Miguel Vergara: “El model educatiu és pràctic i accessible, i això és fonamental, més encara quan s’estudien temes d’avaluació i de qualitat”
2 maig, 2025
En Miguel Vergara va passar de ser un escèptic de l’educació virtual a esdevenir-ne un defensor convençut, gràcies al seu pas per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Avui, els seus aprenentatges acadèmics inspiren els seus projectes socials, polítics i culturals a Colòmbia. La seva formació com a educador el va portar a interessar-se pels processos de qualitat a les universitats. Va ser aquesta inquietud la que va connectar en Miguel Vergara amb la UOC, on va cursar un màster que, segons ell, va transformar la seva manera de pensar i actuar, fins i tot en el món empresarial i polític.
En Miguel Alberto Vergara Sandoval és llicenciat en Educació Industrial per la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Colòmbia (UPTC), especialista en Gerència Educativa i alumni del màster universitari d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Encara que avui exerceix en el sector turístic com a part d’un projecte familiar, el seu pas per la UOC va marcar un punt d’inflexió en la seva vida acadèmica, professional i personal.
En Miguel es defineix com un ciutadà visionari, compromès amb el lideratge, l’educació i la transformació social. “L’educació t’obre la ment, et permet veure el món de manera diferent. Com deia Dudamel, tots som notes diferents en una simfonia: si aprenem a escoltar-nos, podem crear quelcom grandiós”.
La seva experiència com a representant estudiantil a la seva universitat de pregrau li va fer qüestionar els processos d’acreditació interns i va sembrar dins seu una inquietud per conèixer, des de la tècnica, com es construeix la qualitat en l’educació. Aquesta motivació el va portar el 2017 a buscar un postgrau i, gairebé per casualitat, va conèixer la UOC. Encara que en un inici era escèptic respecte a l’educació virtual, el va convèncer la serietat de la proposta acadèmica i, especialment, el títol del màster.
“Em vaig quedar per la qualitat”
“Jo no creia gaire en l’educació virtual”, confessa en Miguel. Però el que va trobar a la UOC va superar les seves expectatives. “Em vaig adonar de la qualitat que té la universitat: a les aules, en els espais, en la forma avaluativa…, i em va agradar molt. La veritat, allà em vaig quedar”.
La coherència entre el que s’ensenya i com s’ensenya va ser clau per a ell: “El model educatiu és pràctic i accessible, i això és fonamental, més encara quan s’estudien temes d’avaluació i de qualitat”. L’exigència acadèmica, l’estructura de les aules virtuals i els continguts actualitzats el van empènyer a adoptar una actitud més disciplinada, reflexiva i detallista, qualitats que avui aplica en tots els seus projectes.
Impacte en el seu desenvolupament professional i personal
Encara que actualment la seva labor està enfocada en un projecte turístic, en Miguel assegura que la seva formació a la UOC ha permet tots els aspectes de la seva vida. “Em va servir per a tot, fins per a la vida. Ho aplico fins i tot ara com a empresari. La UOC em va ensenyar a ser disciplinat, reflexiu i detallista”.
Aquest aprenentatge també l’ha portat a fer incursions activament en l’àmbit social i polític. Ha donat suport a projectes culturals, comunitaris i educatius, i actualment forma part d’un procés polític en el seu municipi natal, Duitama, Boyacá, a Colòmbia. El seu interès per la qualitat educativa transcendeix l’aula: somia aplicar aquests coneixements per transformar el seu entorn des de l’administració pública.
El poder transformador de l’educació
En Miguel defensa el poder transformador de l’educació, inclosa la virtual. “Cal molta disciplina i constància. La qualitat de la UOC està en un altre nivell. Et lliuren material que genera coneixement fresc i útil. Ho descriuria com un univers”.
La història d’en Miguel Vergara és el reflex de com l’educació, quan es viu amb compromís, pot expandir horitzons personals i col·lectius. El seu pas per la UOC no només li va proporcionar eines tècniques, sinó que va enfortir la seva visió crítica, la seva vocació de lideratge i el seu desig profund d’aportar a la societat. Avui, en Miguel camina amb pas ferm cap a un futur en què la qualitat, la cultura i l’educació siguin pilars de transformació. I ho fa convençut que formar-se no és només adquirir coneixements, sinó preparar-se per construir un món més just, coherent i humà.
