Les vuit tendències en e-learning del 2023

23 desembre, 2022
Foto per Lukas Blazek a Unsplash

 

Els reptes de l’avaluació digital, l’anàlisi de dades per millorar l’experiència i l’èxit dels estudiants o qüestions relacionades amb l’aprenentatge al llarg de tota la vida, com ara la necessitat d’oferir microcredencials, són algunes de les tendències principals en el camp de l’aprenentatge virtual (e-learning) per al 2023.

 

Aquest serà un any en què continuaran vives algunes tendències que venen de l’any passat, com ara el paper que tindrà la cadena de blocs en el procés d’acreditació, i algunes que la pandèmia va posar sobre la taula, com ara l’aprenentatge socioemocional dels estudiants. En aquest article recollim vuit tendències en aprenentatge virtual amb el guiatge de Guillem Garcia Brustenga i Desirée Gómez Cardosa, membres de l’equip especialitzat en observació i detecció de tendències de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC.

 

  1. Noves formes d’avaluar: avaluació digital amb perspectiva ètica, protecció de dades i pedagogies antiplagi

La pandèmia de la COVID-19 ha augmentat la importància dels mètodes d’avaluació virtual, tendència que s’enfronta a desafiaments, com ara les lleis de protecció de dades de cada país. Això ha obligat a revisar els sistemes de vigilància en línia. Un exemple d’aquest tipus de sistemes, crucials per permetre l’avaluació i la continuïtat durant la pandèmia, són Examity i Proctortrack, adoptats per la Queen’s University del Canadà. L’acceptació per part dels estudiants és creixent i permet fer avaluació virtual a les institucions, que, cada cop més, aposten per l’aprenentatge virtual o els models híbrids.

Molts acadèmics han apuntat la necessitat que els sistemes d’avaluació disposin de mesures antiplagi. A vegades això depèn de decisions pedagògiques sobre el tipus de format: per exemple, evitar les preguntes d’opció múltiple i que tinguin una resposta senzilla. Un altre exemple és el del projecte d’avaluació de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, que inclou les analítiques de dades als exàmens fent proves personalitzades.

 

  1. Analítica de dades per a l’èxit acadèmic

Creix el nombre d’universitats que fan servir l’anàlisi de dades sobre l’activitat de l’estudiantat per millorar la seva experiència i fomentar l’èxit acadèmic, i que també tenen en compte les dades socioeconòmiques. Un exemple és el de la Universitat de Maryland, Baltimore County (UMBC), que utilitza les analítiques i les plasma en plans de dades amb gràfiques.

Als Estats Units, un projecte de l’APLU (Association of Public and Land-grant Universities) i l’IHEP (Institute for Higher Education Policy), Using Data to Increase Student Success, ha fet catorze estudis sobre el cas de col·legis i universitats, i ha posat en relleu com les institucions d’educació superior impulsen el progrés al campus amb l’ús efectiu de dades en estudiants. En són un exemple els casos de la Universitat Estatal de Colorado i la Universitat Estatal de Geòrgia.

L’associació Educause ha creat un grup de treball amb especialistes per avançar en l’estudi de l’anàlisi de dades i l’èxit estudiantil. El grup ha preparat un marc per a l’anàlisi de l’èxit dels estudiants basat en quatre components: preparació, resultats, anàlisi i decisions.

 

  1. Augment de l’aprenentatge al llarg de la vida

Els reptes socioeconòmics constants del món en molts àmbits i el progrés tecnològic empenyen les persones a reciclar-se i adaptar-se a nous coneixements, de manera que opten per estudiar al llarg de la seva vida laboral, cosa que es coneix com a lifelong learning. A les institucions se’ls demana l’oferta de disciplines capdavanteres en el camp de la tecnologia o en altres àmbits i microtitulacions en un temps reduït.

El 16 de juny de 2022, el Consell de la Unió Europea (UE) va adoptar una recomanació sobre un enfocament europeu de les microcredencials per a l’aprenentatge permanent i l’ocupabilitat, document que vol donar suport al desenvolupament, la implementació i el reconeixement de microcredencials entre institucions, empreses, sectors i fronteres.

Conegudes com a insígnies digitals, les microcredencials es recullen a través d’aplicacions, llocs web o sistemes de dades. Acostumen a demostrar un aprenentatge més breu i especialitzat que un diploma, un títol o un certificat tradicional.

 

  1. Aprenentatge immersiu i auge de metaversos universitaris

L’anunci del 2021 de Facebook de convertir-se en Meta i liderar el metavers ha fet que el concepte hagi estat un dels més utilitzats durant l’any. Tanmateix, encara no està clar on arribarà ni quin impacte tindrà en l’educació. Fins ara, hem vist poques iniciatives respecte a aquest tema; només alguna cosa molt en la línia del que va ser Second Life fa una dècada, per exemple, a l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey o a Standford, ambdós centrats en la navegació i sense explorar a fons les possibilitats pedagògiques que segurament pot oferir el nou entorn.

Per altra banda, a les institucions d’ensenyament superior sorgeixen molts dubtes. Com serà el metavers educatiu? Farem servir dispositius de realitat virtual? Tindrem avatars? Què aportarà a l’educació? Quines són les possibilitats pedagògiques que esmentàvem? Per explorar aquestes i altres possibilitats, des de l’eLinC de la UOC es va encarregar un informe a l’expert Marc Cortés, en el qual es destaca que el metavers educatiu té un impacte potencial en quatre eixos: models i processos; adequació d’oferta i demanda; redisseny d’entorns, i models basats en ecosistemes.

 

  1. Reforç de l’alfabetització digital

A l’article “Un gran repte de l’alfabetització digital: la bretxa digital de gènere” vam exposar les conseqüències de la manca d’accés a les noves tecnologies per a la població en una societat abocada a la revolució industrial 4.0. La bretxa digital no afecta només l’accés a les tecnologies, sinó també la tinença d’habilitats funcionals quant a competències TIC, així com la consciència de la personalitat digital, entre d’altres.

L’estratègia de la UNESCO per a l’alfabetització de joves i adults (2020-2025), alineada amb l’objectiu de desenvolupament sostenible 4 (ODS 4), d’educació, i amb l’agenda Educació 2030, destaca la importància de prestar més atenció a les habilitats d’alfabetització digital i la garantia dels vincles entre l’alfabetització i altres coneixements, les habilitats i les competències, incloent-hi la ciutadania global, les habilitats professionals i l’alfabetització mediàtica i informacional.

 

  1. Aprenentatge virtual i emocions: pedagogies que donen suport a la part socioafectiva

Durant la transició de l’ensenyament presencial a l’aprenentatge remot d’emergència, es va posar molt el focus en l’aspecte socioemocional de l’estudiant. Des d’aleshores s’han fet molts estudis.

L’article “Student Emotions in the Shift to Online Learning During the COVID-19 Pandemic” subratlla que l’angoixa que van sentir els estudiants durant la pandèmia estava connectada al format, l’enfocament i la càrrega de treball. Això és un indicatiu de les dificultats que van tenir els estudiants per mantenir l’atenció i equilibrar les tasques en les activitats d’aprenentatge en el confinament (Espino et al., 2021).

Per evitar aquestes situacions, un bon aprenentatge en línia ha d’estar basat en pedagogies que acompanyin l’estudiant, el col·loquin al centre de l’experiència educativa i entenguin el factor afectiu i emocional. Cada vegada hi ha més centres que treballen aquesta dimensió, i pedagogies com l’aprenentatge social i emocional (social-emotional learning, conegut com a SEL) ajuden l’estudiant no només a desenvolupar les seves emocions, sinó també a ser empàtic i prendre decisions per afrontar els reptes, factors clau dins l’aprenentatge remot.

La tecnologia és un factor d’ajuda en aquest àmbit i, durant la pandèmia i després, moltes universitats han animat els estudiants a utilitzar aplicacions mòbils per al suport emocional, com ara la Universitat de Michigan, que recomana SilverCloud, aplicació que els ajuda a gestionar l’estrès i l’ansietat.

 

  1. Boom de les IA creatives (generative AI): la IA es popularitza

Caldrà estar atents a com evolucionen les IA creatives o generatives basades en reconeixement del llenguatge (NLP, per la sigla en anglès) i el tractament massiu de continguts d’entrenament mitjançant tècniques informàtiques com l’aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals. S’han fet molt populars projectes com DALL-E o GPT-3 (ambdós d’OpenAI, organització cofundada per Elon Musk i controlada per Microsoft, i els dos de codi obert) i també molts altres que permeten “crear” contingut totalment original. Alguns estan en fases inicials o de recerca, però poden des d’escriure textos de tota mena fins a generar, de manera sintètica o artificial, imatges d’alta qualitat, àudio i vídeo a partir d’idees introduïdes per via textual.

Això obre infinitat de possibilitats en tots els sectors, i també en el sector de l’educació. Tanmateix, també genera molts dubtes i obre molts debats que caldrà abordar. Quina és la qualitat o la veracitat d’un text generat per una IA? Una IA pot crear art? I coneixement? Com afecta els drets d’autor? Quin impacte tindrà en certes professions?

 

  1. Redefinició de la confiança en la cadena de blocs

El 2023 es manté com a tendència el fet que la cadena de blocs serà una peça clau en tot el procés d’acreditació de la formació al llarg de la vida i que se’n reforçarà el paper dins la certificació de microacreditacions, nanograus, acreditacions digitals i badges. En aquest sentit, la tecnologia de cadena de blocs pot ser una eina molt útil per gestionar la identitat digital i la confiança en els processos de certificació i acreditació.

Així mateix, es parla del fet que la cadena de blocs i els NFT (non-fungible tokens) podrien ser la peça clau per a què el metavers educatiu anés un pas més enllà de l’experiència de Second Life i facilités una traçabilitat, una certificació i una governança que permetessin una gestió de la identitat, la privacitat i les dades d’aprenentatge de manera segura.

 

 

 

(Visited 68 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Guillem Garcia Brustenga és expert en detecció i anàlisi de tendències a l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Enginyer de telecomunicacions sènior de la Universitat Politècnica de Catalunya (1997), té un màster en Multimèdia i dos postgraus en Administració d'Empreses i Direcció de Projectes. Ha participat en la gestió de diversos projectes tecnològics de la UOC en àrees d'innovació relacionades amb internet com a facilitador de la innovació educativa de la universitat des de l'eLinC. Està interessat en models i estratègies d'innovació, transformació digital de les empreses, oportunitats emergents i l'efecte que té la tecnologia –i el creixement exponencial que provoca– en les persones, la societat, el mercat laboral i l'educació.
Especialista en innovació educativa dins el Grup Operatiu Generació i Transferència de coneixement de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. Duu a terme tasques de detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia, curació de continguts, comunicació i observació. Té una llicenciatura i un màster en Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC. Està especialitzada en relacions internacionals i observació educativa i tecnològica.
Joan Antoni Guerrero Vall (Reus, 1979) és llicenciat en Periodisme per la UAB. Actualment, treballa al diari digital El Món, on s'encarrega de temes de societat. Abans havia treballat en altres diaris i agències de notícies cobrint diversos àmbits de l'actualitat catalana, espanyola i internacional. També col·labora amb la UOC. 
L'eLearning Innovation Center (eLinC) impulsa l'evolució del nostre model educatiu a través d'innovacions en l'aprenentatge.