Ernesto Panadero: “L’autoregulació de l’aprenentatge té un impacte directe en el rendiment acadèmic dels estudiants”

Ernesto Panadero, catedràtic i director del Centre for Assessment Research, Policy and Practice in Education (CARPE) de la Universitat de la Ciutat de Dublín, és també professor honorari del Centre for Research in Assessment and Digital Learning (CRADLE) de la Universitat Deakin (Austràlia). La seva recerca se centra en l’aprenentatge autoregulat i l’avaluació educativa, especialment l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals, la retroalimentació dels professors i l’ús de rúbriques. És investigador principal (IP) del grup de recerca Education, Regulated Learning and Assessment (ERLA) des de la seva creació el 2016. Va rebre l’Erik de Corte 2017, un premi concedit per l’European Association for Research on Learning and Instruction (EARLI), associació de reconegut prestigi en l’àmbit de la psicologia de l’educació, a un prometedor investigador que inicia la seva carrera.

Parlem amb ell sobre aprenentatge autoregulat, retroalimentació i alguns dels principals reptes i oportunitats en aquest camp en el marc de la seva participació com a ponent principal en el congrés SIG Conference 2024, organitzat per l’EARLI i els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Fa temps que treballes en la comprensió i la promoció de l’aprenentatge autoregulat. Què és l’aprenentatge autoregulat i per què és important posar-lo en pràctica en el context educatiu?
L’aprenentatge autoregulat és una sèrie d’estratègies cognitives, metacognitives, emocionals, motivacionals i de comportament que activen els alumnes, orientades als objectius que ells tenen. És molt important tenir-les en compte perquè ens expliquen tant els comportaments orientats a l’aprenentatge com els comportaments que tenen els alumnes que s’orienten a evitar la tasca o solament centrar-se en la qualificació. I, per això, és fonamental que tots els professors tinguem coneixements sobre autoregulació.

I quin impacte i beneficis té en l’estudiant?

A través de bastantes metanàlisis hem demostrat que té un impacte des del punt de vista del rendiment acadèmic. Per exemple, en estudiants universitaris s’ha trobat que explica força la variància de les notes, i, en aquest sentit, té una importància fonamental, perquè són les estratègies que tenen un impacte directe sobre l’aprenentatge dels alumnes.

Després de les teves recerques, quina relació has pogut establir entre l’avaluació formativa i l’aprenentatge autoregulat?
Hem fet bastantes revisions i metanàlisis respecte a l’autoavaluació, com influeix en l’autoregulació i en l’eficàcia, i hi trobem, evidentment, una relació positiva. Així mateix, en temes com l’ús de rúbriques i de l’avaluació entre iguals hem trobat que el tipus de retroalimentació que es dona als alumnes també influeix en el seu rendiment, per la qual cosa la manera d’avaluar té un impacte directe sobre l’autoregulació, que al seu torn té un impacte sobre el rendiment acadèmic.

I és que, al final, quan avaluem els alumnes, ells s’autoregulen tenint en compte el context pedagògic que creem, i a partir d’aquí el que passa és que aquesta avaluació formativa és la que més afavoreix que els alumnes es puguin autoregular de manera més estratègica i que s’influeixi en l’aprenentatge de manera més positiva.

En aquest sentit, l’autoavaluació també hi juga un paper molt important. En què consisteix i com beneficia l’estudiant?

L’autoavaluació és la capacitat d’avaluar el treball que un mateix ha realitzat. Consisteix en una reflexió que és fonamental que els professors donem espai perquè es doni a l’aula. La podem fomentar, primer, deixant clar que aquesta estratègia és una estratègia d’aprenentatge i, per tant, com a professors hem de generar aquest espai perquè els alumnes ho puguin fer.

Després, el que hem de fer és lliurar als alumnes els criteris d’avaluació i els estàndards. Això se sol fer a través d’una rúbrica, per exemple, que els ajuda. D’aquesta manera, ells poden visualitzar, llegir i interioritzar aquests criteris d’avaluació i començar a aplicar-los en el seu propi treball.

Després, una cosa fonamental és que també hem de produir i donar retroalimentació sobre el que és la mateixa autoavaluació. L’autoavaluació s’ha de tornar un objecte explícit de reflexió per part dels alumnes, i d’aquesta manera el professor ha de donar retroalimentació sobre l’autoavaluació perquè els alumnes aprenguin a utilitzar-la millor.

I un últim consell seria que, si es permet als alumnes autoavaluar-se, també se’ls permeti que, si han identificat àrees de millora a través d’aquesta autoavaluació, puguin implementar-les canviant el treball, de manera que el treball final resulti de més qualitat.

L’autoavaluació és aplicable a tots els nivells educatius?

L’autoavaluació es pot aplicar en qualsevol nivell educatiu. Segons les nostres recerques, està més present a primària que a secundària, i a secundària més que a la universitat. Precisament el professorat de primària que té una formació força més pedagògica ja ho està fent. Però, en tot cas, es pot implementar en qualsevol de les tres etapes.

En la teva conferència “In pursuit” en el congrés EARLI Sig Assessment, celebrat a la UOC el passat mes de juny, vas plantejar el tema del retorn pedagògic i els enfocaments formatius que situen l’estudiant al centre. Per què creus que és important prioritzar el paper de l’alumnat en el procés d’aprenentatge? Com podem aconseguir que la nostra retroalimentació (feedback) tingui impacte en l’aprenentatge dels nostres estudiants?

Hi ha diversos motius per prioritzar l’alumne. Un és una filosofia d’entendre l’educació en l’espai d’educació superior, encara que també s’aplica a primària i a secundària. L’estratègia més important que podem fomentar és que siguin capaços d’autoavaluar-se, perquè això els genera una independència del professor en el bon sentit, és a dir, si ells aprenen a autoavaluar-se seran capaços de valorar per si mateixos la qualitat del seu treball, i això els permetrà tenir una autonomia molt destacada. Posar l’alumne en el centre, per tant, ens dona aquesta potència. En rebre retroalimentació directament de la seva autoavaluació i de la seva autoregulació, ells mateixos poden millorar el seu rendiment acadèmic.

Quins avenços destacaries en el camp de la retroalimentació i el seu impacte en l’aprenentatge autoregulat?

Quan aquests termes es van començar a fer servir es referien, sobretot, al professor, com el professor ha d’intentar promocionar això entre els alumnes. Però el que està succeint ara és que s’adonen que hi ha una connexió directa amb tot el que s’ha treballat en autoavaluació. Aquest és el moviment més important que s’ha començat a produir molt recentment. No fa ni un any que la gent parla d’aquests termes, però ja no des de la perspectiva que el professor intenti alguna cosa, sinó que sigui el professor el que promogui que l’alumne aconsegueixi fer-ho.

Quins reptes i oportunitats tenim en termes d’avaluació i aprenentatge autoregulat?

El repte més important que tenim ara mateix és la intel·ligència artificial generativa i l’impacte que està tenint en les nostres pràctiques d’avaluació. Segons la nostra capacitat d’integrar-ho en la docència i la manera d’avaluar, podrem aconseguir que aquesta revolució ens ajudi realment a fomentar situacions de més aprenentatge, o potser el que podem fer en un aspecte negatiu seria tornar a maneres d’avaluar més antigues i més controlades perquè no tinguem aquest impacte de la intel·ligència artificial. El problema si fem això és que en realitat no estem formant els alumnes en una cosa que necessitaran el dia de demà, perquè evidentment igual que ara mateix tenim summament integrat internet i a ningú se li acudiria que els alumnes no utilitzessin internet per fer un treball, d’aquí a uns anys ens passarà el mateix: la intel·ligència artificial generativa estarà integrada. I aquest és el repte més important que tenim: integrar-la d’una manera que sigui productiva per a ells i per a nosaltres.

Quin consell donaries al professorat a l’hora d’establir estratègies pedagògiques per ajudar els alumnes a adquirir la capacitat d’autoavaluar-se?

Els professors comencen a fer sevir l’avaluació formativa d’una manera més professional i més estratègica quan han tingut formació sobre aquest tema, un aprenentatge d’aquesta mena de metodologia i quan han tingut una experiència prèvia positiva. És a dir, que han de buscar maneres de formar-se, i habitualment els professors, per exemple universitaris, disposen de les unitats de formació en innovació educativa que ofereixen aquest tipus de cursos.

El consell és assistir a aquests cursos, saber com s’implementa una bona retroalimentació, una bona autoavaluació i una avaluació entre iguals. I, a partir d’aquí, una cosa molt important és que han de tenir paciència amb ells mateixos, perquè habitualment la primera vegada que s’implementa una retroalimentació formativa o una autoavaluació no sol anar tan bé com s’esperava. Davant d’un cas així, a vegades els professors creuen que no ha funcionat i deixen d’intentar-ho. El que ens diu l’evidència empírica és que és normal que la primera vegada no funcioni i que cal continuar intentant-ho, perquè l’experiència prèvia positiva és el predictor més important del fet que cal continuar fent aquest tipus de pràctiques.

Finalment, en quines recerques estàs treballant i quins són els teus pròxims projectes?

El més interessant és que estem obrint la caixa negra de l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i l’ús de rúbriques. A què em refereixo amb això? Estem fent servir una metodologia per veure quins són els processos que els alumnes empren quan s’estan autoavaluant, avaluant un company o utilitzant una rúbrica. Arribem a un nivell molt específic respecte a quina mena d’estratègies utilitzen. Utilitzem dades com ara el seguiment ocular, la resposta galvànica de la pell, els protocols en veu alta, tot el que s’anomena process data, dades de processament, per d’aquesta manera poder entendre amb claredat en què consisteixen aquestes estratègies.

Una altra línia de recerca en la qual estic treballant és entendre com implementen els professors l’avaluació a escala nacional. Fem estudis en què descarreguem guies docents de tot Espanya per fer comparacions nacionals. I farem el mateix a Irlanda.

I l’última línia que estem obrint és sobre intel·ligència artificial, per veure com interactuen els alumnes amb la intel·ligència artificial a l’hora de generar la seva pròpia retroalimentació.