Xiula: “Les coses s’han de dir pel seu nom, sigui quin sigui el tema o l’edat”

El dol, la frustració o fins i tot la prevenció dels abusos infantils són temes presents i que es mostren amb total transparència en les lletres de Xiula, el grup de música català que destaca per les seves cançons amb un fort contingut educatiu i social, adreçades a infants i famílies. Mitjançant la música, el Jan, el Rikki, l’Adrià i el Marc han trobat una manera innovadora de “posar llum a les grans temàtiques vitals”. El passat 4 d’abril, van participar en la Jornada de benestar emocional en la infància i l’adolescència, organitzada pels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, on van compartir les seves perspectives i experiències en l’àmbit de l’acció social, la seva capacitat per unir l’educació i la creació artística i la seva música amb tots els assistents.

Parlem amb Jan Garrido, educador social i membre de Xiula, sobre el seu treball i dels reptes que encara hi ha pendents en matèria de benestar emocional infantil.

Com neix Xiula?

Xiula neix de la idea que vaig tenir jo de fer un grup de música familiar i infantil amb contingut educatiu quan ja veníem de fer altres tipus de disciplines artístiques: clown, teatre, música, etc. Jo li vaig dir al Rikki, vam decidir dir-los-hi a l’Adri i al Marc i vam crear-la amb aquest ADN de ser un grup de música familiar amb un contingut ric en valors.

Us definiu com “un grup de música amb una missió ben clarivident: posar llum a les grans temàtiques vitals, amb sentit crític, amor i humor”. Com heu conjugat la música i l’educació social per fer-ho realitat?

El Rikki i jo som educadors socials i hem estat molts anys treballant en el camp social de prevenció, protecció i justícia. Aquest contacte amb el tercer sector i amb els col·lectius en risc ens ha sensibilitzat molt pel que fa a tractar els temes socials i a crear cançons a partir de les problemàtiques del dia a dia de les persones. Unes cançons que intenten mirar les escletxes i les dificultats que tenim com a societat i els reptes que tenim davant del present, del futur en el món on vivim.

El vostre últim disc, Babynova, conté 14 cançons que ens parlen sobre temes tan claus pels infants com gestionar la frustració i els errors, la separació dels pares, però també aspectes com la sexualitat infantil centrada en el descobriment del propi cos amb M’estimo bastant; la prevenció dels abusos infantils amb El meu cos és meu i el dol i la mort amb Dol i fa sol. Uns temes que, moltes vegades, pels adults resulten temes tabú. Per què és important parlar-ne des de ben petits i com creieu podeu ajudar les famílies a tractar aquestes qüestions?

A Xiula sempre hem cregut que els temes s’han d’anomenar pel seu nom i les nostres cançons obren temàtiques i problemàtiques, no per donar una solució, sinó per obrir preguntes i per obrir conversa dins de la família. Amb les cançons, i aprofitant la música com a vehicle, anomenem les coses tal com són. I aquí són les famílies amb els nens i les nenes els que graduen en quina mesura aquestes cançons els van bé i com anar parlant dels temes que proposem nosaltres des de Xiula. Nosaltres tenim la convicció que les coses s’han de dir pel seu nom, sigui el tema que sigui i sigui l’edat que sigui.

A través de les sessions educatives que realitzeu a les escoles també abordeu totes aquestes qüestions directament amb els infants. Per què és important tractar-ho no només a casa, sinó també a l’escola? Com viuen aquesta experiència els nens i nenes que hi participen?

A l’escola fem unes sessions que es tracten de fer una rotllana i obrim un espai on compartir vivències pròpies i emocions pròpies a partir d’aspectes de la vida dels alumnes, dels nens i les nenes. Estem dues hores aprenent a escoltar-nos, aprenent a acompanyar-nos i tenint temps i espai per poder posar en comú, anomenar i, si cal, emocionar-nos i acompanyar-nos amb les emocions que els nens i les nenes porten i volen compartir. És un espai nou perquè l’escola està més interessada a assolir un currículum, uns coneixements i no tant a treballar els aspectes relacionals i els aspectes vitals. Nosaltres creiem en una educació no tan curricular i més de treball experiencial amb els aspectes de la pròpia vida, enfocades en el joc, l’estima, la cura de les emocions… Són uns ideals que tenim vers el món que intentem portar dins de l’escola.

Ens podríeu explicar més detalladament en què consisteixen aquestes sessions educatives?

Les sessions educatives consisteixen a fer una rotllana i que cada nen comparteixi el seu nom i allò que el fa especial, que el fa únic i diferent. Aquests aspectes poden ser coses del físic, del caràcter, coses que ens hagin passat a la vida, coses que ens agradi fer, que ens interessin, que hi tinguem traça o no tanta. A partir d’aquesta pregunta, els nens i nenes comparteixen el que volen i el Rikki i jo els acompanyem emocionalment, donant permís i no judici i acceptació i acompanyament a tot el que comparteixen. A partir d’aquí, sobre l’espai de confiança, vivim una experiència d’acceptació amb el que anem compartint cada nen i cada nena. Finalment, amb el que han compartit cada un d’ells i elles, n’acabem fent una cançó.

1 de cada 7 nens presenta algun problema de salut mental, segons dades del Grup de Treball Multidisciplinari sobre Salut Mental en la Infància i l’Adolescència. Com creieu que les vostres cançons, tallers i espectacles, poden ajudar i contribuir a abordar a aquesta problemàtica?

La veritat és que no ho sabem, no tenim resposta a aquesta pregunta. El que sí que sabem és que les nostres cançons poden ajudar a obrir perspectives en els nens i les nenes i en els adults; plantejar certs espais i a fer-se preguntes. Les nostres cançons són eines educatives que, com a tal, no milloren la salut mental de les persones, però, com a tota eina, sí que poden obrir millores en la salut emocional de les persones que les escoltin.

La música pot ser una eina eficaç per ajudar els nens a expressar i comprendre les seves emocions?

Mitjançant la música podem tocar temes i aquests temes arriben a cada persona segons com els visqui emocionalment. Si parlem, per exemple, dels pares separats, hi ha nens i nenes que ho hauran viscut d’una manera; altres que hauran tingut una altra vivència i altres que no n’hauran tingut cap, però que senzillament poden posar-se a la pell dels que sí que ho han viscut. A partir d’aquí, la música té aquesta capacitat de prendre contacte des de l’observador, des del patrimoni, des de l’escolta de la lletra i des de deixar que ens entri per uns altres canals i puguem accedir a l’emocionalitat, donant-nos permís per viure aquestes emocions.

Les famílies juguen un paper clau en el benestar emocional dels infants. Com diríeu o com us agradaria que les famílies fessin ús de la vostra música i espectacles?

El que fan les famílies amb les nostres cançons és obrir un espai —al cotxe, a casa, a l’hora d’anar a dormir…—, on puguin escoltar la música amb els nens i les nenes i comunicar-se, reflexionar i compartir. Això també passa quan venen als nostres espectacles.

Quins reptes considereu que tenim sobre la taula en matèria de benestar emocional i com des de l’acció social s’hi pot donar solució?

Un dels reptes en l’àmbit del benestar emocional és que els professionals que ens dediquem a l’acció social fem processos de creixement profund. No només es tracta d’aprendre hàbits, tècniques i estudiar per aprendre coses noves, sinó anar a teràpia, passar per un procés de revisió i canvi profund on puguem sanar. Un educador, un psicòleg, un professional d’acció social que pot haver integrat la mateixa ombra és la millor persona per aprendre i per saber acompanyar aquesta ombra amb les dificultats dels altres. Per tant, per Xiula, no n’hi ha prou amb estudiar una carrera per a professionals d’acció social, sinó que s’ha de viure un canvi profund en un mateix per poder acompanyar a les persones amb qui treballa. Nosaltres creiem indispensable que, tant a les escoles com als diferents projectes d’intervenció, el col·lectiu educatiu i el de professionals de l’acció social siguin professionals que estiguin en constant revisió, en constant canvi intern i acompanyament terapèutic.

Com a valoració final, com creieu que jornades com la que vam celebrar el passat 4 d’abril a la UOC poden contribuir a donar resposta a aquests reptes?

Per tal que contribueixin a donar resposta a aquests reptes, han d’aconseguir que els professionals realitzin un canvi profund i terapèutic en si mateixos. Fer xarxa, ajuntar diferentes disciplines i compartir el coneixement està molt bé, però si els professionals no van a teràpia, el món no canviarà i els reptes no s’assoliran. De professionals de l’acció social n’hi ha molts, cada dia més, però no sembla que la salut mental estigui millorant i tampoc sembla que el món ho estigui fent. Cal aquest ingredient. Si algun dels professionals dels quals va assistir a la jornada va decidir començar a anar a teràpia, podem dir que les jornades han estat profitoses.