Especial Picasso (5): Les senyoretes d’Avinyó

Després de l’etapa de Gósol, Picasso retorna a París i acaba el retrat de Gertrude Stein, iniciant l’anomenada etapa negra que desembocarà en Les senyoretes d’Avinyó.

Partirem de la mirada de les cinc dones nues retratades. A qui s’adrecen? Què miren elles? I què mirem nosaltres? Per què s’han reunit i quin significat tenen?

Atès que es tracta d’una pintura considerada com a paradigma de la modernitat, la més innovadora des de Giotto i una de les més rupturistes de la Història de l’Art, la seva anàlisi i interpretacions ens donaran, de fet, les diferents visions que es tenen de la Modernitat.

La fitxa tècnica ens farà adonar que Picasso havia pensat a fer una obra important, per les seves dimensions i els estudis previs (poc habituals en una època que valorava sobretot l’espontaneïtat) i per això ens fixarem en aspectes tècnics de la seva producció, ajudats de les corresponents radiografies.

S’analitza després el context artístic, subratllant el fet que el que predominava llavors era el fauvisme, i que París ja havia esdevingut la capital de l’avantguarda, així com les influències que s’hi detecten (Matisse: Le bonheur de vivre; Cézanne: Trois baigneuses, i Derain: Baigneuses), a més de les escultures ibèriques i d’El Greco. I tot plegat, legitimitat per obres com El bany turc d’Ingres, o L’éternel féminin de Cézanne.

Unes precisions sobre el títol, una  detallada anàlisi iconogràfica, l’estudi de la seva  composició, l’anàlisi cromàtica i la reacció dels coetanis, completen els aspectes més descriptius.

La resta del vídeo està dedicada a presentar el conjunt de lectures i d’interpretacions que s’han fet, el que mostra, un cop més, la complexitat d’enfrontar-se a una obra d’art. S’hi enumeren les de Daniel-Henry Kahnweiler, Alfred H. Barr, John Golding, John Nash, Leo Steinberg, William Rubin, Maria Mathews Gedo, Carol Duncan, Anna C. Chave,  Patricia Leighten, Suzanne Preston Blier, David Lomas, i Simon Gikandi, i finalitza amb una reflexió sobre la influència de l’art negre en Les senyoretes.

El vídeo està estructurat seguint el següent guió i temporització:

Presentació 00:11

Fitxa tècnica 01:58

Context artístic i influències 12:00

– Matisse: Le bonheur de vivre 12:51

– Cézanne: Trois baigneuses 16:00

– Derain: Baigneuses 19:12

– El Greco: Visió de l’Apocalipsi 21:21

El títol 22:24

Anàlisi iconogràfica 28:13

– Picasso: Dos nus 34:45

Composició 38:13

Anàlisi cromàtica 43:08

Reacció dels coetanis 47:05

Lectures i interpretacions 50:39

– 1. Daniel-Henry Kahnweiler 53:21

– 2. Alfred H. Barr 0:56:33

– 3. John Golding 0:59:28

– 4. John Nash 1:01:39

– 5. Leo Steinberg 1:04:27

– 6. William Rubin 1:11:33

– 7. Maria Mathews Gedo 1:21:44

– 8. Carol Duncan 1:25:28

– 9. Anna C. Chave 1:27:55

– 10. Patricia Leighten 1:32:21

– 11. Suzanne Preston Blier 1:34:39

– 12-. David Lomas 1:36:16

– 13. Simon Gikandi 1:38:25

La influència de l’art negre 1:39:41

Bibliografia 1:51:16

–

Joan Campàs i Montaner