Xènia Garcia: “El meu objectiu principal és aportar una mirada pràctica i holística sobre l’educació inclusiva”

La Xènia Garcia s’ha incorporat recentment com a nova professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Experta en l’àmbit de l’educació inclusiva i les dificultats de l’aprenentatge, en aquesta entrevista explica com ha començat el curs, quina ha sigut la seva recerca més destacada en la seva àrea d’especialització, i els objectius que es planteja en aquesta nova etapa professional.

Com ha començat el curs a la UOC? Quines sensacions tens?

La UOC és una universitat molt diferent de les presencials, i això per a mi és un avantatge. La flexibilitat que ofereix facilita arribar a un públic molt divers, afavorint la inclusió i fomentant una perspectiva més oberta i internacional. Això és possible gràcies a la tecnologia, que fa que la comunicació sigui més accessible i eficient, alhora que fomenta un entorn de treball menys jeràrquic i més col·laboratiu.

Un altre aspecte que m’ha sorprès gratament és l’aposta decidida per la innovació i la transferència de coneixement. Quan arribes, has d’adaptar-te a un sistema molt ben estructurat, amb formacions específiques sobre ciberseguretat i eines digitals, que et permeten desenvolupar-te tant professionalment com col·lectivament.

Quines assignatures imparteixes actualment?

Actualment imparteixo assignatures relacionades amb l’educació inclusiva. En concret, al màster sobre Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, dono l’assignatura Processos Afectius, motivacionals i Socials de l’Aprenentatge. Al grau d’Educació Primària, coordino l’educació inclusiva dins del Treball Final de Grau (TFG) i participo en dues assignatures més: Tecnologies digitals per a la inclusió educativa, una assignatura de nova creació, i diversitat funcional a l’escola.

La teva recerca també està centrada en l’educació inclusiva, oi?

Sí, la meva recerca ha estat molt vinculada a l’educació inclusiva. He tingut la sort de poder col·laborar en projectes nacionals i europeus, destacant-ne un d’internacional on vam treballar amb universitats europees i xineses. L’objectiu era detectar les limitacions en la formació del professorat en matèria d’inclusió educativa i proposar models formatius de qualitat. Això em va permetre identificar bones pràctiques aquí a Catalunya i aplicar-les en formacions més pràctiques.

En la meva tesi doctoral, vaig analitzar les percepcions del futur professorat sobre la seva formació en educació inclusiva, de quatre universitats públiques catalanes. Vaig dissenyar un nou marc competencial en educació inclusiva que hauria de tenir el futur professorat un cop acabats els seus estudis de grau d’Educació Primària. Aquest nou marc competencial em va servir per avaluar, posteriorment, a quines competències els estudiants del grau d’Educació Primària tenen la percepció que es desenvolupen millor en la formació teòrica universitària i quines en els centres de pràctiques. Aquest enfocament em va permetre proposar una formació més completa i holística, connectant teoria i pràctica.

Quins són els teus objectius en aquesta nova etapa a la UOC?

El meu objectiu principal és aportar una mirada pràctica i holística sobre l’educació inclusiva. A més de la recerca, tinc experiència directa en aules com a psicopedagoga i com a pedagoga terapèutica, cosa que em permet entendre les barreres estructurals del sistema educatiu i proposar solucions realistes.

També he treballat en entorns culturals i esportius, desenvolupant projectes inclusius i adaptacions per garantir l’accessibilitat. Aquesta experiència m’ha donat una visió sistèmica de la inclusió, que no es pot limitar només a l’àmbit escolar. Els infants formen part de tota la societat i la seva inclusió depèn d’una coordinació global entre sistemes.

Com ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional fins ara?

Vaig començar estudiant magisteri i, més endavant, em vaig llicenciar en psicopedagogia. Al principi, vaig treballar com a mestra i formadora de cicles formatius de grau superior.

Posteriorment, vaig cursar un màster en Investigació Educativa i el doctorat, centrant-me en l’educació inclusiva. Durant aquest temps, vaig dedicar-me a la recerca universitària, participant en projectes d’àmbit nacional i internacional.

Després d’aquest període, vaig haver de tornar a la pràctica educativa i, de mica en mica em vaig especialitzar en la realització d’intervencions psicopedagògiques en diferents entorns així com a pedagoga terapèutica dins de les escoles públiques. Durant tot aquest temps sempre he estat en contacte amb la recerca molt encaminada en la millora de la pràctica i qualitat educativa.

Com és el teu dia a dia com a docent i investigadora?

El meu dia comença molt d’hora, ja que la disciplina és clau per organitzar-me. Dedico temps a tasques de docència, preparació de materials i correcció d’aules, però també a la recerca, publicacions i gestió de projectes.

Els dies a distància em permeten focalitzar-me en aquestes tasques, mentre que els dies presencials estan més orientats a reunions i treball col·laboratiu amb els equips.

Quins consells donaries als estudiants que comencen en aquest àmbit?

Els recomanaria que es plantegin entrar en aquesta professió només si realment senten que els agrada i si volen aportar alguna cosa a la societat. No és una feina per fer per inèrcia, per comoditat o simplement perquè té sortides professionals. Cal que hi hagi una motivació profunda, un impuls intern. És aquella veu interna que et diu: “Aquí és on vull estar”.

Per a mi aquesta és una de les professions més boniques que existeixen, però també és molt exigent. Requereix dedicació, paciència i una gran vocació per mantenir viva la il·lusió i les ganes de treballar cada dia. Per contra, si aquesta vocació no existeix i la professió s’escull per altres motius més superficials, el resultat pot ser insatisfactori tant a nivell personal com per al sistema educatiu en conjunt. L’educació és una tasca de gran responsabilitat, ja que té un impacte directe en les noves generacions i en la societat futura. Per això, només aquells que se senten realment cridats a educar, inspirar i ajudar a créixer haurien de considerar aquest camí.