Museu a casa 2.0 – Mouchette, 1996

A Internet la identitat està sota sospita. Es qüestiona la identitat de l’autor. Es qüestiona també la identitat de l’internauta. Anònim o no? Real o virtual? Identitat virtual i real no han de coincidir. La facilitat per amagar la pròpia personalitat o per construir una personalitat fictícia relativitza la importància de l’autor i estableix un joc de complicitats amb l’usuari que també pot jugar a la simulació.

Mouchette, una identitat virtual creada per un col·lectiu artístic holandès, refereix que a la xarxa no hi ha diferència entre ser un artista o una obra d’art.

Mouchette es presenta a la xarxa com un avatar inspirat en la pel·lícula de Robert Bresson (1967), i segueix la lògica d’un diari personal que posa de manifest, amb un to provocador, els límits entre la vida artística i la vida privada, qüestionant simultàniament l’experiència del visitant i els efectes de la seva implicació amb l’ordinador.

Amb una estètica deliberadament kitsch, construeix i manté una relació personal, estreta i íntima, amb el públic, jugant amb el caràcter performatiu del llenguatge per despertar la implicació i l’acció del públic. El repte del sistema rau, doncs, a establir una relació “personalitzada” amb cada visitant.

La problematització dels vincles entre ficció i realitat, la invenció d’un personatge virtual i la qüestió de la identitat artística constitueixen els temes predilectes de Mouchette.

Mouchette convida els internautes no només a navegar per una ficció, sinó també i sobretot a realitzar una sèrie d’accions que tenen influències directes en el contingut d’aquestes ficcions. Manipula el públic i interactua amb ells de diverses maneres, fent que es perdin en un enrevessat dispositiu narratiu, convidant-los a “Mata el gat!”, “Posa la teva galta contra la meva”, “Xiuxiueja’m alguna cosa a l’orella”…

A mesura que els internautes descobreixen els mecanismes de la ficció i prenen consciència de participar en un joc, tornen a desplegar la història i a justificar la seva acció mostrant de vegades una nova creativitat, jugant al segon o tercer nivell. La reflexió que proposa Mouchette convergeix en el problema de la identitat a Internet: Qui som? Qui trobem? Quin tipus de relació desenvolupem amb l’altre? Quina identitat adoptem? Mouchette es fonamenta en tres pilars: és una paròdia de les pàgines personals, generalment insípides, s’inscriu en la tradició de l’anonimat, del dubte sobre la identitat, de la confusió entre l’artista i el seu personatge i juga amb l’essència i la cultura compartida de la xarxa.

–

Joan Campàs i Montaner