Ferran Poca: “Tot el que he vist a les aules m’ha fet adonar que el qui ha d’estar al centre d’atenció sempre és la persona”

Després de 28 anys a la UOC, el professor col·laborador Ferran Poca Gázquez va jubilar-se el passat mes d’octubre. Parlem amb ell del seu primer vincle amb la universitat, quan en fou estudiant i de la seva posterior vinculació com a professor col·laborador de dos pràcticums. També descobrirem quins són ara els seus àmbits d’interès i com la seva experiència treballant al costat de les persones més necessitades li ha permès entendre l’alumnat d’una manera única. 

Com va començar la seva col·laboració regular amb la UOC?

Inicialment, era professor d’EGB i a principis dels 90 la UOC va preparar una formació per a aquells que volien ser directors i gestors de centres públics, i després d’això ja vaig fer el màster de Psicopedagogia també a la UOC. Després vaig fer oposicions per a la secundària, vaig treballar a un institut, a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)… i, finalment, vaig començar a treballar com a professor col·laborador de la UOC ara fa 13 anys.

De quines matèries ha estat docent?

Del pràcticum del màster de Dificultats d’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i del pràcticum del màster de Psicopedagogia. Són unes pràctiques que, tot i ser virtuals, considero que són molt més potents.

Quin aprenentatge li ha portat haver estat amb la UOC tant temps?

M’ha obert molts camps. No només el del coneixement científic, sinó que, a més, m’ha ensenyat la distància que hi ha entre el món del coneixement i la realitat. Perquè jo he tingut alguns alumnes de pràctiques que quan arribaven a les escoles o als instituts els semblava estrany perquè no reconeixen el que havien estat veient al màster.

Li agrada el model de l’escola inclusiva?

Ara ja no es parla del model inclusiu, sinó que es parla d’un model d’escola per a tothom. Mentalment o científicament evolucionem molt, però a l’hora de la pràctica s’alenteix perquè encara hi ha professors que potser no tenen ben entesos els conceptes.

Quin model és més inclusiu: el de la presencialitat o el de la docència telemàtica?

La inclusió hauria de ser generalitzada a tota la societat, però en el model de l’ensenyament hauria de ser cosa de l’etapa de l’educació obligatòria per poder aprofitar l’ocasió per crear el model de ciutadà col·laboratiu, inclusiu, compromès i tolerant.

Quines pràctiques lectives es fan a la UOC que distingeixen aquest model d’ensenyament per sobre dels altres tradicionals?

Per exemple, la pràctica reflexiva, o tenir un ritme personalitzat amb l’alumne on fas un acompanyament especial i hi ha un feedback gairebé permanent amb tots els nostres alumnes. O quan preparen el pla d’intervenció, tenen opció de presentar-te un esborrany abans de presentar la versió definitiva. També són un exemple de motivació de l’autonomia en el sentit que l’alumne sigui capaç de generar propostes originals i pròpies.

S’ha dedicat a fer algun tipus de recerca, col·laboració o investigació fora de la UOC?

He col·laborat amb el Decret d’Educació sobre el sistema inclusiu, però també he col·laborat com a referent a diversos grups de treball del TDA, del trastorn de la conducta i d’un projecte de prevenció del bullying. També he format part d’un equip de treball sobre el TEA, el trastorn de l’espectre autista de Tarragona, i he estat vinculat amb la preparació de mesures i recursos per al professorat a l’aula.

Aquesta experiència li ha servit per a les seves tutories amb els alumnes del pràcticum des d’un vessant més humà i proper a casos tan pràctics?

Crec que sí, perquè com més ràpidament contestes els alumnes, més t’ho agraeixen i això ja facilita la creació d’un vincle amb el professor, que ja et cau més simpàtic. I si et fan suggeriments, ja els acceptes. A més, tot el que he vist a les aules m’ha tornat molt més comprensiu i m’ha fet adonar que el qui ha d’estar al centre d’atenció sempre és la persona. I recordo que quan em sentia deprimit anava a visitar els alumnes d’un centre d’educació especial que em feien apujar molt els ànims.

No es planteja continuar contribuint amb la docència o en la UOC d’alguna manera a partir d’ara?

Bé, ara estic a la junta d’un club de tenis i he engegat un projecte per fer un club més saludable amb un espai lliure de fum, fer activitats per a una alimentació saludable i una millor convivència a les escoles de tenis i pàdel, també per l’envelliment saludable dels majors de 65 anys i per una llengua més saludable, en defensa del català. A més, també estic a una comissió de l’Ajuntament de Reus per a la discapacitat.

Finalment, que els diria a companys seus o alumnes que es plantegin entrar a l’equip docent de la UOC?

De la UOC només puc dir excel·lències i parlar bé perquè no tinc res en contra. És una experiència aconsellable per veure un enfocament diferent dels processos d’ensenyament i aprenentatge. L’únic que trobo a faltar són les dues trobades presencials que es feien fa molts anys a la UAB el primer i l’últim dia del curs. Per a mi, la UOC va suposar un canvi important per a la meva vida i em sap greu deixar-la.