Carina Llongueras: “Els docents tenen un risc dos o tres vegades més alt de patir trastorns de veu que la població general”

Carina Llongueras Fané, docent i estudiant del màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, ha estat reconeguda pel seu treball final de màster Factors de risc i benestar psicosocial relacionats amb els trastorns de veu en docents amb el premi De la idea al projecte impulsat per l’eHealth Center de la UOC. Un treball que reflecteix el seu compromís amb la millora de la salut vocal dels docents i la seva contribució a la investigació en salut digital.

Llongueras és una docent i investigadora amb una àmplia formació acadèmica i experiència professional vinculada a l’educació i la salut vocal. Després de llicenciar-se en Veterinària i obtenir el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP), va treballar inicialment en clínica veterinària i després com a investigadora en laboratoris veterinaris i centres de recerca. Més tard, motivada per la maternitat i el seu interès per l’educació infantil, va estudiar magisteri, especialitzant-se en educació infantil i primària. La seva experiència personal com a mestra, a l’escola on ella mateixa havia estudiat de petita, i les seves pròpies vivències amb problemes de veu, incloent-hi dues intervencions quirúrgiques a les cordes vocals i controls foniàtrics periòdics a causa d’una lesió, la van motivar a enfocar la seva recerca en els trastorns de veu en docents.

Aquest interès va culminar en la realització del seu TFM en què va investigar els factors de risc i l’impacte psicosocial dels trastorns de veu en el professorat, amb especial atenció a la perspectiva de gènere. El seu estudi utilitza una metodologia mixta, combinant anàlisis acústics objectius mitjançant una aplicació mòbil (Voice Health Monitoring) amb qüestionaris subjectius per avaluar la qualitat de vida relacionada amb la veu (VR-QOL) i el benestar psicosocial (SA-45). Aquesta recerca no només busca identificar els factors de risc, sinó també promoure eines digitals accessibles per a la prevenció i el seguiment dels trastorns vocals en docents.

Què et va motivar a triar aquesta temàtica per al teu TFM?

El meu TFM té com a objectiu identificar els factors de risc que incideixen en els trastorns de la veu en docents, incloent-hi variables de gènere i causes multifactorials. Els mestres tenen un risc dos o tres vegades més gran de patir trastorns de veu respecte a la població general, i més de la meitat experimenta un trastorn de veu en algun moment de la seva vida, afectant les seves condicions psicosocials de treball. La motivació inicial va ser una experiència personal com a dona i mestra, després de les intervencions que em van fer de les cordes vocals, que em van portar a buscar eines digitals per avaluar la salut vocal de forma objectiva. Durant la rehabilitació, vaig notar que la meva percepció de l’estat de la veu no coincidia amb les observacions mèdiques, cosa que em va portar a explorar la relació entre el benestar psicosocial i els trastorns de veu. Així, vaig decidir investigar com una aplicació de mòbil podria ajudar a monitorar la salut vocal, i com el benestar emocional pot influir en aquests trastorns.

Com vas desenvolupar la investigació? Quin ha estat el teu enfocament metodològic?

L’estudi es dirigeix a docents d’educació infantil fins a secundària, amb una participació voluntària i una mostra heterogènia. Es recullen dades sociodemogràfiques, com l’edat, sexe, anys d’experiència laboral i historial clínic relacionat amb trastorns de veu. S’utilitza l’aplicació Voice Health Monitoring per a l’anàlisi acústica de la veu, calculant l’Índex de Severitat de Disfonia (DSI), que mesura la qualitat vocal. A més, es fan servir qüestionaris com el SA-45 per avaluar el benestar psicosocial i el VR-QOL per mesurar la qualitat de vida relacionada amb la veu. L’estudi és observacional descriptiu amb una metodologia mixta longitudinal, combinant dades subjectives (qüestionaris) i objectives (anàlisi acústica). Aquest enfocament permet avaluar tant les percepcions dels participants com les dades objectives de la seva veu, proporcionant una visió completa dels factors que influeixen en els trastorns vocals.

Com valores el fet d’haver estat premiada per l’eHealth Center de la UOC? Què significa per a tu aquest reconeixement?

El premi és un reconeixement a la feina feta, i una oportunitat per a donar visibilitat a la problemàtica dels trastorns vocals en docents i d’altres professionals. Significa un pas endavant en la difusió dels resultats de la recerca i en la conscienciació sobre la importància de la prevenció i el tractament precoç d’aquests trastorns. A més, representa una responsabilitat per a continuar treballant en aquesta línia, i contribuir a l’avanç en el coneixement i la prevenció dels trastorns vocals. El premi també és un incentiu per continuar investigant i desenvolupant eines que puguin ajudar a millorar la salut vocal dels docents i d’altres professionals que depenen de la seva veu com a eina de treball.

Has descobert algun factor de risc que et sorprengués especialment?

Un dels descobriments més sorprenents és que menys de la meitat dels participants amb problemes vocals consulten un especialista, tot i que la majoria estan preocupats per la seva salut vocal. Això evidencia una manca de conscienciació sobre la importància de la prevenció i el tractament precoç dels trastorns vocals. A més, es destaca que les dones tenen una major prevalença de trastorns vocals crònics, especialment entre els 40 i 59 anys, i que factors com l’estrès laboral i les condicions de treball poden agreujar aquests problemes. També es va observar que molts docents assumeixen els problemes de veu com a part inherent de la seva professió, sense qüestionar-ne les possibles conseqüències a llarg termini. Això posa de manifest la necessitat d’eines de prevenció i detecció accessibles, com l’aplicació Voice Health Monitoring, per a ajudar a identificar i gestionar els problemes vocals des de les seves fases inicials.

Quina és la importància d’incloure la perspectiva de gènere en l’estudi dels trastorns de veu en docents?

La perspectiva de gènere és crucial en aquest estudi, ja que la disfonia és predominant en el gènere femení. Les dones no només tenen una major prevalença de trastorns vocals, sinó que també són més propenses a desenvolupar problemes de veu crònics. Aquest estudi també explora la relació entre esdeveniments traumàtics, com l’abús sexual infantil, i l’aparició de problemes de veu a l’edat adulta. Les dades obtingudes mostren que un 40,1% dels docents participants tenen entre 41 i 50 anys, i que el 65,85% treballen a jornada completa, factors que coincideixen amb els principals factors de risc per als trastorns de veu. A més, es va observar que la disfonia psicogènica, un tipus de trastorn vocal relacionat amb factors emocionals, és més comuna en dones d’aquesta franja d’edat. Així, incloure la perspectiva de gènere permet entendre millor com els factors biològics, socials i emocionals interactuen per afectar la salut vocal dels docents.

Ens pots explicar com funciona l’aplicació Voice Health Monitoring i com contribueix al diagnòstic i prevenció dels trastorns de veu?

L’aplicació Voice Health Monitoring analitza la veu per obtenir l’Índex de Severitat de Disfonia (DSI), que mesura la qualitat vocal a través de paràmetres com el temps màxim de fonació, la freqüència fonamental i la intensitat de la veu. Els participants realitzen enregistraments diaris de la seva veu en condicions controlades, i l’aplicació proporciona recomanacions basades en els resultats. Aquesta eina permet als usuaris monitorar l’evolució de la seva veu i ser conscients de qualsevol canvi que pugui indicar un problema vocal. Estudis recents han demostrat que l’aplicació és efectiva per avaluar la veu i té una correlació significativa amb mètodes estàndards com el programa Praat. Així, Voice Health Monitoring no només ajuda en el diagnòstic, sinó que també pot ser una eina útil per a la prevenció, cosa que permet als docents detectar problemes vocals en les seves fases inicials i prendre mesures per tal d’evitar que esdevinguin més greus.

Quines recomanacions donaries als docents per tenir cura de la seva veu i prevenir trastorns vocals?

Es podria recomanar als docents que treballen en ambients sorollosos o amb alta exigència vocal que utilitzin tècniques per projectar la veu sense forçar les cordes vocals i que facin servir micròfons, si és necessari. També és important fer descansos vocals, mantenir una bona hidratació i evitar factors que puguin deshidratar les cordes vocals, com el consum excessiu de cafeïna. A més, és crucial tenir en compte el benestar psicosocial, ja que l’estrès i l’ansietat poden agreujar els problemes de veu. Els docents han de ser conscients de la importància de la prevenció, i recórrer a ajuda especialitzada si noten símptomes com fatiga vocal, veu ronca o afonia. La formació en tècniques vocals i la implementació de programes de prevenció en els centres educatius també són claus per a reduir la incidència dels trastorns vocals entre els docents.

Quin impacte creus que pot tenir el teu estudi en la comunitat educativa i en la salut dels docents?

L’estudi pot tenir un impacte significatiu en la comunitat educativa, proporcionant als docents una eina senzilla per a avaluar i millorar la seva salut vocal, com l’aplicació Voice Health Monitoring. Això podria reduir les baixes laborals i millorar la comunicació amb els alumnes, cosa que beneficiaria tant als docents com al sistema educatiu en general. A més, la prevenció i el tractament precoç dels trastorns vocals podrien millorar la qualitat de vida dels docents i reduir els costos associats a les baixes laborals i intervencions mèdiques. També es destaca la necessitat de programes de prevenció i formació en tècniques vocals durant la vida laboral dels docents, així com la importància de crear un ambient de treball que vetlli pel benestar dels docents i minimitzi els factors de risc associats als trastorns de veu.

Tens previst continuar investigant en aquesta línia en el futur? Quins serien els següents passos?

Sí, es pretén continuar investigant amb una mostra més gran de participants per a obtenir resultats més concloents. Un dels objectius és explorar de forma més àmplia la relació entre esdeveniments traumàtics, com l’abús sexual infantil, i l’aparició de problemes de veu en l’edat adulta. A més, es vol investigar com l’aplicació Voice Health Monitoring pot ser utilitzada per a la prevenció i el seguiment dels trastorns vocals en diferents contextos professionals. També es vol explorar el potencial de les eines digitals i la intel·ligència artificial per a detectar d’altres problemes de salut a través de l’anàlisi de la veu, com l’estrès mental o malalties cardíaques. El següent pas és aconseguir una mostra més gran i diversa, per a validar els resultats i desenvolupar aplicacions pràctiques que puguin beneficiar a més professionals.

Hi ha algun altre aspecte del teu projecte que t’agradaria destacar?

Un aspecte destacable del projecte és el potencial de les eines digitals com l’aplicació Voice Health Monitoring per anar més enllà de la disfonia. Gràcies a la intel·ligència artificial, es poden desenvolupar biomarcadors vocals que detectin canvis en la veu relacionats amb l’estrès mental, alteracions cardíaques, pulmonars o fins i tot la malaltia de Parkinson. Això obre un camp de recerca molt ampli, on la veu pot ser emprada com a indicador de salut general. A més, aquestes eines podrien ser útils no només per a docents, sinó també per a altres professionals que depenen de la seva veu, com ara cantants, actrius o periodistes. El projecte també posa de manifest la importància de la prevenció i la conscienciació sobre la salut vocal, no només com a qüestió individual, sinó com a part d’un entorn laboral saludable i sostenible.