Llavors, amb qui puc quedar? Adolescents en confinament

29 abril, 2020

Eulàlia Hernández i Encuentra, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i recercaire de l’eHealth Center, i Ignacio del Arco Herrera, investigador de l’eHealth Center, parlen sobre la situació en què es troben els adolescents en confinament.

Saber si pot sortir o no, on pot anar, a quina hora i quant de temps, amb qui pot quedar o si pot endur-se l’skate o els auriculars grans… és un exemple dels dubtes que ens han plantejat les i els adolescents en confinament a casa aquests dies des de la notificació que infants i adolescents poden començar a  sortir de casa.  I no és gens estrany. De fet, tots els hem tingut aquests dubtes, ells i nosaltres, els adults. La informació rebuda de les diferents fonts oficials -i també la de les fonts no oficials benintencionades- ha contribuït a afegir una mica més d’incertesa a la que ja tenim des de fa dies.

Ciència i fake news

A tots ens ha arribat informació diversa i contradictòria sobre edats, motius, horaris,  llocs, etc. i, sobretot, ens ha arribat informació que no només era contradictòria, sinó  que tenia -greus- buits d’informació i deixava en el llimb un nombre important dels nostres adolescents.  Òbviament  s’han sentit ignorats, no tinguts en compte. De fet, més enllà de la “rebel·lió” popular (i familiar) davant la situació, fins i tot des d’un consell de participació oficial de nens i adolescents s’ha arribat a publicar un manifest reivindicant que se’ls tingui en compte (als adolescents i als nens i nenes) en la informació, la gestió, presa de decisions i en especial del procés de desconfinament. Això vol dir que era evident que, fins ara,  no havia estat així. Per pensar-hi.

I als nostres adolescents en confinament també els ha fet pensar veure el mar d’incertesa i desinformació en què ens movem nosaltres, els grans. Ells i elles ja saben que la informació obeeix a interessos, no se’ls escapa, el que potser no havien descobert encara és que fins i tot per a “les coses serioses” -com la salut-  la informació avui pot ser una i demà una altra ben diferent (val a dir que potser això ha sobtat més d’un adult, també). Aquí una oportunitat per aprendre com avança la ciència, que es construeix a partir de la refutació i comprovació d’hipòtesis a mesura que van apareixent noves dades, que és el que està passant aquests dies. Per això el més prestigiós científic podia prendre unes decisions fonamentades en les dades un dia, i uns dies més tard prendre’n unes altres de diferents també fonamentades en les dades, però tenint en compte també aquelles que han aparegut  en  posterioritat. I aquesta inconsistència; bé, la que ens ha arribat a les cases i es tradueix en com ens havíem de comportar respecte a guants, mascaretes, finestres i patis, sortides fora de casa, què fer i què no fer… és la que els ha costat -que ens ha costat- més d’encarar. Perquè nosaltres sempre els demanem coherència; responsabilitat i coherència, i en alguns moments, aquests dies n’han vist ben poca de coherència en els adults. I ens ho han fet saber. 

Pactes i redefinició de l’espai – temps

Al llarg dels dies que portem de confinament, hem aconseguit establir certes rutines  de funcionament diari (tant de cura i lleure personal, com de feines de casa),  pactar  les hores de wifi i de pantalles, repartir-nos i usar els diferents espais de casa, i pactar les hores individuals i les compartides d’activitat en família. És clar que no ha estat automàtic, la convivència no és mai fàcil, però aquest cop ens hem hagut d’adaptar a la situació sorgida de la crisi del coronavirus Covid-19 volguéssim o no,  i de cop! 

El temps del confinament ha redimensionat el temps de les i els adolescents, perquè ara no cal córrer, no es pot anar enlloc. Tret d’alguns que diuen clarament “no tinc vida” perquè al matí tenen classes online i a la tarda han de fer deures, la majoria tenen temps suficient per a fer tot allò que volen i fins i tot per allò que no; per afartar-se de pelis i sèries i per fer els deures o feines de casa. D’una banda, diuen que ja els va bé perquè ara els atabalem menys, però també tenen una gran sensació d’irrealitat perquè sembla haver-se suspès -momentàniament, ho saben- aquella exigència preconfinament que sentien sobre seu perquè fessin -i excel·lisin- en diferents activitats; perquè s’activessin i no fessin el “dropo”, vaja.  I aquesta atmosfera a alguns i a algunes adolescents també els ha permès encuriosir-se i descobrir coses noves, ser més creatius i fer-ho sense pressions, i això els ha permès seure i aclarir-se una mica.


Les i els adolescents estan en “doble confinament”, perquè han afegit el confinament obligat al “confinament” que els és propi; aquell que ja els fa estar més tancats en ells mateixos, en el seu món i el seu espai

La redefinició de l’espai ja és tota una altra cosa. És evident que els límits de l’espai transitable s’han reduït, per això és un confinament. Però com algunes famílies diuen,  els sembla que les i els adolescents estan en “doble confinament”, perquè han afegit el confinament obligat al “confinament” que els és propi; aquell que ja els fa estar més tancats en ells mateixos, en el seu món i el seu espai (la seva habitació, on hi tenen també els seus amics rere una pantalla). Els adults hem aprofitat aquesta redefinició de l’espai  per “entrar”, per intentar apropar-nos-hi. I aquí un nou pacte, i aquest molt més interessant, el que ens ha fet establir -no sense alguna o altra baralla- la distància física i emocional tolerable entre cadascun dels membres de la família. Això sí, respectant-nos, i definint un espai necessari de trobada i de descobriment -o redescobriment- entre nosaltres, alhora que deixant-nos espai propi per a cadascun.

“Sembla que no els ha afectat gaire”: els ho hem preguntat?

En aquesta “maniobra d’apropament”, a molts adults els sembla -fins i tot a alguns ens sorprèn- que les i els adolescents s’hagin adaptat tan bé al fet d’estar tancats. Alguns diuen fins i tot que els han de recordar que això no són unes vacances quan veuen com es mouen per casa.  D’altres però, comenten que els seus fills i filles encara se’n van a dormir més tard que abans, que els veuen queixar-se constantment i estar preocupats per com acabarà el curs (especialment els que fan 4rt d’ESO i 2n de Batxillerat), i que els veuen més nerviosos,  fins i tot més tristos. Però, els hem preguntat què els passa? què necessiten?

La situació que vivim els ha d’haver afectat d’alguna manera, si més no els ha fet plantejar-se  preguntes sobre què passa amb això del virus i per què cal seguir les indicacions de confinament, contenir la por a emmalaltir,  gestionar la frustració per les noves normes i rutines a seguir, reconduir la situació quan se senten enfadats, tristos o ansiosos. És una situació nova, plena d’informacions contradictòries i canviants (a voltes fake),  que destorba les seves rutines, i és una situació que  redefineix de manera dràstica la forma d’estar amb els amics i amigues. I tot això comporta un garbuix de sentiments i pensaments, que poden arribar a ser  molt catastrofistes o esdevenir veritables episodis d’ansietat  pel que vindrà. 

adolescent buscant informació coronavirus
Foto: YTCount a Unsplash

Algunes i alguns adolescents aprofiten aquest “espai d’apropament” que hem creat entre tots a les cases per compartir dubtes, sentiments i pensaments; per preguntar també de manera oberta. Elles i ells mateixos també hauran compartit els seus neguits amb els amics i amigues, i buscat informació a la xarxa sobre virus, contagis, si és normal tenir por i estar enfadat,  com deixar de pensar contínuament en tot el que no poden fer, o com gestionar l’ansietat. I no és gens estrany que ho hagin fet, perquè en temps preconfinament la majoria dels adolescents ja buscaven informació sobre salut a la xarxa i ara potser només han canviat els termes de la cerca.  A d’altres però, potser no els és tan fàcil posar en paraules allò que els passa, i comparteixen i busquen o intenten buscar informació de manera confusa i nerviosa, a vegades fins i tot maldestra,  augmentant així la seva confusió i neguit. 

Ara cal estar més atents i oberts a les seves necessitats, i per bé que mostrem honestament els nostres dubtes i neguits,  identifiquem i compartim amb elles i ells tots els illots de certesa que tenim enmig d’aquesta situació nova que ens ha tocat viure i que de ben segur els planteja dubtes. I preguntem-los també, des d’aquesta nova distància emocional que hem pactat, com se senten, què necessiten. D’aquesta manera els podreu ajudar millor. 

Segur que hi teniu alguna cosa a dir. Vosaltres o els vostres fills i filles adolescents. Si us plau, compartiu de forma anònima les pors, dubtes i dificultats en la gestió emocional que està suposant tota aquesta situació  per a ells.  

Feu-ho AQUÍ

I és que les i els professionals aquests dies també hem hagut d’aprendre a pactar, a preguntar, i a no donar res per fet. 

Més informació

Comunicat de la Junta de Govern i del Comitè d’Infància i Adolescència del COPC amb relació al sosteniment de la situació de confinament per l’epidèmia de COVID-19 i les seves repercussions psicològiques sobre la infància i l’adolescència

CNIAC

(Visited 19 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Recercaire de l’eHealth Center.
Comentaris
Deixa un comentari