El museu a casa (39) – Sunyer: el Pastoral

Representa l’essència del paisatge mediterrani, una nova manera d’interpretar el paisatge, on s’integra una figura femenina fent la migdiada entre pins, ovelles i un gos, recollint influències de Cézanne, Gauguin, Matisse i Maillol. Es tracta de l’obra més destacada del període de l’artista a Sitges i s’ha convertit en el paradigma de la pintura catalana del Noucentisme.

L’11 d’abril de 1911, les portes de les Galeries Fayans Català de Barcelona es van obrir a l’Exposició Obres de Joaquim Sunyer, la primera exposició individual del pintor català Joaquim Sunyer (1874-1956). Un total de 60 quadres van estar exposats fins al 30 d’abril del mateix any, moltes de les quals havien estat realitzades durant la darrera etapa artística marcada pel retorn al seu Sitges natal el 1908.

De totes les obres exposades, la que més va cridar l’atenció va ser el llenç Pastoral (1910-11). La crítica la va consagrar com el paradigma de la pintura catalana noucentista, una representació de l’equilibri i harmonia entre persones i natura, entre la gent i el país.

Fuig dels problemes de la societat industrial mantenint una distància prudent amb el món del treball i els problemes socials, i presenta l’ideal d’una vida feliç i ociosa a la vora de la Mediterrània, inspirant-se en la poesia bucòlica de Virgili.

Com a protagonista, la dona, personificació simbòlica del paisatge. I com a signes de modernitat, els colors plans, la simplificació i l’esquematisme.

–

Joan Campàs i Montaner