Diàleg: “Els reptes de la salut mental en l’educació superior”

Professors experts en psicologia conversen en un nou diàleg sobre els reptes de la salut mental en l’educació superior

El dilluns 30 de maig de 2022 va tenir lloc una altra edició de la iniciativa “Diàlegs”, una activitat organitzada conjuntament entre l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació del Tecnològic de Monterrey (Tec), el Vicerectorat Acadèmic de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP) i l’eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquestes trobades són transmeses en directe des de les plataformes de les tres institucions.

Vídeo del diàleg: “Els reptes de la salut mental en l’educació superior”

Participants d’aquesta edició

Els tres participants d’aquesta edició dels “Diàlegs” van ser:

• Mónica Cassaretto. Doctora en Psicologia i docent (PUCP).
• Jorge Lozano. Doctor i director ITESM (Tecnològic de Monterrey).
• Alba Pérez. Doctora en Psicologia Clínica i professora (UOC).

La moderació del diàleg va ser a càrrec d’Esteban Venegas Villanueva, director de l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació (Tecnològic de Monterrey).

Diàleg “Els reptes de la salut mental en l’educació superior”

Temes d’interès sobre la salut mental en l’educació superior tractats en el diàleg

Els experts conversen en aquest diàleg sobre els reptes en salut mental que la pandèmia de la COVID-19 ha posat sobre la taula a escala mundial. La pandèmia ha impactat en tots els aspectes de la vida i especialment en la salut mental. En la conversa se citen dades d’articles publicats per la revista The Lancet que mostren l’increment de casos de depressió greu i ansietat arreu del món. Aquest augment es dona sobretot en adolescents i dones. L’explosió de casos té lloc en molts països, des dels Estats Units fins al Perú, Mèxic i Espanya.

●     Quines implicacions psicològiques ha tingut la pandèmia? Com s’han abordat i quines polítiques institucionals han implementat les universitats per tenir cura de la salut mental?

A la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, s’ha fet seguiment de com es troben els estudiants i de com evoluciona el perfil de salut mental. S’han trobat nivells més alts de simptomatologia clínica d’ansietat, estrès i depressió, acompanyats d’indicadors d’ideació suïcida i males pràctiques de salut. El 2018 ja s’havia iniciat un pla de salut mental a la universitat, que durant la pandèmia va servir per crear una xarxa de benestar a totes les facultats.

A la UOC, l’activitat no ha parat durant la pandèmia, i fins i tot s’ha incrementat. S’han adoptat mesures de flexibilitat de lliuraments i s’han fet proves i proves finals virtuals. Això ha permès un cert respir, ateses les necessitats de cadascú.

Al Tec de Monterrey, durant la pandèmia s’han incrementat els problemes d’ansietat i depressió, a més dels problemes d’insomni. Les afectacions de cadascú depenien de les circumstàncies personals. Al Tec ja hi havia un psicòleg per cada mil estudiants, i van obrir la línia “Te Queremos, 24/7”. Tota la comunitat s’hi podia comunicar per rebre ajuda. Es va promoure el benestar de les persones i es van augmentar els tallers en línia: tallers de testimoni actiu i de primers auxilis psicològics, activitats en línia de meditació i ioga, etc. També hi havia dies de desconnexió.

●     Reptes plantejats després de la pandèmia

Els experts parlen dels reptes que planteja la pandèmia després de més de dos anys de restriccions. En l’àmbit universitari es detecta més demanda de flexibilitat, aspecte que es considera clau per a la salut mental.

Els professors comprenen que el món després de la COVID-19 no és el mateix i conversen sobre la necessitat d’observar com funcionen les coses per corregir-les si cal. Les universitats presencials consideren que cal transitar cap a la presencialitat per la fatiga digital dels estudiants.

La UOC no experimenta aquesta fatiga digital perquè és el seu model educatiu i ho ha continuat essent durant la pandèmia. A la UOC, una figura important és la del tutor, que dona suport a l’estudiant i que pot atendre les necessitats canviants.

●     La importància de la prevenció a partir d’ara

Els experts parlen de la necessitat de prevenir qüestions de salut després de la pandèmia i destaquen la importància de la inversió en la promoció de la salut. Es parla de la salut com un concepte ampli que va més enllà de la salut mental i que inclou sistemes d’atenció o xarxes socials. Els professors conversen sobre la necessitat de definir com la universitat es pot convertir en un punt de suport a la comunitat universitària, però fomentant-ne també l’autonomia.

Conclusions i idees destacades

A continuació s’enumeren algunes de les idees més importants que va produir el diàleg:

• Cal reforçar la mirada i avaluar els estudiants tot el temps. Hi ha hagut un empitjorament d’indicadors en salut mental, però també s’està veient una lenta recuperació amb el pas del temps. La recuperació depèn dels factors de risc als quals estan exposats els estudiants (haver patit pèrdues, haver hagut d’assumir responsabilitats en la cura de la casa i la família, haver tingut dificultats per la bretxa tecnològica, etc.).
• Cal una política prèvia en la institució perquè, davant d’una problemàtica, no s’hi faci front només de manera temporal, sinó d’una manera molt més estable. Cal treballar no només amb els estudiants, sinó amb tota la comunitat (docents, administratius…). Cal reforçar tot el que és promoció i prevenció de salut mental i apostar per un treball sostingut.
• La pandèmia ens ha fet reafirmar els models d’adaptació de vulnerabilitat-estrès que coneixem des de sempre: com més factors de risc, més afectació, mentre que els que disposen de recursos d’adaptació poden sortir més fàcilment de la situació d’estrès.
• Els estudiants apaguen les pantalles perquè hi ha una certa fatiga quant a l’educació a distància. Cal preguntar-se què ha aconseguit l’educació a distància, però també quines limitacions té.
• Cal obrir més espais d’interacció als campus virtuals per facilitar les relacions entre els membres de la comunitat.
• Cal treballar en el benestar integral per tenir els factors de protecció que serveixin per mitigar els factors de risc.
• S’ha d’invertir en promoció de la salut i s’ha de treballar en els diferents eixos del benestar, perquè a llarg termini és més beneficiós.
• L’entorn universitari es pot convertir en una font de suport per a tota la comunitat universitària.

Edicions anteriors dels “Diàlegs”

• Diàleg “Capacitación docente pospandemia”
• Diàleg “El futuro de la evaluación en línea. Retos y oportunidades”
• Diàleg “Nuevos formatos de recursos educativos”
• Diàleg “Laboratorios remotos”
• Diàleg “Docencia remota: retos y oportunidades”
• Diàleg “Virtualización de emergencia/COVID-19″
• Diàleg “Competencias y uso de rúbricas en evaluación”
• Diàleg “Inteligencia artificial y chatbots“
• Diàleg “El vínculo entre universidad y empresa”
• Diàleg “Seguimiento de egresados”

Si vols estar al dia de les nostres novetats, segueix les activitats de les nostres institucions als canals de Twitter @observatorioedu, @NovAcadPUCP i @eLinC_UOC. Si vols més informació sobre aquesta col·laboració entre observatoris, consulta l’entrada del blog “Colaboración entre observatorios de innovación educativa de ámbito iberoamericano”.