Honestedat, formació i experiència són els tres pilars d’un bon psicòleg

El psicòleg Juan Francisco Roy Delgado fa pocs mesos que s’ha incorporat coma expert als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Hem conversat amb ell sobre la professió, la situació social que travessem i la formació dels futurs professionals del sector.

Ets professor col·laborador de l’assignatura de Psicologia de la Salut i Qualitat de Vida a la UOC. Ens podries parlar una mica de la teva experiència a la nostra universitat (com vas arribar a ella, com es compara amb la docència impartida a altres universitats, etc.)?

Vaig arribar a la UOC atret pel seu prestigi com a institució d’educació superior en línia, on m’estava especialitzant des de feia dos o tres anys, la meva experiència com a docent a la UOC ha estat francament molt bona, perquè té una plataforma d’aprenentatge i gestió acadèmica molt pràctica, còmoda i amb grans i nombroses possibilitats d’interacció i de treball amb l’alumnat i entre el professorat.

A més, l’equip docent que he trobat és immillorable, i en unir-lo a uns alumnes molt motivats i amb una gran vocació i sensibilitat pel seu aprenentatge i futur desenvolupament professional ha fet que l’experiència sigui molt satisfactòria. He treballat en més de vuit institucions universitàries i de recerca de tres països, i en comparar amb altres de seguida perceps que la UOC és sens dubte una referència global en docència universitària en línia, no és estrany, en ser la més antiga del planeta a aquesta modalitat.

Per què és important parlar de processos psicològics quan parlem de malalties com el càncer o la SIDA? Què vol dir fer Psicologia per a la Qualitat de vida?

En patologies com el càncer o la SIDA i en pràcticament qualsevol malaltia mal etiquetada com a “física” o “mèdica” els processos psicològics són fonamentals, tant en la seva gestació (etiologia) com en el seu desenvolupament o evolució, i finalment en la seva finalització, sigui positiva o fatal (pronòstic).

Les evidències científiques i/o clíniques de les darreres dècades són ingents i molt contrastades empíricament alhora que validades en la pràctica professional, sent la psicologia de la salut i de la qualitat de vida avui dia una disciplina transversal i fonamental per comprendre, i molt especialment prevenir, el procés de deteriorament de la salut de les persones, des d’una perspectiva integral (biològica, psicològica i social, o “biopsicosocial”), així com per discernir les claus per restituir la salut i la qualitat de vida un cop la nostra salut s’ha deteriorat, de manera que ens impedeixi portar una vida normal, o fins i tot quan la nostra pròpia vida està en perill seriós.

Un dels darrers estudis en què has participat tractava sobre el risc de depressió i la menor qualitat de vida dels pacients de diabetis. Ens podries parlar una mica d’aquest tema?

La diabetis mellitus és un problema global molt seriós actualment, afectant centenars de milions de persones a tot el món, a més, les persones amb diabetis tenen un gran risc de depressió clínica i menor qualitat de vida, augmentant la mortalitat per causa de la comorbiditat amb la depressió o per les mateixes complicacions de la diabetis (malalties cardíaques, per exemple). L’adherència als tractaments i el manteniment d’una autocura i un estil de vida adequats són factors crucials per assolir un control glucèmic òptim i una qualitat de vida psicològica estable en aquests pacients.

Dissenyem el projecte TELE-DD des d’Espanya en col·laboració amb els EUA, un estudi poblacional en un sector sanitari complet de la ciutat de Saragossa on a més hem dut a terme un estudi experimental a través d’una intervenció psicoeducativa telefònica per tal de millorar-ne el pronòstic i la qualitat de vida d’aquestes persones, amb resultats molt esperançadors que actualment estem publicant en revistes científiques. A més, volem traslladar els resultats als serveis d’atenció primària, ja que aquestes intervencions són efectives i de baix cost; però la pandèmia va arribar just quan havíem acabat l’estudi d’intervenció…

Fins a quin punt la pandèmia ha ajudat a conscienciar la població sobre la importància de la psicologia de la salut?

…i ens hem adonat que a pandèmia ha ajudat molt que la població, les autoritats sanitàries i de salut pública, els nostres governants, i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions s’adonin que, a més del control i gestió del virus i de la immunització de la població, el mateix comportament de cada individu, com ara portar mascareta o no, l’auge del negacionisme, les complexes relacions socials, etc., processos psicològics i socials en definitiva, poden ser tant o més importants que els aspectes biològics o mèdics de la mateixa malaltia, estant estreta i indissolublement associats, tant per a la propagació i contagi de la malaltia com per al seu control i extinció.

La psicologia de la salut té grans respostes i solucions a aquests processos fonamentals, amb una gran solidesa en matèria d’evidència científica que sustenten la seva eficiència i eficàcia; malauradament ha estat una de les grans desconegudes i absents en les accions dutes a terme a gairebé qualsevol escala per superar la pandèmia, llevat de notables excepcions.

Creus que els col·lectius més vulnerables en l’àmbit socioeconòmic han tingut prou suport psicològic per afrontar la pandèmia durant aquests darrers mesos?

De cap manera, els primers estudis estan publicant dades molt preocupants sobre això, amb pitjors dades quan augmenten les desigualtats socioeconòmiques, i el pitjor encara està per arribar, ja que l’experiència acumulada sumada a aquests primers resultats augura un augment extraordinari de problemes psicològics i de salut mental, no només per la paupèrrima atenció psicològica i per la mateixa pandèmia, sinó per la greu crisi econòmica i psicosocial que estem travessant. A més, molts problemes psicològics, de vegades els més greus, afloren mesos o fins i tot anys després.

Tens una considerable experiència treballant per a organitzacions no governamentals. Per exemple, vas ser vicepresident i coordinador de programes de Psicòlegs sense Fronteres. Què et va aportar aquesta experiència professionalment i personalment?

Col·laborar o treballar en organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, especialment com a voluntari, ha estat i és l’experiència més important que he tingut com a professional i com a persona, jo crec fermament que és una experiència que tot professional, independentment de la seva professió i formació, hauria d’experimentar en profunditat durant almenys uns mesos en la seva trajectòria, especialment en els primers passos; crec sincerament que seria una de les claus per trobar esperança en el futur de l’ésser humà i del seu entorn, en un context cada cop més complex i deteriorat a tots els nivells coneguts i els que encara no coneixem. Ser conscients dels problemes que ens afligeixen des dels seus principals focus, per poder pensar globalment i actuar localment des del nostre exercici professional.

Com demostra la teva trajectòria, el camp que abraça la psicologia va molt més enllà de la consulta privada. Creus que s’insisteix prou en la importància de la disciplina, per exemple, en l’acció sociocomunitària?

Crec que, afortunadament, la psicologia està fent des de fa un temps passos de gegant com a disciplina en el seu paper important en l’acció sociocomunitària, però encara queden passos importants, com la seva plena integració i coordinació amb altres disciplines. En aquest sentit, i precisament…

Quins són els reptes de la psicologia en el futur?

 …la psicologia ha guanyat enormement en eficiència i eficàcia contrastades, i en el seu posterior reconeixement social i comunitari, però hem de mirar enrere i observar allò caminat amb objectivitat i també amb compassió, alhora que escoltar i aprendre d’altres disciplines i dels seus professionals amb humilitat i objectivitat, perquè puguem aportar plenament allò après i desenvolupat a la societat en general a través de la nostra integració en les principals forces i òrgans de decisió i actuació, tant local com global.

Quines transformacions creus que haurien d’adoptar les facultats i els estudis de psicologia per fer front als canvis que s’estan produint i es produiran?

Els centres acadèmics de formació en psicologia crec que han estat més sensibles i ràpids als permanents canvis que experimentem tant individualment com socialment. En línia amb allò esmentat en la qüestió anterior, transmetre als nostres estudiants una actitud humil, compassiva i honesta, juntament amb una estricta fonamentació científica i la màxima experiència aplicada possible en entorns reals de treball, crec que són tres pilars fonamentals perquè les psicòlogues d’avui i del demà puguin desenvolupar tot el seu potencial i contribuir així al benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones, a més d’un món més just i igualitari per a tothom.