El museu a casa 2.0 – Floating Point Unit: Body without Organs, 1996

Jeff Gompertz i Vlasta Volcano van fundar Floating Point Unit (FPU) a Williamsburg el 1991, i aviat s’hi van unir Bruno Ricard i Prema Murthy.

Aquesta entitat va ser una de les diverses branques de la cultura immersiva que van sorgir de Keep Refrigerated a principis dels anys 90 (Lalalandia i Multipolyomni n’eren d’altres).

Floating Point Unit va tenir la influència de Baudrillard, Deleuze i Guattari, i altres escriptors de les avantguardes dels anys 80 i 90.

Amb seu a Nova York i actuant com a col·lectiu d’arts digitals des del 1991, Floating Point Unit ha investigat constantment les distopies, ambigüitats i possibilitats del cos hipertextificat.

El seu projecte “Cos sense òrgans” aborda les situacions estranyes, intermèdies i sovint afectives dels cossos transmesos en temps real a través de la web. Utilitzant CU-SeeMe (un programari de videoconferències que permet als usuaris interactuar a través de línies de xat i transmissions de vídeo en temps real), FPU aborda la insatisfacció crítica i ambigua amb el “cos natural” expressat per Antonin Artaud, la frase del qual “el cos sense òrgans” s’ha convertit en un concepte clau en la filosofia de l’esdevenir de Deleuze i Guattari.

Body Without Organs és una al·legoria del cos col·lectiu a Internet, una anàlisi i observació del cos “compost” tal com es filtra a través dels canals dels mitjans electrònics i d’Internet. Analitza el poder creador, la simulació de la realitat, la interrelació autor/interactor, la identitat i el tractament del cos, i proposa crear un nou cos virtual, invitant a participants de tot el món a connectar les seves càmeres a la xarxa i a filmar alguna part del seu cos o el d’una altra persona.

Planteja unes pautes en quatre passos que cal seguir:

1. Obrir la sessió i introduir vídeo

2. Observar una part del nostre cos o del d’algun participant

3. Transferir les dades que recomponen el cos

4. Fer les connexions virtuals (està inactiu)

Opcions per a seguir investigant el projecte:

1. Audience i Transplant

2. Organs of Speech

3. Virtual laboratory

4. Body Scan El cos hipertextual no és tant una base de dades arxivada d’imatges sinó que elabora i amplia un procés d’encarnació digital. Recodifica les configuracions de la relació cos-tecnologia a través de la Web, no com a exemples d’utopisme tecnològic de cossos reals col·lectivament intervinguts per la tecnologia, sinó més aviat com a indagacions i experiments per preguntar com es produeix l’encarnació a través de la tecnologia (o com s’encarna el que és digital).

–

Joan Campàs i Montaner