El museu a casa 2.0 – Ken Goldberg: Telegarden, 1995

The Telegarden és una instal·lació artística que permet als usuaris de la web veure i interactuar amb un jardí remot ple de plantes vives. Els membres poden plantar, regar i controlar el progrés de les plàntules mitjançant els moviments suaus d’un braç robot industrial.

Telegarden es va desenvolupar a la Universitat del Sud de Califòrnia i es va posar en línia el juny de 1995. En el seu primer any, més de 9000 membres van ajudar a cultivar-hi plantes. El setembre de 1996, Telegarden es va traslladar al vestíbul de l’Ars Electronica Center a Àustria, on va romandre en línia fins que es va desactivar l’agost de 2004.

El jardí té forma circular i creix dins un recipient metàl·lic d’uns cinquanta centímetres de profunditat, amb un diàmetre d’uns dos metres; i format amb nombroses plantes (flors com petúnies, boixacs, així com llegums, raves, albergínies i tomàquets), al centre del qual hi ha un robot, únic administrador i supervisor d’aquest parterre florit. El robot està sempre preparat, amb el seu braç giratori, per executar les ordres dels ‘jardiners’ repartits per tot el món.

Hi havia dues maneres d’interactuar-hi:

• Mode actiu: es vigila i es té cura de les plantes.

• Mode passiu: es veu el jardí i se segueix l’evolució de les plantes.

Goldberg va voler que els internautes motivats passessin de la simple observació a la participació activa, per tenir d’aquesta manera accés a la plantació, a regar, a la tramesa de missatges i a la consulta de les dades personals sobre els altres membres connectats. El procés era molt simple: n’hi havia prou d’entrar les dades i esperar a rebre la contrasenya.

La creació d’aquest jardí manipulat a distància per control remot responia principalment a tres objectius:

• Integrar elements naturals i orgànics amb robots (font d’investigació i estudi de Goldberg).

• Crear una obra d’art en la interacció de bellesa natural i tecnològica.

• Crear una comunitat electrònica en la que els internautes es poguessin reunir i interaccionar en un ambient real.

Telegarden crea un jardí físic com a entorn per escenificar la interacció social i la comunitat en un espai virtual. La interactivitat dels usuaris va crear una xarxa social en miniatura. És una metàfora de la cura i l’alimentació de la delicada ecologia social de la xarxa.

Qualsevol pot veure el jardí com a convidat; però els drets de plantar, regar i participar en el xat es concedeixen a aquells que accepten compartir les seves adreces de correu electrònic amb altres membres de la cooperativa. Tot s’enregistra perquè la comunitat pugui ser autogovernada. És una metàfora poderosa de les comunitats virtuals.

Amb la telerobòtica i la telepresència, assistim a una descentralització dels humans en relació amb la seva activitat. Podem controlar una activitat més enllà del nostre camp tradicional d’acció, destruint tota noció de distància, de frontera i d’espacialitat. La presència física ja no és una necessitat. Aquest art dels nous mitjans va plantejar qüestions de legitimitat. Com poden saber els usuaris que el jardí realment existeix o que qualsevol dels seus moviments importa i té conseqüències?

–

Joan Campàs i Montaner