Chaitén: Land of volcanoes en .able Journal

Investigadorxs, artistes i docents es reuneixen en . able Journal, una revista internacional ideada per la Càtedra Arts & Sciences de la École Polytechnique, la École donis Arts Décoratifs-*PSL, i la fundació Daniel i Nina Carasso. La mateixa va ser presentada el passat dia 29 de març en el centre de producció i recerca artística Hangar (Barcelona).

Es tracta d’un projecte que acaba de néixer com a espai obert enfocat a l’art, la ciència i la tecnologia, posant el seu eix central en articles acadèmics de recerca mitjançant assajos visuals en els quals la imatge i el disseny de Pierre Puentes actuen com a elements argumentatius que potencien el rol creatiu dels autors i submergeixen al lector en un viatge sensorial, dinàmic i interactiu. 

Els equips d’exploració convidats aprofundeixen en temàtiques emergents i en les complexitats de la societat actual a través de co-publicacions que convergeixen en un sistema de difusió multiplataforma, accessible per a nous públics curiosos i interessats en àrees poc ateses pels mitjans de comunicació tradicionals.

El 22 de març, .able va publicar Chaitén: Land of volcanoes,un assaig cronològic en versió panoràmica que indaga la regeneració dels pobles mariners de Chaitén i Futaleufú assentats fa a penes un segle en el sud de la Patagònia xilena, un territori on es barreja la força del pacífic amb l’emergència dels Andes. Després de l’estrepitosa erupció del volcà local l’any 2009, aquesta població es va veure obligada a desplaçar-se a altres ciutats i per consegüent van perdre les seves cases, animals, records i paisatges familiars. La Onemi va insistir a concedir-los una altra ciutat, l’anomenat Projecte Santa Bàrbara, però els residents van oposar resistència, fidels a la seva llar.

“El procés de reconstrucció ha estat ardu, van passar tres anys fins que van poder tornar al seu origen natal, va ser un desconcert per al poble ja que no hi havia constància que la muntanya amb la qual convivien era un volcà, no estaven preparats” comenta Andrés Burbano, professor del Màster de Gestió Cultural de la UOC i participi de l’estudi liderat per Karen Holmberg, arqueòloga i professora de la Universitat de Nova York. 

Recalca Burbano:

“En un primer instant se li va rebutjar a la comunitat la possibilitat de retornar, però, la pressió del poble va aconseguir el seu objectiu”

Per a major sorpresa, durant la recerca arqueològica i l’intent de recuperació d’una zona sumida en la incertesa, es van descobrir unes coves repletes de petxines i art rupestre en la comuna de Vilcún. Això va suposar un impuls per al renaixement del lloc amb la fundació, en una de les cases envaïdes per les cendres i l’aigua del Riu Blanc, del primer Museu de Lloc, pioner a Xile per la seva focalització en una catàstrofe natural. La institució es va inaugurar dins d’un complex de set cases que encara acumula les restes de l’erupció. Sota la gestió i administració de la Fundació procultura, persisteix com a testimoni i s’encarrega de recuperar la memòria històrica del lloc, fomentar la informació turística, la comunicació científica i l’educació. 

El poble chaitetino és un clar exemple de força i amor pel seu,  vencent l’esclat del volcà amb l’impuls i l’explosió del quefer creatiu.

Entre els articles de la revista .able,  també pot interessar: Un món que conté molts mons de Francesca Cozzolino i Kristina Solomoukha, 1001 encaixades de François-Joseph Lapointe, o la interessant història de  Rêve-*Quantique en format vídeo.