Albert Sangrà: “No es tracta de posar una pantalla a la nostra vida, sinó de canviar l’estructura i organització de les institucions per ensenyar d’una manera diferent”

13 setembre, 2022
e-learning

 

L’Albert Sangrà, catedràtic d’Educació dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i membre del grup de recerca EDUL@B, fa 27 anys que es dedica a l’e-learning com investigador i docent. “Tants anys com la pròpia UOC”, recorda aquest expert en organització i tecnologia educativa que va formar part de l’equip fundador de la Universitat. Gairebé tres dècades de participar en trobades internacionals i congressos, formar part d’equips i projectes, de liderar iniciatives i analitzar el context, d’ensenyar i aprendre amb els millors… que han fet que aquest curs hagi publicat el llibre Transformar la Universitat -recull de converses amb experts de tot el món que identifica reptes i tensions de la universitat en els processos de canvi que viu-, la seva col·laboració en l’Informe Innovating Pedagogy 2022 de l’Open University i ser reconegut amb la seva participació al podcast internacional Leaders & Legends of Online Learning, la primera persona de parla hispana en fer-ho.

Com i quan comença el teu interès pel món de l’educació a distància i l’e-learning?

Vaig estudiar Filosofia i Ciències de l’Educació, branca pedagogia. Em preocupava molt la docència però també com poder organitzar-la: escoles i universitats fan que els alumnes aprenguin si estan ben organitzades. Quan vaig entrar a formar part de l’equip fundador de la UOC em vaig endinsar encara més en el que en aquell moment li deiem l’educació virtual, l’educació a distància en línia, l’e-learning. El projecte de la nostra universitat demanava una especialització profunda en el que era una universitat no presencial, per tant basada en l’educació a distància, per mitjà de tecnologies molt modernes com internet. El repte era crear una universitat 100% a internet, que no s’havia fet mai. Només entrar a la UOC, vaig fer un viatge per Canadà i Estats Units per conèixer les experiències que allà es portaven a terme i em vaig inscriure a un màster d’educació a distància de l’Open University.

Trenta anys al peu del canó… anys de canvi, de transformacions.

És cert. Han canviat moltes coses però els canvis que funcionen són els petits, no els que omplen portades de diari. Últimament veiem com els mitjans de comunicació, els llibres o alguns experts parlen del canvi com si fos una cosa que passa en cinc minuts i ho transforma tot. La realitat ho contradiu: els canvis, sobretot els que són profitosos per les persones i les institucions i es mantenen, necessiten un cert temps. Perquè les persones, que són les que fan funcionar qualsevol entitat, han d’assumir que serà positiu per a elles i per la institució. Podem accelerar-los, però els cal maduració, han de ser explicats i argumentats de tal manera que qui els han d’aplicar puguin entendre per què ho fan i que el benefici serà per a tothom. Aquest discurs actual de voler-lo transformar tot hauria de tenir present que canviem les coses perquè el conjunt de la societat i de la institució pugui millorar.

Quins d’aquests canvis destacaries en el món de l’educació a distància?

Per a mi, n’hi ha dos que són substancials: el primer va ser trobar una tecnologia que permetés que l’educació a distància aconseguís que els propis estudiants parlessin entre ells. Això passa quan apareixen els entorns virtuals d’aprenentatge. Aquest mecanisme vehiculat a través d’internet ens permet generar col·laboració i interacció entre estudiants. Canvia l’escenari i ens obre unes perspectives molt diferents. Arriba l’e-learning, una nova generació d’educació a distància, vehiculada per internet.

El segon element de canvi ha estat una cosa que nosaltres vam començar a dir fa més de 25 anys: l’estudiant ha d’estar en el centre de qualsevol procés educatiu. La funció del professorat és facilitar l’aprenentatge de l’estudiant. És un canvi molt substancial i acceptat però a la pràctica encara veus molts models centrats en els docents. Durant la pandèmia hem vist com molta gent pensava que l’educació online era posar-se davant d’una pantalla i donar una classe

Tothom ha començat a parlar de la transformació digital: però tothom entén els conceptes “transformació” i “digital” de maneres diferents.

La pandèmia, doncs, ha estat un punt d’inflexió també en el món educatiu…

Hem parlat de dos canvis fonamentals però hi ha un tercer element que ens ha portat la pandèmia, que ha posat a la vista les nostres vergonyes: s’ha vist com l’educació online tenia la possibilitat d’omplir els buits que l’educació presencial no estava cobrint fins ara. Tothom ha començat a parlar de la transformació digital: però tothom entén els conceptes “transformació” i “digital” de maneres diferents. No es tracta de posar una pantalla a la nostra vida sinó de canviar l’estructura i l’organització de les institucions per ensenyar d’una manera diferent. Aquest és un canvi molt important però hi ha qui ha dit que no podem fer-lo perquè l’educació online discrimina les persones. S’equivoquen. Qualsevol cosa que fem a la vida la podem fer bé o malament, amb bona o mala intenció.

I es que cal reivindicar que, històricament, l’educació a distància ha tingut sempre l’objectiu de democratitzar l’accés a l’educació -sobretot superior- i fer-la arribar als llocs i persones on no hi arribava. Quan algú diu “i la bretxa digital”? jo responc: “miri, fa 60 anys, els llibres no arribaven als pobles. Es van crear les biblioteques populars, les biblioteques mòbils perquè hi arribessin. També existia, per tant, una bretxa”. Potser ara és digital: els governs s’han d’encarregar de cobrir-la donant connectivitat a la gent. Les institucions educatives ja ens encarregarem de que la gent ho sàpiga utilitzar per aprendre.

Per tant, aquest és un bon moment per incloure la dimensió online en els rànquings universitaris?

La UOC ens va fer un encàrrec sobre aquest tema a un grup d’investigadors d’Edul@b i Open University: ens hi vam posar a treballar. Vam analitzar els ranquings que existeixen i vam pensar si les institucions en educació online s’hi podien incorporar, o si calia crear-ne un de nou. Vam descartar aquesta darrera opció: fer-ho no ens ajudaria gaire. Llavors, ens vam plantejar de quina manera, doncs, podem modificar aquests ranquings per incloure criteris que valoressin les universitats online? Vam estar treballant sobre criteris que podrien incorporar-se. De totes maneres, sempre he dit que cal donar el valor just aquests mecanismes de valoració perquè no exactament mesuren el que diuen mesurar. Per exemple, tenir un Premi Nobel puntua per sobre de qualsevol altre indicador i per tant et diuen que aquella és la millor universitat. Ningú et garanteix que les classes que et donin -les d’aquest Premi Nobel o les de qualsevol altra- siguin millors. Els rànquings tenen limitacions: només serveixen d’orientació i de producte de màrqueting. Entenc que és un joc al que hi volem jugar, però cal tenir clares les seves limitacions.

Segons les conclusions d’aquesta anàlisi, recollit en obert a European Journal of Education, quins serien aquests indicadors per mesurar l’educació en línia?

Fins ara, en els rànquings no es tenien en compte per res les universitats online. De fet,  els indicadors establerts ens perjudicaven. L’objectiu del nostre treball era desenvolupar uns indicadors que, sinó ens beneficien, com a mínim, neutralitzin els perjudicis dels actuals indicadors. La ràtio d’estudiants, per exemple, n’és un. Online pots tenir més alumnes que presencialment. Si un indicador d’excel·lència per una presencial és no tenir més de 30 estudiants per aula, tu mai puntuaràs bé. Altres indicadors que ens perjudicaven estaven en l’àmbit de recerca, espais, infraestructures… Quins serien adequats? Per exemple, un indicador com l’abast internacional: una universitat online pot tenir alumnat i professorat internacional amb més facilitat.

M’agradaria imaginar-me un sistema universitari al que tothom que ho vulgui pugui tenir-hi accés; escollir si vol anar a una universitat presencial, una de caràcter híbrid, o una online, en funció de les seves necessitats i característiques

Recentment, has publicat Transformar la Universitat, un llibre que busca oferir una mirada global sobre els reptes que encara el món universitari. No et demano la bola de vidre sobre quins canvis veurem però si et demano quins voldries veure?
educació en línia
Tranformar la Universitat. Desafiaments, oportunitats i propostes des d’una mirada global (Editorial UOC)

M’agradaria que es treballés conjuntament i en igualtat de condicions en l’àmbit pedagògic de l’educació i en l’àmbit tecnològic. Especialment, per poder desenvolupar models d’ensenyament que aprofitin al màxim el que aporta la tecnologia però sempre amb una mirada i amb un rerefons pedagògic que permeti poder assolir els objectius d’aprenentatge i de desenvolupament personal de la gent que conforma la nostra societat. M’agradaria pensar que la tecnologia ens permetrà desenvolupar unes capacitats a través de la intel·ligència artificial i que la programació d’aquesta intel·ligència estarà imbuïda de principis filosòfics i pedagògics que permetin utilitzar-la amb una gran consciència i ètica social i ciutadana. És el que jo voldria, però ningú pot saber què passarà.

Ara, amb Open University, hem tret un informe sobre les 10 tendències que poden desenvolupar-se. Totes es desenvoluparan? No ho sabem. M’agradaria imaginar-me un sistema universitari al que tothom que ho vulgui pugui tenir-hi accés; escollir si vol anar a una universitat presencial, una de caràcter híbrid, o una online, en funció de les seves necessitats i característiques: un sistema universitari que incorpora al mateix nivell els tres tipus d’universitat que continuen existint.

Per últim, també has participat en el podcast Leaders & Legends of Online Learning. En què consisteix?

És una iniciativa que es va generar entre una institució d’Austràlia, una d’Estats Units i una de Nova Zelanda, per identificar i reconèixer aquelles persones que havien fet una contribució important en l’àmbit mundial a l’educació a distància, en línia i al lideratge, al llarg dels anys. Són persones molt destacades ja sigui per les publicacions, pels projectes, per la influencia en terceres persones i institucions… Només hi pots entrar per invitació: un grup de persones et proposen. Hi ha moltes persones, com en Tony Bates i moltes altres, de les quals n’estic molt orgullós de poder-me dir amic o que han estat companys, mestres meus. Per a mi és un honor ser el primer català i el primer expert de parla hispana en aquest hall of fame.

Com ho valores?

És un recurs molt important i que esdevindrà històric perquè recull la memòria d’experts de l’e-learning i posa a l’abast de tothom la seva veu i els seus coneixements. Dóna visibilitat als investigadors i investigadores que han treballat en aquest àmbit, permet veure hi ha un fonament i una base d’estudi. És important que la gent pugui identificar bons referents en l’educació a distància, persones que han dedicat molt temps de la seva vida a investigar i reflexionar.

 

🎧 Pots escoltar el podcast Leaders & Legends of Online Learning aquí

 

(Visited 59 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari