entorn de les següents tres preguntes:

Quines recomanacions cal tenir en compte per a adaptar-se al canvi?

Judit Font, membre del grup motor del Ateneu Popular Coma Cross, i Pep Marés, Responsable D ´Ad hoc Cultura, estan d’acord que per a generar cultura una de les necessitats fonamentals és disposar d’espais de creació on poder compartir. També generar llocs de trobada on poder investigar, desenvolupar propostes i intercanviar idees és imprescindible perquè floreixin nous projectes i expressions creatives.
També, diu Mercedes Sosa que “la cultura és l’única cosa que pot salvar un poble, l’única cosa, perquè la cultura permet veure la misèria i combatre-la”. I afegeix: “La cultura permet distingir el que cal canviar i el que s’ha de deixar, com la bondat de la gent, el compartir una empanada, un vi…”.

Han d’ampliar-se les propostes culturals formatives en l’educació?

Una altra necessitat bàsica posada a debat en la sessió és la formativa. Marcela Otárola, coordinadora de projectes de l’Associació d’Art Internacional, ens explica per què sosté que les arts han de tenir més presència en l’àmbit educatiu i dins de les aules. A més, existeix una relació entre aquesta tasca educativa i diverses maneres d’articular les capacitats culturals dins d’un context concret. Per exemple, la possibilitat que els alumnes poden accedir a un major nombre de referents es multiplica. Marta Riera, coordinadora de projectes de l’associació Núria Social d´Olot, dona suport a aquesta idea i considera que la cooperació entre art i educació ha de formalitzar-se perquè agafi impuls i els alumnes creixin amb ella.

Està en creixement la cultura participativa?

Finalment, Riera i Alfons Martinell, professor jubilat de la UDG i codirector de la Càtedra Pau Casals, posen en valor l’increment del caràcter participatiu del públic en l’àmbit cultural. Les capacitats culturals poden ser de molts tipus: individuals, comunitàries, col·lectives i institucionals, però com recalca Martinell: “una necessitat cultural és compartir amb l’altre una expressió cultural que no es pot satisfer individualment, com per exemple, el teatre”.

(Visited 36 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari