La transformació digital al servei de la salut mental

13 maig, 2022
Foto per John Schnobrich a Unsplash

Cada vegada més, les universitats vetllen pel benestar de l’estudiantat i aposten per una transformació digital que tingui en compte la salut mental

 

Com s’interrelacionen la transformació digital i la salut mental a les institucions acadèmiques? Cada vegada més, les universitats vetllen pel benestar de l’estudiantat, i, en comptes de fer-ho amb els mètodes clàssics, aposten per una transformació digital que tingui en compte la seva salut mental i, conseqüentment, el seu benestar.

 

Des dels inicis de la pandèmia de la covid, la salut mental va ser un tema central en molts debats. Va agafar molta importància a causa dels grans canvis, sacrificis i adaptacions que la població va haver de fer d’un dia per l’altre. El confinament, el teletreball, l’educació remota d’emergència i les diferents mesures sanitàries van agreujar el malestar global, cosa que va afectar el benestar mental de les persones i va convertir aquests últims anys en una etapa d’alta vulnerabilitat per a la salut mental de la població.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), abans de la pandèmia una de cada quatre persones patia un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75 % de les quals abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys, la situació s’ha fet més patent que mai, amb un augment del 75 % de la depressió i l’ansietat entre els adolescents. Però a partir de la covid aquesta situació s’ha agreujat encara més, i la prevalença de trastorns d’ansietat i de depressió en tot el món s’ha disparat un 25 %.[1]

 

En el context de la pandèmia, moltes institucions s’han hagut d’adaptar ràpidament i han implementat una transformació digital de manera precipitada, o, almenys, més de pressa que si no s’hagués produït aquesta situació sanitària. Les universitats són un clar exemple d’institució educativa que ha hagut de fer canvis dràstics en el seu model d’aprenentatge aplicant la transformació digital al seu dia a dia. Si bé no hi ha un únic concepte que faci referència a la transformació digital i cada institució s’hi aproxima d’una manera o una altra, en la majoria dels casos es percep com un procés global que interpel·la tota la institució i en el qual l’estudiantat se situa al centre.

 

En el marc de les tasques d’observació de l’eLearning Innovation Center (eLinC), s’han estudiat els processos de transformació digital de diferents institucions d’educació superior. En aquest article analitzarem com algunes universitats interrelacionen la transformació digital en termes de salut mental i el benestar d’un col·lectiu tan vulnerable com els estudiants. Tot i que moltes universitats han hagut de prendre decisions ràpides i a contracorrent, n’hi ha moltes altres que han posat la salut mental al centre i han creat iniciatives o programes de gran utilitat per al benestar mental de l’estudiant, que, al cap i a la fi, repercuteix en la bona qualitat de l’aprenentatge.

 

Primer de tot, diferenciarem entre les universitats que han hagut de transformar el seu model educatiu a un model blended o híbrid arran de la pandèmia i les que des d’un inici ja havien apostat per un model educatiu basat en la virtualitat.

 

Un primer exemple és la Universitat de Buckingham, que utilitza la intel·ligència artificial (IA) per monitorar la salut mental i el benestar dels estudiants. Aquest sistema assenyala els estudiants en risc i alerta el personal per tal de verificar si necessiten atenció addicional, amb l’objectiu de prevenir un possible impacte en la seva salut mental i, de retruc, en el seu progrés acadèmic. A més a més, la universitat pretén obtenir aquesta informació a través de bots de conversa equipats amb un motor de predicció d’IA per identificar paraules relacionades amb la salut mental i detectar i assignar possibles factors d’alerta.

 

Un cas diferent és la Universitat de Wollongong. Ha creat el UOW Compass Awareness, un itinerari d’autoconeixement per facilitar el benestar i l’èxit dels estudiants. Aquesta eina pretén millorar l’experiència global de l’estudiantat a partir de la incentivació del seu benestar emocional. L’eina estableix una relació entre vuit dimensions, concebudes com a elements que engloben col·lectivament aspectes que contribueixen al seu benestar, i cinc pilars, que representen les capacitats necessàries per aconseguir-lo. A partir de l’autoconeixement, el marc de l’itinerari Compass proposa un acompanyament a l’estudiantat mitjançant serveis que poden donar-li suport, a fi d’incentivar-ne la resiliència i empoderar-lo generant autoconfiança en la resolució dels problemes que puguin anar apareixent en tota la seva trajectòria (student-journey).

 

L’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) va crear una pàgina de recursos integrals per lluitar contra l’estrès. A més, per a la institució és essencial recordar que, probablement, molts estudiants van perdre algú proper per culpa de la covid. Per això també va oferir grups de suport, programes i altres serveis enfocats al dol.

 

Finalment, la Universitat de Nou Hampshire Meridional ofereix programes tant presencials com virtuals. Ha apostat per la creació d’espais que permetin una connexió entre els estudiants amb l’objectiu de fomentar-ne la socialització i la cohesió. Així, integra espais de relaxació creats pels estudiants en què aquests poden alliberar les seves frustracions en confiança i fomentar la connexió amb altres estudiants del campus o, fins i tot, d’altres campus per tal de crear un ambient de benestar i comoditat.

 

Per altra banda, entre les universitats que des d’un inici ja s’han enfocat a un model educatiu virtual trobem la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els estudiants no han patit el “xoc” de passar a una situació molt diferent de la que ja tenien (exceptuant la generalització dels exàmens virtuals). La UOC se centra en la prevenció i la formació per evitar qualsevol risc en qüestions de salut mental. Ofereix vídeos i articles que expliquen els passos que cal seguir per tenir un bon entorn d’aprenentatge en línia. Així doncs, essent conscient que la totalitat del curs acadèmic es porta a terme de manera virtual, la UOC proporciona eines i guies per facilitar i millorar el context d’estudi, a més d’oferir consells de millora i mesures de benestar.

 

En conclusió, podem observar com la transformació digital pot tenir grans beneficis, però per assolir-los s’ha de tenir en compte que la salut mental i el benestar de l’estudiantat n’han de ser un eix central. Si es continua estigmatitzant la salut mental, no es podrà fer mai un canvi holístic dins dels processos de transformació digital, i el benestar estudiantil es mantindrà en un segon pla. En aquest procés hi té un paper clau la tecnologia, que no és rellevant per si mateixa, sinó que ha de ser el mitjà principal per aconseguir el potencial que les persones poden adquirir.

 

[1] World Health Organization (març de 2022). Mental Health and COVID-19: Early evidence of the pandemic’s impact. http://www.infocoponline.es/pdf/WHO-Mental-health.pdf

(Visited 33 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Estudiant de pràctiques dins del grup operatiu de Generació i Transferència de Coneixement de l'eLinC de la Universitat Oberta de Catalunya. Graduada en Antropologia Social i Cultural. Actualment cursa el màster de Cooperació, Globalització i Desenvolupament a la Universitat de Barcelona.