Els trastorns del llenguatge en infants multilingües: és perquè acaba d’arribar o es tracta d’un trastorn?
24 març, 2025
Un 7,5 % de la població infantil podria tenir un trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), una alteració severa i persistent que afecta el desenvolupament del llenguatge oral, que afecta la manera com els infants comprenen i expressen les paraules i les oracions, i que té importants implicacions en el desenvolupament personal, social i escolar. Malgrat que a casa nostra cada vegada se sap identificar millor i distingir d’altres possibles alteracions, encara hi ha molts infants que passen desaparcebuts, o en què es confon amb altres condicions de desenvolupament.
Aquesta realitat conviu amb el fet que cada any els centres educatius de Catalunya reben un gran nombre d’alumnes nouvinguts, gairebé 200.000 el curs 2019-2020, per exemple. Aquests infants han d’aprendre ràpidament la llengua de l’escola per seguir el ritme acadèmic i no perdre el fil de la resta d’aprenentatges. Un procés que, sens dubte, resulta especialment crític per a aquells que ja tenen dificultats lingüístiques prèvies en l’adquisició del llenguatge en la seva llengua materna, ja que, durant l’adaptació, és habitual que cometin errors lingüístics i, per tant, sigui més difícil detectar trastorns reals.
Aleshores, si sospitem que pot existir un trastorn del llenguatge, com podem diferenciar si aquest infant simplement té dificultats amb el llenguatge o si realment es tracta d’un trastorn?
Núria Esteve, Nadia Ahufinger i Alfonso Igualada, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i membres del grup de recerca GRECIL – Lab (UOC-UB), aborden aquesta qüestió a l’episodi “Llenguatge i inclusió. La recerca arriba a la terra: és perquè acaba d’arribar o perquè és un trastorn?”, impulsat pel màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC. Un episodi en què reflexionen sobre com detectar, diagnosticar i intervenir en els trastorns del llenguatge en infants multilingües.
🎧 Pots escoltar-lo aquí:
I és que els estudis científics assenyalen que els infants de famílies nouvingudes necessiten diversos anys d’adaptació per aprendre la llengua de l’escola i de l’entorn, així com per comunicar-se i socialitzar-se de manera efectiva en aquest nou idioma.
Infradiagnòstic i sobrediagnòstic en infants nouvinguts multilingües
Durant aquest període d’adaptació, i com no podria ser d’altra manera, “els infants barregen idiomes, cometen errors sintàctics, diuen paraules incorrectes, pronuncien malament… i això és normal, és evident”, explica Núria Esteve. Així, mentre els infants de famílies nouvingudes estan aprenent el nou idioma de l’entorn, és molt difícil saber si les seves dificultats per comunicar-se poden estar relacionades amb una alteració del neurodesenvolupament o si simplement es deuen al fet d’estar aprenent el nou idioma i una nova manera de relacionar-se.
En aquesta línia, paradoxalment, també pot passar el contrari, és a dir, que se sobrediagnostiquin casos d’infants amb trastorns quan, en realitat, només són infants que encara no parlen bé la llengua perquè l’estan aprenent.
“En qualsevol dels dos casos, és clau aprendre a identificar els infants que tenen, efectivament, un trastorn del llenguatge per poder-los proporcionar els suports que necessiten i que els permetran accedir a la lectoescriptura i, en definitiva, comunicar-se i interactuar de manera efectiva”, assegura Núria Esteve.
És per això que és important tenir en compte que el Trastorn del Desenvolupament de Llenguatge va més enllà dificultats específiques del llenguatge oral, ja que això de retruc els pot provocar “tenir dificultats en moltes altres àrees, com ara les emocionals, socials, de memòria o d’atenció”, afegeix la professora Nadia Ahufinger.
Existeix una relació entre tenir TDL i ser nouvingut o estar aprenent la llengua de l’entorn?
Els estudis científics indiquen que no hi ha cap relació causal entre créixer en una família nouvinguda o ser multilingüe i tenir un trastorn del llenguatge. És a dir, “ser multilingüe no és la causa d’un trastorn del llenguatge”, explica Ahufinger.
Encara que, tal com expliquen les expertes, el desenvolupament del llenguatge està influït pel context social i lingüístic de l’entorn, així com per les diferències biològiques entre infants, no existeix cap trastorn del llenguatge causat per una mala experiència amb les llengües o una exposició inadequada a la llengua.
Així doncs, “parlar més d’una llengua o haver d’aprendre’n més d’una no implica tenir més probabilitats de tenir un trastorn. A més, si es té el trastorn això no impedeix que es puguin aprendre altres llengües, tot i que afegeix complexitat”, argumenta Esteve.
Com diagnosticar els trastorns del llenguatge en infants multilingües?
La primera pregunta que plantegen les expertes és si l’infant té dificultats també en la seva llengua materna, a més de la que està aprenent a l’escola. “És molt diferent que un infant tingui dificultats en la nova llengua que està aprenent, però no en la seva llengua materna. Un trastorn no es pot donar en una llengua i en l’altra no; si una persona parla dues llengües, les dificultats han d’aparèixer en totes dues”, afirma Nadia Ahufinger.
Així, davant una sospita, la recerca, realitzada especialment als Estats Units, ens dona algunes pistes de com actuar: és molt important treballar amb les famílies i trobar la manera de comunicar-se amb elles. Cal ser sensibles a les diferències lingüístiques i culturals, i és molt important la informació que puguin donar sobre com es desenvolupa l’infant en la seva llengua materna. A més, a l’hora d’intervenir en aquestes habilitats lingüístiques, cal posar en valor la riquesa lingüística de l’infant, treballar molt l’oralitat a l’escola i fomentar l’ús de la llengua materna a l’entorn familiar, entre altres aspectes.
En aquesta línia, l’episodi també compta amb la intervenció d’Anny Castilla-Earls, experta internacional i investigadora a la Universitat de Houston, que estudia com es viu aquest fenomen als Estats Units, on hi ha una població molt important d’infants de famílies castellanoparlants i que a l’escola reben educació en la llengua majoritària del país, l’anglès.
L’etapa preescolar i les aules d’acollida, moments i espais clau per a la detecció del TDL
Tal com expliquen les professores, és en l’etapa infantil i a les aules d’acollida on els mestres han de prestar atenció per identificar si els infants estan aprenent la nova llengua al ritme habitual. “Si sospiten que no és així, caldrà informar-ne les famílies i els equips docents per tal d’adoptar les mesures necessàries”.
Durant el primer any a una aula d’acollida, per exemple, cal fer un seguiment i un monitoratge. I és que “un infant amb trastorn del llenguatge no en tindrà prou només amb l’aula d’acollida; necessitarà suports addicionals per tenir les mateixes oportunitats que la resta d’infants”, asseguren.
4 estratègies per intervenir el TDL en infants multilingües
I un cop es confirma que un infant multilingüe té un trastorn del llenguatge, què fem per ajudar-lo? Quines serien les estratègies ideals per intervenir els infants que estan exposats a diverses llengües i que es detecta que poden tenir problemes amb el llenguatge?
A partir de la recerca existent en aquest camp, Alfonso Igualada comparteix aquestes quatre estratègies rellevants a tenir en compte:
- Fomentar l’ús de la llengua materna a casa: assegurar que l’infant rep a casa una bona base lingüística en la seva llengua materna i que es produeixen interaccions en aquesta llengua. És millor parlar la llengua materna amb una bona estructura i bona qualitat que no intentar parlar una altra llengua amb menys nivell.
- Desenvolupar relacions recíproques amb les famílies: establir relacions per comunicar els avenços en les diferents llengües, compartir què passa a l’escola i a casa, i facilitar la transferència d’aprenentatges entre llengües.
- Crear un entorn d’acollida de la diversitat cultural i lingüística: fomentar una actitud positiva cap a la diversitat lingüística.
- Promoure la llengua de casa a l’escola: integrar-la en les activitats diàries per reconèixer i valorar totes les llengües sense que hi hagi rebuig cap a cap d’elles.
⏯️ Pots escoltar l’episodi també a Ivoox i Apple Podcast.
