El museu a casa (40) – Gaudí: Cripta de la Colònia Güell 

15 de setembre de 2023

Construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l’empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló.

Vídeo: durada 3’34”

La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d’octubre de 1908. Tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte.

L’església és de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus; hauria de tenir diverses torres i un cimbori de 40 metres d’altura.

Serví a Gaudí de banc de proves, que després va aplicar a la Sagrada Família.

Els càlculs es van realitzar mitjançant una maqueta polifunicular: en un cobert junt a les obres construí una maqueta a gran escala (1:10), de quatre metres d’altura, on instal·là un muntatge confeccionat amb uns cordills dels que penjaven petits sacs plens de perdigons. En un tauler de fusta fixat al sostre dibuixà la planta de l’església, i dels punts sustentants de l’edifici –columnes, intersecció de parets– penjà els cordills (per als funiculars) amb els sacs de perdigons (per a les càrregues), que així suspesos donaven la corba catenària resultant, tant en arcs com en voltes. D’aquí treia una fotografia, que un cop invertida donava l’estructura de columnes i arcs que Gaudí estava buscant. Sobre aquestes fotografies Gaudí pintava, amb aiguada o pastel, el contorn ja definit de l’església, remarcant fins a l’últim detall de l’edifici, tant arquitectònic com estilístic i decoratiu.

Per integrar l’església en el paisatge, Gaudí projectà la superposició d’estructures de diversos materials: la part inferior està composta de murs de paraboloide hiperbòlic fets amb pedra basàltica negra i maó cremat, en paral·lel amb el terreny obscur sobre el que s’aixeca l’edifici; a mitjana altura utilitza maó normal de color burell vermellós, a to amb els pins que voregen l’edifici; i a la part superior –si s’hagués construït– haurien figurat tons verds, en contrast amb les branques dels arbres, i blau, groc i blanc per entonar amb els colors del cel.

Sobre les torres haurien figurat uns coloms blancs, en relació al nom del poble.

El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l’arquitectura. El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d’entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.

La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos.

A la cripta destaquen els grans finestrals, de forma hiperboloidal, coberts amb vidres de colors en forma de pètals de flor o ales de papallona. A l’interior s’alternen pilars circulars de maó amb columnes inclinades de basalt de Castellfollit de la Roca.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 15 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari