8 tendències en psicologia i intel·ligència artificial per al 2025

La intel·ligència artificial (IA) està transformant el futur de la psicologia, deixant de ser un concepte futurista per convertir-se en una eina imprescindible. El 2025, es preveu que la IA no només millori diagnòstics i intervencions psicològiques, sinó que també redefinirà la relació entre professionals de la salut mental i pacients, així com la mateixa concepció de la disciplina. Des de teràpies digitals fins a la prevenció de trastorns mentals, les possibilitats són immenses.

Manuel Armayones, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigador principal del Behavioural Design Lab (BDLab) de l’eHealth Center, i Pablo Vallejo, professor dels mateixos Estudis, destaquen en aquest article les tendències més rellevants i els reptes que presenta la IA en psicologia. Uns avenços que, tal com coincideixen els dos experts, s’han de desenvolupar amb responsabilitat i supervisió professional per garantir que la IA sigui una aliada en el benestar mental i no una font de problemes.

1. Teràpies digitals i bots conversacionals

Les teràpies basades en IA estan evolucionant ràpidament, amb aplicacions capaces de proporcionar suport psicològic en temps real. Una de les tendències més destacades és l’ús de bots conversacionals i teràpies digitals, equipats amb manuals de diagnòstics, llibres de psicologia i proves psicològiques, que interactuen amb els pacients per orientar-los en teràpies o gestionar aspectes del seu dia a dia.

Aquestes eines ofereixen assistència immediata a pacients amb ansietat, depressió o altres trastorns, especialment en zones amb accés limitat a professionals. Aplicacions com Woebot utilitzen IA per oferir intervencions basades en teràpia cognitiu-conductual, mitjançant converses similars a les humanes, proporcionant una atenció constant i personalitzada que complementa la teràpia tradicional.

Segons Vallejo, es podria arribar a un punt en què un bon psicòleg d’IA sigui més eficaç que un mal psicòleg humà. No obstant això, Armayones adverteix dels riscos d’aquests sistemes si no estan supervisats per professionals, ja que poden ser mal utilitzats, amb conseqüències nefastes, o fins i tot vendre informació confidencial. Per això, recalca la importància del human in the loop, és a dir, que sempre hi hagi un psicòleg supervisant aquests processos per garantir una intervenció segura i ètica.

2. Prevenció i detecció precoç de trastorns mentals

La IA està transformant la manera com es detecten i es prevenen els trastorns psicològics, cosa que permet identificar patrons de risc abans que els símptomes siguin evidents. Els algorismes d’aprenentatge automàtic poden analitzar grans quantitats de dades, com publicacions a xarxes socials, registres mèdics, dades biomètriques i patrons de llenguatge, per detectar canvis en el to emocional o la freqüència d’interaccions, indicadors de possibles problemes de salut mental.

La IA pot detectar patrons de comportament i resposta emocional abans que el mateix pacient se n’adoni, i això permet intervencions més precoces i efectives. Per exemple, ja s’estan desenvolupant sistemes capaços de predir trastorns com la bipolaritat o l’estrès posttraumàtic mitjançant l’anàlisi d’elements subtils en la veu o l’expressió escrita. Això obre la porta a intervencions preventives, com consells personalitzats o alertes per a professionals, facilitant un abordatge proactiu dels problemes psicològics.

3. Realitat virtual i augmentada en teràpies i formació en psicologia

La realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA) s’han consolidat com a eines fonamentals en psicologia, i el 2025 s’espera un impuls encara més gran en la seva aplicació tant en teràpies com en la formació de professionals. Aquestes tecnologies permeten crear entorns controlats per tractar fòbies, trastorns d’ansietat i ajudar pacients en processos de dol, facilitant una intervenció més efectiva i personalitzada. Per exemple, la RV i la RA ofereixen la possibilitat que una persona pugui acomiadar-se d’un familiar difunt mitjançant una simulació controlada i supervisada per un professional. Aquest tipus d’aplicacions poden tenir un impacte positiu en la gestió emocional i en processos terapèutics difícils.

A més, la RV i la IA estan revolucionant la formació dels futurs psicòlegs, cosa que permet recrear situacions clíniques complexes en entorns de simulació. Aquest enfocament s’anticipa a problemes ètics associats a la formació tradicional, ja que els alumnes poden practicar habilitats terapèutiques en escenaris controlats, millorant la seva confiança i competència abans d’afrontar casos reals.

4. Manipulació psicològica i desinformació

Un dels grans reptes de la IA és el risc de manipulació psicològica i la propagació de desinformació, especialment a través de bots conversacionals i sistemes d’IA capaços de generar contingut personalitzat. Armayones alerta que aquestes eines poden influir en decisions, des de compres impulsives fins a qüestions polítiques, i que la Unió Europea ja ha identificat la manipulació psicològica mitjançant IA com una de les pràctiques més perilloses.

A més, la desinformació generada per IA pot alterar la percepció de la realitat, afectar la salut mental i posar en risc la democràcia, exacerbant la polarització i fomentant narratives enganyoses. Armayones adverteix que ens enfrontem a una “cervellcràcia” on la IA i la neurociència semblen determinar-ho tot, però la realitat és més complexa.

El gran desafiament és garantir que la IA es desenvolupi amb mecanismes de control ètic que evitin la seva instrumentalització per a la manipulació social. Estudis de la Universitat de Cambridge han demostrat que jocs en línia dissenyats per “vacunar” els usuaris contra les notícies falses poden reduir la susceptibilitat a la desinformació, destacant la importància d’educar la població sobre com identificar continguts manipulats.

5. Robots i IA per al suport emocional i social

La IA també té un impacte significatiu en l’acompanyament emocional i social, especialment per a persones vulnerables. Ja s’estan desenvolupant robots capaços d’interactuar amb persones grans, pacients amb autisme o individus que pateixen soledat crònica.

Vallejo assenyala que aquests robots poden oferir companyia, assistència en tasques quotidianes i intervenir en situacions de crisi, com pensaments suïcides. Robots com Paro, dissenyats en forma de foca, s’han utilitzat en residències de gent gran per reduir sentiments de soledat i millorar el benestar emocional. Aquests avenços podrien transformar la qualitat de vida de molts col·lectius vulnerables, oferint una alternativa per a aquelles persones amb accés limitat a suport humà.

6. La IA com a “oracle de la psicologia”

Un dels reptes per al 2025 serà establir normatives clares sobre l’ús de la IA en psicologia. La IA permetrà accedir a bases de dades massives de casos clínics, creant un “oracle” que podria ajudar els psicòlegs a prendre millors decisions. En analitzar milers de casos, els sistemes d’IA poden identificar patrons d’èxit en tractaments, oferint recomanacions basades en evidències que complementin l’experiència del terapeuta.

Tanmateix, això genera un conflicte ètic, ja que la supervisió de sistemes automatitzats, la privacitat de les dades dels pacients i el paper del psicòleg en un entorn digitalitzat necessiten una resposta urgent, com adverteix en un informe l’American Psychological Association (APA). El problema no és només com es regula la IA, sinó qui la regula i amb quins interessos. És essencial garantir que aquestes tecnologies millorin el benestar psicològic sense comprometre els drets fonamentals dels usuaris.

7. Personalització de les teràpies

La IA permetrà una personalització sense precedents en les teràpies psicològiques. Vallejo explica que els algoritmes poden combinar dades de l’activitat cerebral, el comportament i el context social d’una persona per oferir intervencions adaptades a les seves necessitats específiques. Això no només millorarà l’efectivitat de les teràpies, sinó que també les farà més accessibles i assequibles. Aquesta personalització també es podrà aplicar en àmbits com la prevenció de l’addicció a les xarxes socials o els videojocs.

8. Investigació accelerada en psicologia

Finalment, la IA està impulsant la investigació en psicologia a un ritme sense precedents. Pablo Vallejo destaca que els algoritmes poden analitzar grans volums de dades per identificar els orígens i els mantenidors dels trastorns mentals, així com determinar quines intervencions són més efectives. Això permetrà avançar més ràpidament en la comprensió de les problemàtiques psicològiques i en el desenvolupament de teràpies més eficaces. A més, la IA també està obrint noves línies d’investigació en neurociències i psicologia social. Però sempre, recorden els experts, s’hauran de corregir els reptes ètics que plantegi la IA.