Entrevista a Jordi Feixa, responsable de projectes culturals a la Fundació Catalunya La Pedrera

La Pedrera és una de les icones arquitectòniques i culturals de la ciutat. Més enllà de ser un espai estàtic, la seva programació cultural està proposant idees permanentment. En aquesta entrevista amb Jordi Feixa, explorem la dinàmica agenda cultural que converteix aquest lloc emblemàtic en un epicentre d’imaginació i activitat constant.

Pots compartir sobre la teva trajectòria i explicar-nos com vas arribar a treballar en una de les icones culturals de Barcelona?

La veritat és que tinc un perfil una mica diferent de l’habitual: vaig fer la carrera d’empresarials i posteriorment vaig cursar humanitats, vaig començar el grau a la UAB, vaig estar un any estudiant a París i vaig acabar humanitats a la UOC, ja que en aquell moment em va permetre combinar poder treballar i els estudis. En l’àmbit professional vaig començar fent pràctiques al departament de cultura de l’Institut Cervantes de París, i al departament de comunicació del MNAC. Van ser experiències molt interessants perquè em van permetre conèixer des de dins els diferents departaments de les grans institucions. Allí vaig començar a veure el que m’interessava més del món de l’art i focalitzar la meva carrera en la gestió i creació de projectes culturals. Posteriorment, vaig començar a treballar a festivals i projectes culturals de Barcelona, ​​com el festival de videoart LOOP, festivals de cinema, etc. En un d’aquests treballs cíclics i temporals del sector cultural vaig començar a treballar a la Fundació Catalunya La Pedrera, que en aquesta època era l’obra social d’una caixa, i al cap de pocs mesos em van fer fix. El que més em va interessar en aquell moment i em segueix atraient actualment és la diversitat de projectes culturals que desenvolupem: exposicions, creació de projectes audiovisuals i de reflexió crítica, arts escèniques, concerts… Això et permet entrar en contacte amb una gran varietat d’agents del món de l’art, no només artistes sinó professionals de diverses institucions que et fan continuar creixent i tenir una visió panoràmica del sector cultural.

Quins reptes i oportunitats representa el treball que desenvolupes a La Pedrera en termes de gestió cultural?

El primer és entendre on som i els objectius fundacionals de la Fundació Catalunya La Pedrera. Cal tenir en compte que som una fundació privada i independent, sense ànim de lucre i que reinvertim tots els nostres beneficis en projectes de la fundació. Per tant, un repte important és ser els més sostenibles possibles per poder desenvolupar el màxim de projectes possibles a tots els àmbits d’actuació de la fundació: cultural, mediambiental, educatiu i social. Som conscients que fer projectes sostenibles en cultura no és fàcil i també sabem que hi ha projectes culturals que mai no ho podran ser i probablement ha de ser així, però el desafiament és buscar un equilibri. Un altre repte és arribar al màxim públic amb totes les propostes culturals que fem, és cert que tenim la sort d’estar situats en un espai icònic i cèntric de la ciutat. Cal tenir en compte que el nostre públic de les propostes culturals és principalment un públic local, i els nostres esforços són fidelitzar i ampliar aquest públic. Treballem, per una banda, a generar propostes de primer nivell internacional com les exposicions de Miquel Barceló, Plensa o Antonio López, i alhora ser un altaveu del nou talent artístic i musical, com per exemple amb el Festival Talent Jazz a la terrassa de la Pedrera.

Podries oferir exemples de reptes i oportunitats?

Com et comentava anteriorment, un repte important és fidelitzar i ampliar el públic local i crec que és un repte compartit amb moltes institucions culturals de la ciutat. Si s’aconsegueix aquesta fidelització, dóna molta llibertat a l’hora de preparar les programacions, ja que et permet arriscar, proposant propostes molt interessants, però potser amb noms més desconeguts o propostes més complexes, com la que tenim actualment a La Pedrera: “Art a Pedra ”, que és una autèntica joia d’exposició. De mica en mica anem fidelitzant aquest públic i ampliant-lo, el treballem, lògicament, amb més comunicació però també pensant projectes nous. Un exemple n’és el projecte de l’“exposició expandida”, que treballem amb les principals institucions culturals de la ciutat per crear conjuntament activitats que ens permet estendre l’exposició més enllà de La Pedrera i ofereixen noves mirades establint diàlegs amb altres disciplines artístiques. Treballem, entre moltes altres institucions, amb el Gran Teatre del Liceu amb l’organització d’un concert on la música i les arts visuals s’uneixen per generar una proposta molt especial que té una mica de les dues institucions. Com dic, això ho fem amb les principals institucions de la ciutat: Palau de la Música, Fundació Miró, Fundació Tàpies, MNAC, Filmoteca, ESMUC i un llarg etcètera. Aquestes col·laboracions en el marc de les exposicions ens permet arribar a públics diferents i també són una oportunitat per treballar amb altres equips, compartir experiència, millorar els processos i crear continguts nous.

Quines són les iniciatives en què treballes en aquests moments?

En aquests moments estic treballant a consolidar i ampliar les propostes d’“exposició expandida”, al voltant de les futures exposicions. Crear projectes conjuntament amb diferents institucions és molt interessant però alhora complex, ja que cada institució té els seus ritmes i idiosincràsies. La clau és generar projectes rellevants i diferents, però també dimensionar-lo a cada institució perquè la nostra visió és buscar una sostenibilitat de gestió perquè les relacions siguin duradores en el temps. També estic treballant en la realització de projectes audiovisuals al voltant de les exposicions. Les exposicions temporals són un esforç titànic que generen un coneixement per a la institució i per a la ciutat, però alhora tenen una durada limitada. La idea d’aquests documentals, que produïm des de la fundació mateixa, és generar un testimoni en què l’art, la reflexió dels artistes sobre el procés de creació i el muntatge de la mateixa exposició en diàleg amb l’arquitectura de La Pedrera s’uneixen amb l’objectiu d’ampliar l’experiència expositiva en el temps. Comencem amb tres documentals sobre Plensa, Antonio López i Miquel Barceló amb el director Josep Maria Civit, ara acabem de presentar un entorn Barbara Hepworth amb la directora Neus Ballús i ja estem treballant al següent sobre Sean Scully amb David Trueba. Una altra iniciativa on estic treballant és el Festival Talent Jazz a la terrassa de La Pedrera, i ho estem treballant conjuntament amb les principals escoles musicals d’estudis superiors de Barcelona.

Quina és la visió a futur de la gestió que fas a la Fundació Catalunya La Pedrera?

Per entendre la visió de futur, penso que és interessant reflexionar sobre allò que vivim en el moment de la pandèmia de la COVID quan totes les institucions culturals fem una profunda reflexió sobre el present i el futur de les activitats culturals. Nosaltres fem una reflexió interna sobre els projectes i crec que allà ja marquem una tendència que va marcar el present i el futur de la gestió. En primer lloc, treballar més expansivament els projectes, pensar-los ja des de l’inici amb l’entorn artístic, social, institucional, etc.; és a dir, implicar en els projectes aquells agents i comunitats que puguin aportar i fins i tot acompanyar projectes rellevants sorgits d’aquests agents. Això ens porta a un altre aspecte important que és mirar la gestió dels projectes a mitjà i llarg termini.

D’altra banda, com he comentat, som una fundació que actuem en diversos àmbits d’actuació: mediambiental, educatiu, social i cultural, que ens fa una fundació única, però alhora aquesta diversitat de projectes fa que sigui més difícil comunicar-ho que fa la fundació. Per això, és important implicar la comunicació des del començament de la creació dels projectes. No n’hi ha prou que els projectes siguin interessants, han d’impactar a la societat i en el nostre cas al sector cultural, i crec que ho aconseguirem si treballem conjuntament amb les diferents institucions, d’una forma més col·laborativa i menys personalista arribant més i millor a totes les persones.