El museu a casa (30) – David: Jurament dels Horacis

2 de juny de 2023
jurament-dels-horacis2

S’analitza aquesta pintura (en francés Le Serment des Horaces)  basada en la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis, relatada per Tit Livi en la seva obra Ab Urbe Condita, i que fou encarregada pel rei  Lluís XVI de França el 1784, amb la intenció que fos una al·legoria sobre la lleialtat a l’estat i, per tant, al monarca. A mesura que s’acostava la Revolució Francesa, van augmentar les pintures que feien referència a la lleialtat envers l’estat més que a la nissaga o a l’església. El tema de l’obra és el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal i l’exaltació del patriotisme i de la virtut cívica.

David: Jurament dels Horacis      07:01

Representa els «Horacis» romans que eren trigèmins masculins seleccionats per lluitar contra els «Curiacis», també trigèmins masculins, per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d’Alba Longa.

El drama radica en el fet que una de les germanes dels Curiacis, Sabina, està casada amb un dels Horacis, mentre que una de les germanes dels Horacis, Camil·la, està promesa a un dels Curiacis. Malgrat els llaços entre les dues famílies, el pare Horaci exhorta als seus fills a lluitar contra els Curiacis, i ells obeeixen, malgrat els laments de les dones.

El personatge central, el pare Horaci, és qui realitza l’acció principal tot prenent el jurament als seus fills, mentre sosté les tres espases, i obligant-los al compliment del deure amb la pàtria, sense mostrar cap emoció. És l’única figura que es presenta sola.

Els tres germans se situen a l’esquerra, i expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma, amb tot el suport per part del pare i, com a representants d’aquesta societat patriarcal, tampoc mostren emocions.

La desesperació de la Camil·la Horaci està explicada en part pel fet que és germana d’un de l’Horacis i la promesa d’un dels Curiacis; vesteix una toga blanca, fet que demostra els coneixements històrics de David.

Sabina, germana d’un dels Curiacis, casada amb un del germans Horacis, amb qui té dos fills, plora per la mort del seu espòs i del seu germà; vestida de marró està col·locada, com Camil·la, en un primer terme a la part dreta.

La dona vestida de negre, que està situada al fons, sosté dos nens que són fills d’un dels Horacis i la Sabina Curiaci, la filla més petita que oculta el seu rostre sota el vestit de la seva institutriu, mentre que el fill rebutja que li tapin els ulls.

Com a obra paradigmàtica de l’estil neoclàssic, fa servir diverses tècniques que són característiques d’ell:

– figures ressaltades, caràcter escultural dels personatges i desapareix paisatge de fons com a teló de la història

– colors sobris, apagats, per accentuar la història que s’hi narra, llum teatral i predomini del dibuix sobre el color

– composició clara, compacta, racional, classicista, estructurada de manera geomètrica en grups simples i línies rectes

– naturalisme amb l’exactitud dels detalls i presentació clara d’objectes simples

– absència de la pinzellada – contrast entre l’expressió emotiva de les dones i la seva composició curvilínia, amb la dels homes, rígida, sòbria

Joan Campàs i Montaner

(Visited 31 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari