Un gran repte de l’alfabetització digital: la bretxa digital de gènere

8 març, 2022
Foto de Julia M Cameron a Pexels

La transformació digital de la societat afecta socioeconòmicament la majoria de la població mundial, però té especial èmfasi en la població femenina

 

Amb un nombre creixent de països abocats a la revolució industrial 4.0 (ja hi ha qui parla de la 5.0), la bretxa de gènere és un repte per als governs a escala internacional. Quines són les conseqüències de la manca d’accés a les noves tecnologies per a la població femenina, la qual es troba en desigualtat d’oportunitats, segons les dades recollides pels organismes oficials? 

 

Les xifres de la bretxa digital de gènere

En l’àmbit mundial, un dels indicadors per conèixer la magnitud de la bretxa digital, en general, és l’accés a internet dels infants. Segons un nou informe conjunt d’UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), dos terços dels infants en edat escolar al món, 1.300 milions de menors de tres a disset anys, no tenen connexió a internet a casa (UNICEF & ITU, 2020). Aquest fet dificulta enormement que en alguns indrets els infants, però especialment les nenes per raons de caràcter social i cultural, puguin gaudir d’un accés regular a eines TIC, es puguin formar en habilitats com ara la identitat digital i es puguin alfabetitzar mediàticament. 

Mentre que les xifres se situen prop del zero a l’Amèrica del Nord i es van reduint als països de la CEI i a Europa (ITU, 2019), la bretxa és gran als països en desenvolupament i sobretot als països menys desenvolupats. En termes d’usuaris d’internet per gènere, entre el 2013 i el 2019, la bretxa ha anat creixent als estats àrabs, Àsia i el Pacífic i Àfrica (ITU, 2019), i es manté alta a Llatinoamèrica (Álvarez et al., 2020). La igualtat de gènere en l’ús d’internet es corrobora en poc més d’una quarta part dels països a escala global, però només en el 8 % dels països la proporció de dones que utilitzen internet és superior a la dels homes.

La majoria de països amb una gran bretxa de gènere en la propietat de telèfons mòbils també presenten una gran bretxa de gènere entre els usuaris d’internet, atès que el mòbil és el mitjà més emprat per accedir-hi (ITU, 2021). L’informe What we know about the gender digital divide for girls: A literature review d’UNICEF compila dades rellevants: la GSMA va constatar que 393 milions de dones adultes dels països en desenvolupament no disposen de telèfons mòbils i, mundialment, les dones tenen un 8 % menys de probabilitats de posseir un telèfon mòbil que els homes. La bretxa de gènere en la propietat de mòbils és molt més gran al sud d’Àsia (23 %) i a l’Àfrica subsahariana (13 %), on les dones tenen més probabilitats que els homes d’utilitzar un telèfon mòbil en préstec o compartit i poques vegades són propietàries d’un dispositiu propi (UNICEF, 2021).

 

Conseqüències de la bretxa digital de gènere

La importància de la tinença i els coneixements en TIC rau en tot el que aporta l’accés a la digitalització i, per tant, les persones que no hi poden accedir n’estan excloses. La classificació següent de Van Dijk (2006) detalla quins avantatges ofereix la digitalització.

 

Oportunitats tecnològiques:

  • Immaterials: oportunitats per canviar de vida, llibertat.
  • Materials: capital (econòmic, social, cultural) i recursos.
  • Socials: posició, poder, participació.
  • Educatives: capacitats i habilitats.

Sense un accés igualitari a la tecnologia i a internet, i amb menys oportunitats d’adquirir coneixements digitals, les nenes i les dones no poden participar en igualtat de condicions en una societat cada cop més digitalitzada. Això afecta la seva educació i, per tant, comporta un risc per a la seva incorporació laboral o la qualitat de les feines dutes a terme, fet que també impacta negativament en el potencial de creixement i desenvolupament econòmic dels països.

 

Polítiques d’acció global

Els organismes internacionals estan impulsant mesures per mirar de conscienciar els països. Dins l’estratègia de la UNESCO per a l’alfabetització de joves i adults (2020-2025), alineada amb els ODS i l’Agenda 2030, es va declarar el compromís de donar suport als estats membres per incorporar la igualtat de gènere a l’hora de revisar i desenvolupar polítiques, estratègies i activitats d’alfabetització (UNESCO, 2019).

D’altra banda, els ministres del G20 responsables d’economia digital, en la “Declaració sobre l’economia digital: donar forma a la digitalització per a un món interconnectat”, van ressaltar la importància de superar la bretxa digital de gènere i van enquestar els països membres i alguns socis sobre les pràctiques nacionals per examinar els àmbits polítics clau i fomentar la revisió de les estratègies digitals per tal que incorporin la perspectiva de gènere (OECD, 2018).

Cal veure, però, quins estats inclouran les bones pràctiques a les seves agendes al marge dels poders supranacionals, com els països d’economies més pròsperes donaran suport a les iniciatives d’ajuda als que es troben en vies de desenvolupament, i quines polítiques i mesures beneficiaran les ONG i les iniciatives privades.

 

Reduir les dimensions de la bretxa

Atenuar la fractura digital implica superar molts obstacles i no tots són evidents. El primer és la formació a l’escola, atès que és l’espai on els infants comencen l’alfabetització, també en informàtica, i on tenen contacte directe amb les eines digitals. Dins d’aquest context, caldria que ens qüestionéssim quina ha estat l’afectació per a les nenes i les joves que han vist interrompudes les classes durant el confinament i no han disposat de connectivitat ni mitjans digitals per continuar el procés d’aprenentatge.

Des dels cursos oferts per entitats públiques fins al reciclatge o la donació d’equips informàtics, passant per l’encoratjament a les noies i dones perquè es formin en habilitats TIC: qualsevol esforç fet per iniciatives privades i públiques és un pas més per assolir l’equitat en matèria de digitalització. Tot i això, la importància de les polítiques estatals és cabdal.

Hi ha una qüestió, però, que continuarà amenaçant la reducció de la bretxa: la transformació digital avança més de pressa que els canvis socials o les polítiques internacionals. Per això són tan importants la conscienciació ciutadana i l’impuls d’iniciatives d’acció des de les diferents capes de la societat.

 

Aquest article s’emmarca en el compromís de la UOC per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS) 4, educació de qualitat.

 

Referències

Álvarez, H.; Arias, E.; Bergamaschi, A.; López, A.; Noli, A.; Ortiz, M.; Pérez, M.; Rieble-Aubourg, S.; Camila, M.; Scannone, R.; Vásquez, M.; Viteri, A. (2020). La educación en tiempos del coronavirus. Los sistemas educativos de América Latina y el Caribe ante COVID-19. Banco Interamericano de Desarrollo. Disponible a: https://publications.iadb.org/publications/spanish/document/La-educacion-en-tiempos-del-coronavirus-Los-sistemas-educativos-de-America-Latina-y-el-Caribe-ante-COVID-19.pdf 

Institut Nacional d’Estadística (INE). (2020). Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de información y comunicación en los hogares. Año 2020. Disponible a: https://www.ine.es/prensa/tich_2020.pdf 

Intel. (2013). Women and the Web. Disponible a: https://www.intel.la/content/dam/www/public/us/en/documents/pdf/women-and-the-web.pdf

ITU. (2019). Facts and figures 2019. Measuring digital development. Disponible a: https://itu.foleon.com/itu/measuring-digital-development/gender-gap/ 

ITU. (2021). Bridging the gender divide. Disponible a: https://www.itu.int/en/mediacentre/backgrounders/Pages/bridging-the-gender-divide.aspx#:~:text=According%20to%20ITU’s%20latest%20data,stands%20at%2012.5%20per%20cent

Liu, J. (9 de setembre de 2021). Women, in search of jobs and higher pay, are turning to online certifications. CNBC Make it. Recuperat de: https://www.cnbc.com/2021/09/09/womens-enrollment-in-online-courses-certificates-rises-during-pandemic.html 

OECD. (2018). Bridging the digital gender divide. Include, upskill, innovate. Disponible a: https://www.oecd.org/digital/bridging-the-digital-gender-divide.pdf 

Plan International. (2022). Bridging the gender digital divide. Disponible a: https://plan-international.org/education/bridging-the-digital-divide 

UNESCO. (2019). UNESCO strategy for youth and adult literacy (2020-2025). General Conference, 40th. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000371411  

UNICEF & ITU. (2020). How many children and young people have internet access at home? Estimating digital connectivity during the COVID-19 pandemic. Disponible a: https://www.unicef.org/media/88381/file/How-many-children-and-young-people-have-internet-access-at-home-2020.pdf 

UNICEF. (2021). What we know about the gender digital divide for girls: A literature review. Disponible a: https://www.unicef.org/eap/media/8311/file/What%20we%20know%20about%20the%20gender%20digital%20divide%20for%20girls:%20A%20literature%20review.pdf 

Van Dijk, Jan A.G.M. (2006). “Digital Divide Research, Achievements and Shortcomings”. Poetics. 34. 10.1016/j.poetic.2006.05.004. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/241880596_Digital_Divide_Research_Achievements_and_Shortcomings



(Visited 3 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Especialista en innovació educativa dins el Grup Operatiu Generació i Transferència de coneixement de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya. Duu a terme tasques de detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia, curació de continguts, comunicació i observació. Té una llicenciatura i un màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i està especialitzada en relacions internacionals i observació educativa i tecnològica. Actualment cursa un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning a la UOC.