Celebració o Barbarie?

a l’Era de la Intel·ligència Artificial Generativa

Por Alba Colombo Vilarrasa, Ph.D.

En relació amb l’oposició de pols entesa com a contraris d’un mateix ecosistema, la idea de la celebració com un acte comunitari, rellevant i fins i tot transgressor, pot contraposar-se a la barbarie. Agafant prestada la idea dels contraris, la celebració és quelcom compartit i comunitari, alhora que s’oposa a allò salvatge, a la ignorància, la incultura o al barbarisme.

Les celebracions comunitàries en moltes societats són necessàries per a la construcció de capitals bourdieusians com el social, l’econòmic o el cultural alhora que han tingut un paper important en la garantia de l’ordre social en oferir espais temporals de liminalitat on es porten a terme agendes polítiques, socials i culturals. En contrast, també els festivals, celebracions i esdeveniments de caràcter comunitari han estat espais de reivindicació, disputa i contestació. Ja els mercats medievals no només complien la funció de subministrament, sinó que també eren espais públics on l’intercanvi anava més enllà del purament comercial, eren coneguts com a centres d’entreteniment i reivindicació.

La festivitat, com les festes majors i els nombrosos carnavals europeus, han estat espais des d’on s’ha encoratjat la gent a sortir al carrer per celebrar la vida comunitària, així com també han estat formes d’acció alternatives o subversives. Una il·lustració recent d’aquesta idea seria la reacció de moltes celebracions populars en el marc de la pandèmia (COVID19), on moltes persones involucrades en festes no van voler eliminar la celebració, sinó que van arriscar amb diverses innovacions per garantir la participació comunitària i la celebració cultural en un moment delicat i d’aïllament social (com s’exposa en el cas de “Barcelona i les seves celebracions la reacció social d’una ciutat buida en ple moviment” del projecte Europeu de recerca FestSpace).

La barbarie es defineix com l’absència de civilització, moralitat i humanitat, mancant de qualitats considerades normatives. En aquest estat, el salvatge domina les accions, la brutalitat emergeix de l’inconnex i es permet el vandalisme, l’atrocitat i el caos. En l’actualitat, davant el descontrol i el debat moral, polític, acadèmic, social, educatiu i cultural ocasionat per la democratització d’eines relacionades amb la intel·ligència artificial generativa, ens enfrontem a una certa barbarie social. La por a l’inconnex, estretament lligada al qüestionament sobre l’autenticitat de productes, resultats i experiències, reforça aquest caos i la pèrdua d’humanitat que aquestes tecnologies puguin generar. La IA planteja interrogants sobre la naturalesa mateixa de la creativitat i l’expressió cultural. Pot una màquina crear art que ressoni amb l’ànima humana? Estem condemnats a consumir productes culturals generats per algoritmes, mancats de la passió i l’emoció humanes? Amb algoritmes que determinen quina música escoltem, quines pel·lícules veiem i quins productes consumim, correm el risc de perdre l’autenticitat i la diversitat que fan que l’experiència cultural sigui significativa.

Més enllà del mer consum de productes culturals, la participació cultural i les experiències en aquest context també es veuen qüestionades, ja que ens apropem a l’abisme d’allò que no es pot controlar ni fiscalitzar. No obstant això, la festivitat i les celebracions comunitàries en la seva essència són actes de creació i expressió social que posseeixen un gran potencial independentment de les tecnologies. Aquests esdeveniments tenen valor simbòlic, de llegat, educatiu i fins i tot participatiu, on es forgen identitats col·lectives, es transmeten valors a generacions futures, s’estimula la formació i la creativitat, i es generen processos col·lectius com la cohesió social, entre d’altres. Tot i que actualment els avanços en realitat virtual i augmentada poden obrir noves fronteres permetent-nos explorar festivitats de tot el món des de la comoditat del nostre llar, l’experiència de celebrar o participar en un esdeveniment virtual no és exactament equiparable a una experiència presencial. Com es va visualitzar en el marc del Nou Any Xinès de Barcelona 2021 (Lamas & Colombo 2023), on es va posar èmfasi en la importància de l’autenticitat i el contacte humà directe en la vivència de les celebracions.

Per tant, en una era on altres intel·ligències apareixen i la por a l’inconnex es cenyi sobre nosaltres, davant un escenari que manca d’un marc normatiu clar i definit, una certa barbarie pot apoderar-se de les estructures socials, incloses aquelles relacionades amb la cultura. Així, la participació humana en la festivitat i la celebració com a element compartit i comunitari serà cada vegada més rellevant en el marc de l’experiència cultural diferenciadora d’un altre tipus d’activitat on el subjecte està sol present com a consumidor més o menys passiu.

En aquest creuament entre la connexió humana i la intervenció tecnològica, la festivitat emergeix com un far diferenciador. És més que una simple trobada, pot ser un acte de resistència contra el creixent fred de l’era digital. En les nostres mans està el poder de triar entre abraçar la calidesa de la celebració o sucumbir a certa barbarie de la desconnexió i la deshumanització tecnològica. En un món on la tecnologia amenaça amb dominar-ho tot, la festivitat i la celebració s’aixequen amb la capacitat inherent de fomentar la connexió humana i el sentit de pertinença. Llavors, què triem: celebració o barbarie?