Blog de la Xarxa d'extreballadores i extreballadors de la UOC

El museu a casa (26) – Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

Es tracta d’una església, claustre i convent construïts entre 1634 i 1644  per Francesco Borromini, encarregats pels trinitaris, que van ser construïts gràcies al finançament i sota el patrocini de Francesco Barberini, cardenal nebot d’ Urbà VIII, el palau del qual acabava de construir Maderno, precisament en col·laboració amb Borromini.

El projecte creat per Borromini té com objectiu trobar una solució que s’adaptés a dues necessitats importants: el menor cost possible, ja que els frares no disposaven de molts diners i el màxim aprofitament del poc espai disponible.

Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane  02:20

El minúscul claustre (la primera obra de Borromini)  té una planta mixtilínia derivada d’un octògon: les estances es divideixen en dos ordres de lògies. La inferior està formada per serlianes, que es tornen convexes a les cantonades, mentre que la superior, decorada amb columnes senzilles, està embellida per una balustrada, amb elegants pilars triangulars rectes. Borromini aconsegueix donar, com a l’església, una sensació d’acollida, eliminant la sensació d’opressió que es derivaria de la petita mida de la sala. 

L’església i el conjunt conventual es caracteritzen, de fet, per les dimensions sorprenentment reduïdes i l’extrema senzillesa dels materials, d’acord amb la regla i l’espiritualitat dels frares de l’orde dels Trinitaris, però també amb les idees artístiques de Borromini que preferia materials humils com el guix i l’estuc als materials preciosos, per ser ennoblits amb la tècnica.

L’església és de planta mixtilínia i les parts corresponents als vèrtexs de l’eix major es conclouen per absis semicirculars, com una superposició d’una planta de creu grega allargada i una el·lipse, construïda geomètricament a partir de la forma de dos triangles equilàters amb la base comuna a l’eix transversal de l’edifici.

A la façana (la seva darrera obra)  Borromini utilitza dos ordres, un superior i un altre inferior. La part inferior es caracteritza per una successió de superfícies còncaves – convexes – còncaves; mentre que la superior té tres parts còncaves de les quals la central acull una edícula convexa. Juga amb la concavitat i la convexitat de les parets creant una façana dinàmica plena de moviment, però també amb les decoracions imaginatives com la fornícula sobre el portal d’entrada, en què les columnes són dos querubins les ales del qual s’ajunten i creen una coberta per a l’estàtua. La façana culmina amb un medalló ovalat amb una superfície còncava sostinguda per àngels voladors. Borromini va treballar en aquesta façana fins a l’últim dels seus dies, però només va poder completar la meitat inferior.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 18 times, 1 visits today)