Carmina Castellano: “L’experiència professional aporta a la investigació una connexió única amb la realitat”

27 desembre, 2024
Entrevista Carmina Castellano

Carmina Castellano és doctora en Psicologia i compta amb una àmplia trajectòria professional i investigadora en camps de gran interès social, incloent el suïcidi, la mediació familiar i la psicologia en l’àmbit jurídic i forense. Sobre aquesta especialitat impartirà docència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on els estudiants de la universitat en línia podran aprofundir en un àrea imprescindible per analitzar casos judicials i posicionar els psicòlegs al centre d’aquesta disciplina. Parlem amb ella per comprendre millor aquesta funció i el seu projecte com a professora de la UOC. També ens descobreix algunes sortides professionals menys conegudes de la Psicologia.

Carmina, t’acabes d’incorporar a la UOC com a professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. Com afrontes aquesta nova etapa?

Incorporar-me a la UOC representa una oportunitat molt estimulant i, alhora, un repte que assumeixo amb profund compromís. Estic emocionada d’unir-me a una institució que es caracteritza per la innovació educativa i que permet trencar les barreres tradicionals de l’ensenyament, creant un espai d’aprenentatge flexible i accessible per a estudiants d’arreu del món.


Per a mi, aquesta nova etapa és també una oportunitat per connectar amb l’alumnat en un entorn digital on l’aprenentatge esdevé més dinàmic, col·laboratiu i autònom. Estic convençuda que l’educació en línia, ben guiada i amb les eines adequades, permet als estudiants no només rebre coneixements, sinó també construir-los i aplicar-los al seu propi ritme i segons les seves necessitats, convertint-se així en professionals crítics i compromesos.


A més, aquesta etapa representa per a mi una valuosa oportunitat de creixement com a investigadora, en col·laboració amb un nou grup de col·legues en l’àmbit de la Psicologia Jurídica i Forense, així com en altres àrees del meu interès dins de la Psicologia Clínica i de la Salut. La UOC ofereix un entorn d’investigació dinàmic i col·laboratiu, en el qual puc aportar la meva experiència i aprendre de les perspectives d’altres professionals compromesos.

Quines assignatures impartiràs?

Impartiré assignatures relacionades amb la psicologia jurídica i forense per als graus de Psicologia i Criminologia, incloent Psicologia Jurídica, Psicologia del Testimoni i Psicologia Criminal, entre d’altres. Aquestes assignatures brinden als estudiants una comprensió profunda i pràctica de com s’aplica la psicologia en contextos forenses, judicials i criminològics, abordant des de tècniques d’avaluació, prevenció i intervenció fins als aspectes ètics i legals crucials en cada cas.

Per què has triat ser docent a la UOC? Què creus que aporta aquesta universitat als alumnes i als estudis?

Vaig triar la UOC perquè el seu enfocament flexible i innovador brinda als estudiants una experiència veritablement transformadora en la seva formació, creant un entorn d’aprenentatge que s’adapta a les seves necessitats i ritmes individuals, promovent la seva autonomia i el seu compromís. La capacitat de la UOC per equilibrar formació rigorosa amb la conciliació de la vida personal i professional és una de les seves fortaleses més notables, en un món cada vegada més exigent i complex.
Aquest enfocament no només facilita l’aprenentatge, sinó que també respecta i potencia la diversitat de trajectòries i estils de vida dels estudiants, preparant-los per afrontar amb confiança i competència els reptes de la seva vida professional. Això és especialment rellevant en àrees com la psicologia, on la reflexió, el sentit ètic i l’aplicació pràctica juguen un paper essencial.

Tens una àmplia trajectòria professional. Explica’ns una mica més sobre això.

Fa més de 15 anys que exerceixo de psicòloga, combinant la pràctica clínica, la docència universitària i la investigació. Em vaig llicenciar l’any 2006 i vaig obtenir el meu doctorat en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2011. Des de llavors he complementat la meva formació en diverses àrees de la psicologia aplicada, com la neuropsicologia, la psicologia forense, la mediació familiar, la psicologia general sanitària o els recursos humans i la gestió del talent, entre d’altres.


Al llarg de la meva carrera he treballat amb persones en diferents etapes de la vida, abordant temes tan variats com les addiccions, el suïcidi, el trauma psicològic, l’afrontament de malalties cròniques, el dol i l’envelliment, sempre amb l’objectiu d’adaptar les metodologies i els últims coneixements científics disponibles a les necessitats úniques de cada persona.


En l’àmbit de la pràctica privada, el 2015 vaig fundar Psynaptic, on aplico un enfocament eclèctic i centrat en la persona, prioritzant intervencions adaptades i basades en evidència. A través de Psynaptic, tinc el privilegi d’ajudar les persones a millorar el seu benestar i afrontar els seus reptes personals amb eines efectives i amb un acompanyament professional i humà. També és en aquest moment que em dedico plenament a la psicologia forense com a pèrit privada i a la mediació familiar.

També tens una àmplia trajectòria investigadora.

En el meu rol d’investigadora, que vaig iniciar el 2007 amb una beca predoctoral, he tingut el privilegi d’explorar una àmplia gamma de temes relacionats amb la psicologia de la salut, cobrint des dels estils de vida i la psicooncologia fins al trauma, el dolor crònic i l’ús de tecnologies emergents en salut mental, com la realitat virtual i l’EMDR. Això m’ha portat a col·laborar en projectes tant amb població clínica com comunitària en diferents etapes vitals.


Si hagués de definir l’objectiu de totes aquestes línies d’investigació, ho resumiria com millorar el benestar de les persones des d’un enfocament integral i accessible. També he tingut l’oportunitat de dirigir tesis doctorals, treballant amb experts i aprenent molt de cada col·laboració, cosa que ha enriquit enormement la meva trajectòria.


Com a docent en institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Internacional de la Rioja i, recentment, aquí a la Universitat Oberta de Catalunya, m’esforço per brindar un ensenyament que inspiri els estudiants a reflexionar críticament i a aplicar allò après de manera ètica i efectiva, intentant ajudar-los a trobar la seva vocació dins de la psicologia.

Quin és el paper d’un psicòleg en temes jurídic-forenses com els de la teva especialització, i sobre els quals ensenyaràs als estudiants de la UOC?

La psicologia jurídic-forense exerceix un paper crucial en l’àmbit legal, abastant l’avaluació, l’assessorament i la intervenció directa en casos que requereixen un anàlisi profund del comportament humà i dels factors psicològics que poden influir en les decisions judicials. Aquest treball inclou la valoració de la credibilitat i fiabilitat dels testimonis, així com l’avaluació de l’estat mental de totes les persones implicades en un cas, ja siguin víctimes, testimonis o persones acusades. Aquest anàlisi resulta essencial per aportar una visió completa de les circumstàncies, permetent als qui administren justícia comprendre millor el context emocional i psicològic de cada situació.


A més de l’avaluació, el paper de la psicologia jurídic-forense s’estén a la intervenció en programes de rehabilitació i a l’elaboració d’informes pericials que poden ser determinants en el desenllaç d’un cas.
En la meva docència, m’esforçaré per transmetre a l’alumnat la importància de la responsabilitat ètica i professional. Vull que comprenguin que, més enllà dels coneixements tècnics, la seva tasca pot tenir un impacte directe en la vida de les persones i en la societat en general. A més, compto amb un excel·lent equip de professors i professores que, amb la seva dedicació i experiència, enriqueixen cada assignatura i guien l’estudiantat en el desenvolupament d’habilitats analítiques i una sòlida consciència ètica.

Has treballat i investigat en temes relacionats amb el suïcidi adolescent, un tema tabú, però que moltes persones pateixen en silenci. Com podeu ajudar els psicòlegs, tant des de la pràctica professional com des de la investigació, per mitigar aquest greu problema social? Com enfocaràs amb els estudiants aquests temes?

És essencial abordar el suïcidi adolescent amb profunda sensibilitat i compromís, donada la complexitat i el dolor que l’envolten tant per a qui el viu com per a les seves famílies i comunitats. Des de la psicologia, podem ajudar de múltiples maneres: la intervenció primerenca és clau per identificar senyals de risc en joves i actuar abans que la situació s’agreugi. Aquesta intervenció no només implica oferir suport directe als i les joves, sinó també treballar amb el seu entorn proper, com familiars, docents i amistats, per crear xarxes de suport que els proporcionin un marc segur i contingut. A més, com a professionals, tenim la responsabilitat de contribuir a la desestigmatització del tema en la societat, promovent una conversa oberta i lliure de prejudicis que permeti als joves sentir-se escoltats i compresos.

La psicologia també necessita investigació, potser per la complexitat que presentem els éssers humans. Quines línies d’investigació creus que, ara mateix, són més interessants? Quines recomanaries als estudiants de la UOC que estiguin pensant en dedicar-s’hi, encara que sigui de forma parcial o en una primera etapa després de graduar-se?

La neurociència aplicada a la psicologia, la psicologia digital i l’impacte de les xarxes socials en la salut mental són àrees en ràpida evolució que ofereixen oportunitats úniques en investigació i una millor comprensió del comportament humà. També és rellevant explorar la psicologia del testimoni, la criminal i la intervenció en crisi, camps de gran impacte social. Però per a aquells que volen endinsar-se en la investigació, el meu principal consell és que triïn un tema que realment els apassioni. La investigació és un camí que exigeix perseverança i dedicació, i tenir un interès genuí en la temàtica els mantindrà motivats i farà que el procés sigui més enriquidor.

Molts alumnes desconeixen quin camí professional iniciar un cop acaben els seus estudis. Quines sortides professionals té un graduat en Psicologia avui dia, més enllà de les conegudes?
A més de les àrees clíniques i educatives, que potser són dues de les més conegudes o les que estan en la ment de la majoria d’estudiants que es matriculen en Psicologia, aquesta disciplina compta amb un ventall cada vegada més ampli d’oportunitats, com ara la consultoria empresarial, la psicologia del consumidor, la psicologia jurídica i forense, així com en sectors emergents relacionats amb la tecnologia i la salut digital.


En la consultoria empresarial, poden col·laborar en el desenvolupament organitzacional, el lideratge, la resolució de conflictes i la gestió del canvi, contribuint a un entorn laboral saludable i productiu. En la psicologia del consumidor, els coneixements sobre comportament humà són essencials per entendre i predir les decisions de compra i millorar l’experiència del client, cosa que té un impacte directe en el màrqueting i el disseny de productes i serveis. I en l’àmbit de la psicologia jurídica, els professionals també participen activament en l’elaboració de perfils, l’avaluació forense i el suport a processos judicials, proporcionant un punt de vista psicològic fonamental en l’administració de justícia.
A més, el paper de la psicologia en la salut pública i en les polítiques socials també està en auge, amb intervencions que van des de la prevenció d’addiccions fins al suport a poblacions vulnerables, com ara persones grans o joves en situació de risc.

Com impacta la tecnologia, per bé i per mal, en aquestes professions?
La tecnologia està revolucionant la pràctica psicològica, oferint eines innovadores, com ara les plataformes de psicologia en línia, que permeten oferir serveis de suport psicològic a persones que d’una altra manera no hi tindrien accés, i les aplicacions de benestar mental que ajuden en la gestió de l’ansietat, el son i l’estat d’ànim. La intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades també permeten personalitzar intervencions i millorar el seguiment dels casos, aportant informació detallada i patrons de conducta que poden anticipar riscos i personalitzar el tractament.


Tanmateix, crec que totes aquestes eines també presenten reptes considerables. La confidencialitat, l’ètica i la privacitat són aspectes que requereixen especial atenció, ja que la recopilació i emmagatzematge de dades sensibles han de complir amb estrictes normes de protecció. Per tot això, penso que els futurs professionals de la psicologia hauran de formar-se en el maneig d’aquestes tecnologies, així com en la gestió dels dilemes ètics i la protecció de la privacitat, assegurant un ús responsable i ètic de les noves eines digitals.

Suposem que alguns dels teus alumnes volen dedicar-se també a la investigació en Psicologia. Per on haurien de començar i com podrien fer-ho? Parlem d’aquests primers passos per a un acabat de graduar.
Els aconsello que comencin buscant una temàtica que realment els apassioni i que puguin visualitzar com una línia d’investigació a llarg termini, ja que la dedicació a un tema específic sol requerir paciència i constància. Un cop definida aquesta àrea d’interès, és essencial aprofitar totes les oportunitats de col·laborar amb projectes d’investigació a la universitat, en centres especialitzats o en institucions externes, ja que l’experiència pràctica i l’exposició a diferents metodologies són fonamentals per desenvolupar habilitats d’investigació sòlides.


A més, és molt útil involucrar-se en equips d’investigació multidisciplinaris, on puguin aprendre de professionals d’altres camps que enriqueixen la comprensió del comportament humà des de múltiples perspectives. La participació en conferències, congressos i seminaris també és clau, ja que no només els permetrà estar al dia dels últims avenços i debatre idees, sinó també establir una xarxa de contactes acadèmics i professionals. Aquesta xarxa pot obrir portes a futures col·laboracions i, en molts casos, a beques i oportunitats de finançament per a projectes i estudis de postgrau.
Per últim, recomano que busquin publicar els seus treballs i resums d’investigació, en revistes especialitzades, però també en altres portals o mitjans de divulgació dirigits a estudiants o al públic general; no cal només mirar el factor d’impacte.

I després? Com continuar avançant en una carrera lligada a la investigació? És compatible investigar amb l’exercici professional de la psicologia, en aquest cas?
És clar que sí! La combinació d’investigació i exercici professional no només és viable, sinó que és una font constant d’inspiració i creixement en ambdues àrees. Des que vaig acabar la meva llicenciatura el 2006, he seguit un camí on la pràctica i la investigació es retroalimenten d’una manera que em resulta fascinant. El 2007 vaig començar a investigar, i el 2015, impulsada per la passió per la meva professió, vaig fundar la meva pròpia empresa de psicologia i vaig iniciar la meva pràctica privada. Puc dir amb total convicció que aquesta sinergia m’ha permès créixer com a professional i acadèmica de formes que mai vaig imaginar. L’experiència professional aporta a la investigació una connexió única amb la realitat i permet explorar preguntes profundes, pràctiques i rellevants, mentre que la investigació manté la curiositat i el rigor científic en cada sessió i cada intervenció.


Per a aquells que desitgen avançar en aquest camí dual, recomanaria buscar programes de formació avançada que enforteixin la seva especialització, mantenir-se al dia en les investigacions més recents i construir una xarxa professional sòlida. La col·laboració amb altres professionals i l’aprenentatge continu són essencials per créixer en ambdues direccions.

(Visited 22 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari