Entrevista a Alba Colombo, Directora del Màster de Gestió Cultural

Com veus avui la professió de la gestió cultural en termes d’autonomia i jerarquització professional?

Per mi el gestor cultural és un actor essencial en la societat en què vivim, tant per la capacitat de mediació que té com pel potencial que te en generar impacte i transformació social. No obstant, actualment la professió encara no ha aconseguit la notorietat i el reconeixement que es mereix com a mediador i col·laborador entre actors, també essencials, per a la convivència, el desenvolupament i el benestar. Les jerarquies i en conseqüència el grau d’autonomia que pot tenir un gestor cultural – depenent sempre des d’on i per a qui treballi – actualment s’emmarca en l’ecosistema organitzacional, empresarial i institucional de molts altres sectors, però amb la característica que l’àmbit en el que intervé és la cultura, difícilment encaixable en molts paràmetres empresarials o institucionals. Per sort en aquest àmbit es pot i cal ser molt més creatiu i innovador!

Calen llavors estratègies o propostes per combatre aquesta situació?

No crec que puguem parlar d’una necessitat ja que la bellesa d’aquest camp és exactament la seva pluralitat, que comporta diferents necessitats i característiques. Actualment hi ha moltes iniciatives, del que podem anomenar el nou ecosistema de la gestió cultural, ja que canvien, en alguns casos, els paràmetres, les estratègies, la definició i els propis objectius de les accions. Per exemple, es dona més valor al procés de creació que al producte final, es fixen objectius de cura, i de balanç comunitaris, així com donen peu a l’autoavaluació, a l’acompanyament, valorant molt l’experimentació i el retorn obert, més enllà de centrar-se en discursos marquetinians i economicistes propis de les (de vegades mal anomenades) indústries culturals, o del desenvolupament urbanístic, impacte econòmic o promoció turística. Per tant, des del meu punt de vista hem de continuar insistint en el valor dels processos més enllà dels productes i per això construir i seguir recolzant aquests nous ecosistemes de la gestió cultural.

Com cal preparar aleshores l’estudiantat davant d’aquests nous restes i en concret què proposeu des del Màster de Gestió Cultural?

La formació sempre ha estat essencial per donar resposta a una necessitat social o sectorial. El gestor cultural prové d’un perfil que va començar a cavall entre diverses professions, i per tant els programes de formació han contribuït a la definició creada conjuntament amb el sector, del que és pròpiament la gestió de la cultura. Així, actualment la professió, la formació i la investigació (pràctica i acadèmica) són els pilars des dels quals s’afronten els nous reptes i les tensions que viu el sector. Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG estem constantment en evolució perquè els estudiants puguin accedir a coneixements i adquirir les eines en el marc dels debats contemporanis de la professió. 

Ens en pots donar alguns exemples?

És clar, des del Màster el que proposem és que els estudiants arribin a tenir les eines necessàries per poder ser un professional independent en gestió cultural, ja sigui d’una gran institució com d’un projecte embrionari. Creiem que totes i cadascuna de les formes i dels processos de creació i cultura tenen el seu potencial i el seu valor i, per tant, considerem essencial que el nostre alumnat pugui exercir la seva professió en diferents àmbits. Així, la formació que oferim dóna els coneixements per al debat i l’anàlisi crítica del sector – des d’un punt de vista teòric – així com l’aplicabilitat dels processos de forma eficient – ​​des d’un punt de vista pràctic. Per exemple, en el camp del turisme cultural, ens fixem especialment en aquells conceptes i pràctiques que engloben el turisme tant cultural com el creatiu, i tots dos des d’una perspectiva sostenible i inclusiva.

Ens podries explicar una mica més què és la investigació en el camp de la gestió cultural?

Evidentment, l’àmbit de la recerca en el camp de la gestió cultural és interdisciplinar ja que forma part tant de les disciplines de les ciències humanes i socials com de les arts i també de les que formen part dels estudis empresarials. No obstant això, ens trobem en una etapa en què la tendència és orientar cada vegada més les qüestions de recerca cap a esferes que vinculen la cultura i la seva gestió a àmbits socials, ambientals, polítics i pròpiament creatius, deixant de banda els aspectes més instrumentals per donar valor a sinèrgies entre la cultura i altres àrees d’actuació. Per exemple, recentment des de la UOC hem participat en projectes competitius de recerca internacional on hem analitzat l’espai públic, la inclusió i els esdeveniments culturals urbans. També participem en investigacions sobre polítiques culturals i sobre processos d’avaluació entre d’altres. Com per exemple han estat els models d’avaluació de les Fàbriques de Creació de la ciutat de Barcelona, ​​o de projectes culturals comunitaris com ha estat l’Òpera Comunitària “La gata perduda” iniciada pel Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.