El com, quan, perquè i per a què dels deures escolars

Què entenem per deures escolars? Amb quines finalitats n’assignem? A qui oferim l’oportunitat de realitzar-los? En quin moment o moments és més idoni assignar-ne? Com haurien de ser els deures escolars?

En aquest post es posen sobre la taula aquestes i d’altres qüestions amb el repte de reflexionar sobre què entenem per deures escolars en la societat actual i com els podem gestionar i organitzar en els centres educatius, tenint en compte el moviment de reflexió pedagògica que estem vivint en el nostre país, així com la situació d’excepcionalitat derivada per la pandèmia mundial.

Des del tancament de les escoles i la suspensió de les classes presencials viscuda per la COVID-19, s’ha vist la necessitat de replantejar-se diferents aspectes relacionats amb la comunicació, l’avaluació, les metodologies d’ensenyament i aprenentatge, l’organització dels recursos, entre d’altres. Fins i tot, una temàtica que s’ha debatut, qüestionat i analitzat ha estat els deures escolars. Es planteja un profund desacord quant a si s’haurien o no d’assignar deures escolars a l’alumnat i s’amplien interrogants com amb quina quantitat o freqüència serien adequats; on en el centre d’aquesta diversitat d’opinions està la qüestió clau de l’eficàcia dels deures per contribuir al desenvolupament competencial de l’alumnat. 

La naturalesa contradictòria dels resultats de les investigacions que aporta la literatura reflecteix el continu debat, amb controvèrsies i sentiments, que envolta el valor dels deures a tota la comunitat educativa. A més, el mateix substantiu denota obligatorietat (a diferència del que serien, per exemple, els termes repte i projecte) i, de fet, tradicionalment els deures escolars són definits com a “tasques assignades als estudiants pels mestres que han de ser dutes a terme durant hores no escolars” (Cooper, 1989, p. 7).

Ens trobem amb “una cosa complexa” (Corno, 1996, p. 27), atenent el nombre de factors que hi influeixen i la diversitat de contextos implicats en el disseny, desenvolupament i avaluació dels deures escolars. Alguns d’aquests factors poden ser la filosofia i el projecte educatiu del centre, la concepció que es té sobre els deures escolars, l’extensa tipologia i variables associades als deures, les diverses finalitats a què donen resposta, les metodologies d’ensenyament i aprenentatge docent, les característiques dels processos d’avaluació, les característiques i el grau de participació dels diferents agents que hi intervenen (professorat, alumnat, famílies…), entre d’altres. 

Segons exposa la literatura, “la clau no sembla estar tant en la quantitat de deures assignats, o en el temps invertit a realitzar-los, sinó en la qualitat dels deures i la seva pertinència” (Valle et al., 2017, p. 4). No és una qüestió, doncs, dicotòmica de deures sí o deures no; sinó que el debat i la reflexió en l’àmbit d’escola ha de ser més ampli i, sobretot, basat en evidències i no en opinions (Valle et al., 2015). Potser per aquest motiu recentment els deures escolars s’han convertit en un tema de controvèrsia, d’interès i de debat públic; alhora que també en una àrea activa d’investigació entre els investigadors.

Ara bé, podem considerar com a deures les estratègies emprades com a flipped classroom? Que els alumnes dissenyin i desenvolupin una entrevista al mercat del barri, usin les TIC per elaborar un vídeo sobre la biografia d’un familiar… ho consideraríem deures? És possible adaptar els deures segons cada infant o jove, segons les seves capacitats, habilitats i interessos? En essència, què entenem per deures? Aquests són alguns dels interrogants que el personal docent es podria plantejar en el centre per tal de gestionar i organitzar els deures escolars i no caure en la inèrcia i rutina del “sempre s’ha fet així”. 

Així doncs, la pregunta clau també hauria de ser la següent: per a què assignem (o no) deures? Se centren directament en l’estudiantat i en el que s’espera d’ella o d’ell? Es fa necessari, doncs, en primera instància, tenir en compte el tipus de competències que es persegueix contribuir, tot contemplant què i com vull que l’alumnat sigui capaç de fer com a resultat d’haver participat en la realització d’aquests deures. I, d’aquesta manera, valorar si aquesta activitat o estratègia metodològica és la més escaient per a uns determinats resultats d’aprenentatge o uns altres.

Vacances escolars i deures

I en una època tan propera a les vacances escolars nadalenques, segur que força docents i famílies es deuen plantejar algunes de les qüestions recollides en aquest post. Però, per què no ser creatius i aprofitar aquest moment per fer realment el que possiblement no podem fer, iniciar o provar tant durant el curs? Possiblement, per falta d’inspiració o motivació, o per manca de temps, no hem començat o provat amb les nostres filles i els nostres fills, o amb el nostre alumnat, fer un diari de vacances, descobrir i visitar algun museu, jugar a jocs de taula amb tots els de casa, anar a la biblioteca, enviar una postal a alguna amiga o amic, crear un concurs fotogràfic familiar.

També podem fer aquella excursió que fa molt de temps vam haver de posposar, o aprofitar per arreglar les plantes del jardí, participar en la Festa Major d’algun poble, iniciar aquells llibres regalats en el darrer aniversari… En qualsevol cas, de vegades només és necessari obrir la pròpia ment creativa i experimentar. Ben segur que es gaudiran d’aquests moments amb el nostre entorn i els nostres més propers i, per descomptat, n’aprendrem. Nadal, així com l’estiu, és un moment ideal per xalar aprenent, famílies, docents, filles i fills.

Finalment, tal com alguns experts aporten, cada centre educatiu hauria d’infondre una política dels deures -consensuada en el sí de la comunitat educativa-, amb claredat i alhora flexible, que dirigís les necessitats del seu alumnat i de la comunitat que hi intervé com a un tot. És important que el centre en la seva globalitat debati, reflexioni, consensuï i actuï a la llum del seu projecte educatiu de centre, segons la línia de l’escola, i tenint present les diferents variables associades als deures escolars.

Text de Laia Lluch Molins, professora del màster universitari d’Educació i TIC (e-Learning)

Referències bibliogràfiques

Cooper, H. (1989). Homework. White Plains, Longman. http://psycnet.apa.org/books/11578/

Corno, L. (1996). Homework is a complicated thing. Educational Researcher. http://www.jstor.org/stable/1176489

Valle, A., Pan López, I., Núñez, J. C., Rosário, P., Rodríguez, S. i Regueiro, B. (2015). Deberes escolares y rendimiento académico en Educación Primaria. Anales de Psicología, 31(2), 562–569. https://doi.org/10.6018/analesps.31.2.171131 

Valle, A., Núñez, J. C. i Rosário, P. (2017). Informe sobre los deberes escolares.