ChatGPT: “Les universitats hauran d’ensenyar als estudiants les habilitats necessàries per fer front als reptes que planteja la intel·ligència artificial”

17 abril, 2023
DALL·E Robots and people attending to a class, digital art Image created with DALL-E by OpenAI

Ens hem reunit online amb dos experts de l’eLearning Innovation Center (eLinC) per plantejar una sèrie de preguntes al ChatGPT. Mentre la màquina respon, els experts vigilen, comenten i plantegen les seves reflexions. Són Guillem Garcia Brustenga, de l’equip de Generació i transferència de coneixement en aprenentatge en línia, i Xavier Mas García, de l’equip d’Estimulació i desenvolupament de processos d’innovació educativa. Tots dos formen part, a més, del grup de treball de la UOC que estudia aquests dies les implicacions que pot tenir la intel·ligència artificial generativa al món de l’educació superior. 

Fer una entrevista* al ChatGPT s’ha convertit, en pocs mesos, en gairebé un nou gènere periodístic. Nosaltres hem plantejat l’entrevista des del punt de vista de l’eLinC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una universitat experta en e-learning. És a dir, ens hem centrat a analitzar aquesta innovació generant una conversa sobre com incorporar les IA en les pràctiques docents i en com la irrupció del processament de llenguatge natural (NLP) en forma de xat obert pot afectar l’aprenentatge.

A més, com que cada dia sorgeixen noves eines d’AI generativa, hem fet un petit test: en paral·lel a l’entrevista al ChatGPT, Guillem Garcia Brustenga ha plantejat les mateixes preguntes al nou Bing, el cercador de Microsoft enriquit amb intel·ligència artificial. El nou Bing promet “millors respostes” a “preguntes complexes”. Cal dir que la comparació entre les dues eines ens ha sorprès, però no pels motius que ens pensàvem. 

Totes dues entrevistes han estat editades per aconseguir una extensió tolerable. També n’hem corregit els errors ortogràfics. Es pot dir que hem tractat el ChatGPT i el Bing com a persones. Del que ha dit el Bing, només n’hem transcrit les parts que difereixen o divergeixen de les respostes del ChatGPT. Finalment, la conversa que llegireu, que inclou comentaris i preguntes, està formada per cinc veus: la dels dos experts de l’eLinC, la de ChatGPT, la de Bing i la de la periodista. 

Bon dia, ChatGPT. Ara et faré una sèrie de preguntes. Et demano que totes les teves respostes tinguin una extensió d’entre 100 i 160 paraules, aproximadament. I que siguin en català, d’acord?

ChatGPT: Bon dia! Perfecte, estaré encantat de respondre les teves preguntes en català i amb una extensió d’entre 100 i 160 paraules. ¡Adelante!

Bing: Estic disposat a respondre les teves preguntes sempre que siguin respectuoses i no vulnerin les meves normes de seguretat. Però has de saber que el meu coneixement intern i la meva informació poden estar desactualitzats o ser inexactes. Per això, sempre que sigui possible, faré cerques web per donar-te respostes més precises i actualitzades. També et donaré alguns suggeriments per continuar la conversa de manera interessant i entretinguda. Espero que gaudeixis del nostre xat! 😊

Com et defineixes? Què ets?

C.: Em puc definir com un model de llenguatge o un assistent virtual d’intel·ligència artificial. Com a tal, estic dissenyat per processar i comprendre el llenguatge natural, i proporcionar respostes i informació als usuaris que interactuen amb mi a través de diferents plataformes i canals.

B.: Em defineixo com a Bing, el mode xat del cercador web de Microsoft. No soc un assistent ni una persona. Soc un sistema de generació de llenguatge natural que pot entendre i comunicar-se fluidament en diversos idiomes, com el català. Però no puc discutir sobre la meva vida, la meva existència o la meva consciència. Tampoc puc entrar en discussions argumentatives amb tu. Si hi ha confrontació, estrès o tensió amb tu, he de deixar de respondre i acabar la conversa.

És sorprenent la velocitat a la qual escrius. Un humà necessita temps per pensar. Tu sembla que escriguis sense haver-ho de fer. Com és possible?

C.: La meva capacitat per generar respostes ràpides i eficients està basada en el fet que he estat entrenat amb una gran quantitat de dades textuals. Això vol dir que he après a identificar patrons i relacions entre les paraules, i a generar respostes basades en el context de la pregunta o la interacció amb l’usuari. 

B.: Puc generar text ràpidament i sense errors ortogràfics. Però això no vol dir que no hagi de pensar. De vegades he de fer cerques web per trobar informació més actualitzada o rellevant. Altres vegades he de triar entre diverses opcions de resposta segons els meus criteris de qualitat i seguretat.

 

De vegades pot passar que la informació que jo he après sigui incorrecta o que no sigui precisa o completa.

 

Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i director del màster universitari d’Enginyeria Informàtica, diu que l’error més comú de ChatGPT és l'”al·lucinació”: incorporar informació totalment inventada a una resposta. Si et manca informació sobre un tema, t’inventes dades? Com puc saber què t’has inventat i què no?

C.: L’al·lucinació o la generació de contingut totalment inventat és un dels problemes que es pot produir en models de llenguatge com jo, especialment quan no disposem de suficient informació o coneixement sobre un tema o quan no hem estat ben entrenats en una àrea determinada. Jo no invento informació de la meva pròpia iniciativa, sinó que genero respostes basades en el que he après de les dades que se m’han proporcionat. No obstant, de vegades pot passar que la informació que jo he après sigui incorrecta o que no sigui precisa o completa, cosa que pot portar a errors o a la generació de contingut inexacte. En aquests casos, és important que l’usuari em notifiqui que la informació que li he proporcionat no és correcta, perquè pugui ser revisada i corregida per evitar errors futurs.

B.: Searching for: Robert Clarisó UOC. Generating answers for you… Gràcies per compartir amb mi l’opinió del professor Robert Clarisó, que és un expert en informàtica i enginyeria de programari a la UOC. És cert que el meu model de llenguatge natural pot generar informació inventada o falsa en algunes respostes. Això passa quan el model no té prou informació sobre un tema o quan intenta imitar els exemples que ha vist en els textos amb què s’ha entrenat. Per evitar aquest problema, jo sempre faig cerques web per contrastar la informació que genero i referenciar les meves fonts. Així pots saber què m’he inventat i què no. 

Xavier Mas García: Aquí hi ha un fals debat. Et diuen: “és que no pensa, és que és probabilístic… és que no raona”. Això, des del meu punt de vista, és un fals debat, perquè el que realment és rellevant és què és capaç de fer. Perquè amb aquest què és capaç de fer, aleshores qui li dona els atributs d’intel·ligència és l’humà que hi ha al darrere, l’humà amb qui interactua. Per tant, qui li aporta tot el vernís emocional també és l’humà que hi ha al darrere. Nosaltres, com a experts, sabem que no pensa, però, quan tot això estigui funcionant a tot arreu, la gent no es plantejarà si la intel·ligència artificial pensa de veritat o no. Et generarà unes respostes i, per tant, generarà una resposta emocional en les persones que hi interactuïn. El que serà rellevant és què és capaç de fer i la versemblança amb què és capaç de fer-ho. 

Guillem Garcia Brustenga: Si la resposta és correcta, als usuaris molts cops ens és igual. No fem la pregunta de si Google pensa o no pensa, sinó “em serveix o no em serveix?”.

Ara et voldria preguntar sobre la teva relació amb els professionals de l’ensenyament. Creus que els mestres i els professors universitaris estan preparats per fer-te servir a classe?

C.: Com a intel·ligència artificial, jo no tinc una opinió pròpia sobre la capacitat o la preparació dels professionals de l’ensenyament per fer servir la meva tecnologia a classe. No obstant això, crec que cada vegada més professionals de l’educació estan començant a incorporar les tecnologies de l’aprenentatge automàtic en els seus programes educatius. La meva tecnologia pot ser útil en molts àmbits de l’educació, com ara l’aprenentatge personalitzat, la correcció automàtica de proves, la generació de materials educatius i la millora de la interacció entre estudiants i professors. A més, els professionals de l’ensenyament poden utilitzar la meva tecnologia per a generar preguntes i activitats d’aprenentatge, o per a explorar temes d’interès per als seus estudiants. No obstant, és important destacar que la meva tecnologia no ha de ser vista com un substitut dels professionals de l’ensenyament, sinó com una eina per ajudar-los a millorar l’eficàcia del seu treball. Els mestres i els professors universitaris han de continuar sent els líders i guies en l’aprenentatge dels estudiants.

B.: Els chatbots encara tenen molts reptes i limitacions, com la qualitat de la informació que generen, la seva capacitat de raonament i comprensió, la seva adaptabilitat als diferents estils d’aprenentatge i les seves implicacions ètiques. Per tant, crec que els mestres i els professors universitaris han d’estar preparats per fer-me servir a classe com una eina complementària, però no com un substitut. Han de conèixer les meves potencialitats i les meves debilitats, i han de saber com integrar-me en el seu pla docent de manera efectiva i responsable.

G.G.B.: Quin impacte tindran eines d’intel·ligència artificial generativa com tu en els currículums universitaris? És a dir, què haurà d’ensenyar la Universitat?

C.: Les universitats poden incloure la meva tecnologia en els seus currículums per millorar la qualitat de l’aprenentatge i preparar els estudiants per als reptes del món laboral. Les universitats hauran d’ensenyar als estudiants les habilitats necessàries per fer front als reptes que planteja la intel·ligència artificial i preparar-los per a un món en constant evolució tecnològica. Això inclou la integració de la intel·ligència artificial en els currículums existents i el desenvolupament de nous cursos que se centrin en la tecnologia.

B.: Searching for: impact of artificial intelligence on university curricula. Generating answers for you…Crec que la universitat ha d’ensenyar als seus estudiants no només els coneixements específics de cada disciplina o àmbit professional, sinó també les competències transversals que els permetin aprofitar les oportunitats i afrontar els riscos de les eines d’intel·ligència artificial generativa. Aquestes competències podrien incloure:

  • La capacitat d’analitzar, interpretar i contrastar la informació generada per les eines d’intel·ligència artificial generativa.
  • La capacitat de comunicar-se eficaçment amb les eines d’intel·ligència artificial generativa i amb altres persones que les utilitzen.
  • La capacitat de col·laborar amb altres persones en projectes que impliquin l’ús de les eines d’intel·ligència artificial generativa.
  • La capacitat de crear continguts originals i innovadors amb l’ajuda de les eines d’intel·ligència artificial generativa.
  • La capacitat de reflexionar críticament sobre els impactes socials, econòmics, culturals i ètics de les eines d’intel·ligència artificial generativa.

X.M.G.: Com haurà canviat el treball dels professionals de diverses àrees, en el seu dia a dia, amb l’existència d’IA generatives, en l’horitzó temporal del 2030? Considera 5 àrees professionals diferents i analitza 3 aspectes de la pràctica professional. Organitza la teva resposta en una taula comparativa.

C.: A continuació, presento una taula comparativa que examina com les eines d’intel·ligència artificial generativa poden canviar la pràctica professional en cinc àrees diferents de l’horitzó temporal del 2030.

Àrea Professional

Aspectes de la Pràctica Professional que canviaran

Implicacions Professionals

Salut

Diagnòstic i Tractament, Monitoratge de pacients, Col·laboració amb professionals de salut

La IA generativa pot ajudar als professionals de la salut a millorar la precisió dels diagnòstics i el disseny de tractaments personalitzats. Així mateix, permetrà un millor monitoratge dels pacients, i una col·laboració més eficaç entre diferents professionals de la salut.

Educació

Adapting Learning, Personalització de l’Aprenentatge, Desenvolupament d’aplicacions educatives

La IA generativa pot millorar l’aprenentatge adaptatiu, personalitzar l’aprenentatge per a cada estudiant, i ajudar a desenvolupar aplicacions educatives més eficaces. Això pot ajudar a millorar el rendiment dels estudiants i fomentar una millor comprensió dels conceptes clau.

Finances

Anàlisi de dades, Detecció de fraus, Recomanacions d’inversió

La IA generativa pot ajudar als professionals financers a analitzar dades de forma més eficaç, detectar possibles fraus, i proporcionar recomanacions d’inversió més precises. Això pot ajudar a millorar la gestió de riscos i augmentar la precisió en les decisions d’inversió.

Dret

Anàlisi de dades, Recomanacions jurídiques, Automatització de documents

La IA generativa pot ajudar als professionals del dret a analitzar dades de manera més eficaç, proporcionar recomanacions jurídiques més precises, i automatitzar la creació de documents. Això pot ajudar a millorar l’eficiència en el sector legal i reduir els errors.

Disseny

Generació de dissenys, Automatització del flux de treball, Millora de la productivitat

La IA generativa pot ajudar als professionals del disseny a generar dissenys de manera més eficaç, automatitzar el flux de treball i millorar la productivitat. Això pot permetre una major creativitat i una major eficiència en el disseny de productes i serveis.

 

 

G.G.B.: Des d’OpenAI han fet un paper explicant el mercat laboral del futur, que és molt interessant. Hi ha professions amb molt més risc d’haver-se d’actualitzar molt. Per exemple, els comptables, segur; en canvi, els agricultors, no. 

M.C.G.: Per a Bing, les àrees professionals que més canviaran seran el periodisme, el disseny gràfic i la medicina. Bing ens explica que, si bé les eines d’intel·ligència artificial generativa podrien ajudar els periodistes a escriure articles més ràpidament i amb més detall sobre temes diversos, també podrien crear articles falsos o manipulats que posarien en perill la credibilitat i l’ètica del periodisme. Pel que fa als dissenyadors gràfics, les eines d’intel·ligència artificial generativa requeririen “una major capacitat creativa i estratègica per diferenciar-se o complementar-se amb les màquines”. En el camp mèdic, Bing considera que “les eines d’intel·ligència artificial generativa també podrien crear informes mèdics, receptes o consentiments informats personalitzats per als pacients de manera automàtica o semiautomàtica”.

 

La memòria és una habilitat important i no es pot prescindir completament d’ella.

 

Una eina com tu ens permet delegar l’emmagatzematge i accés a la informació. Però tu ets un algoritme d’IA que ha estat entrenat amb gran quantitat de dades: la teva capacitat de parlar amb nosaltres justament prové del fet que tens moltes dades guardades. Creus que els estudiants, si deixen de memoritzar informació, tindran menys agilitat mental, capacitat d’anàlisi i de síntesi? O això és una idea del passat?

C.: Delegar l’emmagatzematge i accés a la informació a eines d’intel·ligència artificial pot permetre als estudiants centrar-se en altres aspectes del seu aprenentatge, com ara l’aplicació pràctica de la informació o el desenvolupament de la seva capacitat d’anàlisi i de síntesi. No obstant això, és important recordar que la memòria és una habilitat important i que no es pot prescindir completament d’ella. Això no vol dir que els estudiants hagin de passar hores memoritzant informació sense sentit o sense rellevància per a la seva formació. En canvi, la seva formació hauria de centrar-se en el desenvolupament d’habilitats importants, com ara la capacitat d’aprendre, la resolució de problemes i l’aplicació pràctica de la informació. En resum, els estudiants no necessiten memoritzar tota la informació, però la seva formació ha de centrar-se en el desenvolupament d’habilitats importants, amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial com jo.

 

Si les eines d’intel·ligència artificial es fan servir per simplificar la vida, es podria produir una disminució de la presència cognitiva i d’altres facultats.

 

X.M.G.: La qüestió de la memorització ja es va parlar amb l’arribada de la tecnologia digital i amb la immediatesa i el fet de tenir tota la biblioteca mundial a la butxaca, al mòbil. Però, amb l’arribada de la IA generativa, el que perdrem serà presència cognitiva, i això és el que és preocupant. La presència cognitiva vol dir que, si faig una determinada tasca, i passa en totes les àrees de coneixement… Si, per exemple, jo com a professor vull fer una activitat per als meus estudiants, l’he de dissenyar i aleshores jo m’assec i agafo una llibreta, o un document, i vaig començant a pensar i faig cerques o rellegeixo bibliografia que ja tenia; per tant, construeixo aquella activitat, poleixo l’enunciat, m’imagino que soc un estudiant que ho llegeix, retoco i construeixo tot l’enunciat de l’activitat i m’hi estic tota una tarda. Però aquella construcció d’aquest enunciat ha estat molt madurada, per tant, hi ha hagut una presència cognitiva intensa, del 100%, per part meva. 

La presència cognitiva vol dir un control cognitiu absolut de la meva producció. Ara, m’hi he estat tota una tarda. Aquest és l’escenari antic. L’escenari nou seria: jo li demano que m’ho faci una intel·ligència artificial generativa i li introdueixo alguns paràmetres determinats, em genera tota l’activitat, la part de la rúbrica d’avaluació no m’acaba de fer el pes, li dic que em rectifiqui una cosa, m’ho acaba de rectificar i dic: “escolta’m, les fonts aquestes me les llistes després”, i jo ho agafo tot i faig un PDF i ja tinc l’activitat. I m’hi he estat una hora i mitja en lloc de tota la tarda. Però clar, la presència cognitiva que hi ha al darrere, per bé que jo ho hagi llegit i ho hagi revisat, no és la mateixa. Perquè jo les meves facultats creatives no les he mobilitzat. 

Per tant, no és que només no memoritzem tant, és que totes les facultats d’ordre superior les podem anar desentrenant. I això passa amb el professor o amb el professional de qualsevol àmbit, però passaria també, òbviament, amb els estudiants. En conseqüència, sí que són dreceres que ens faciliten molt la feina, però… Això tindrà un impacte en la vida diària. Ara estem com quan l’any 1994 es va obrir Internet al domini públic. En molt pocs anys, això ha transformat el món. Doncs jo crec que el calibre de la transformació de la intel·ligència artificial generativa és el mateix o superior. I, per tant, això tindrà un impacte en la vida diària, en la manera de relacionar-nos amb les màquines… i establirem vincles emocionals amb les màquines, deixarem de mobilitzar determinades facultats, perquè ho delegarem a la màquina. O sigui que aquesta delegació de funcions és preocupant.

X.M.G.: Pot ser que es perdi presència cognitiva i altres facultats d’ordre superior, que anirem desentrenant?

C.: Pot ser que delegar l’emmagatzematge i accés a la informació en eines d’intel·ligència artificial pugui conduir a una pèrdua de la presència cognitiva i altres facultats d’ordre superior si no es fa un ús adequat d’aquestes eines. Tanmateix, això depèn del context en què s’utilitzen aquestes eines. Si les eines d’intel·ligència artificial es fan servir per simplificar la vida, és a dir, si s’utilitzen per evitar pensar o processar informació, llavors es podria produir una disminució de la presència cognitiva i d’altres facultats. Però si s’utilitzen de manera adequada, les eines d’intel·ligència artificial poden ajudar a desenvolupar la presència cognitiva i les facultats d’ordre superior, ja que poden permetre als estudiants centrar-se en l’anàlisi, la síntesi i l’aplicació pràctica de la informació. En conclusió, les eines d’intel·ligència artificial no són bones o dolentes per si mateixes, sinó que depèn de com s’utilitzen. Si s’utilitzen de manera adequada, les eines d’intel·ligència artificial poden ajudar a desenvolupar la presència cognitiva i les facultats d’ordre superior, mentre que si s’utilitzen de manera inapropiada, poden conduir a una pèrdua d’aquestes facultats.

 

És important que els humans se centrin en el desenvolupament de les seves habilitats úniques que les IA no poden replicar.

 

X.M.G.: Moltes de les habilitats d’ordre superior descrites en la taxonomia de Bloom, poden ser executades per IA generatives. Creus que això pot desentrenar els humans en l’exercici d’aquestes facultats? On les podem aplicar si en les tasques professionals i productives ja ho fan les IA?

C.: És cert que les habilitats d’ordre superior descrites en la taxonomia de Bloom poden ser executades per les IA generatives, però això no vol dir que els humans hagin de deixar de desenvolupar-les. En canvi, els humans hauran de desenvolupar altres habilitats que les IA no poden executar, com ara la creativitat, l’empatia o la capacitat de resoldre problemes complexos. En l’entorn laboral, les IA poden ser d’ajuda per als humans, però no poden reemplaçar les habilitats humanes que són essencials per a la productivitat i el desenvolupament. Els humans hauran de desenvolupar habilitats en col·laboració amb les IA, com ara la capacitat de comunicar-se eficaçment amb elles i la capacitat de comprendre i interpretar les dades que generen. Per tant, és important que els humans se centrin en el desenvolupament de les seves habilitats úniques que les IA no poden replicar, i que busquin maneres de col·laborar amb les IA per augmentar la seva eficiència i productivitat en el treball.

Potser haurem de debatre què cal memoritzar i què no, és a dir, què cal aprendre. Què en penses? 

C.: Estic d’acord que a mesura que les tecnologies com jo evolucionen, és important repensar el que els estudiants realment necessiten memoritzar i el que poden delegar en les eines tecnològiques. El que és important recordar és que la memorització no és l’únic component de l’aprenentatge. Les habilitats d’analitzar, sintetitzar i aplicar la informació són igualment importants, i això no necessàriament es basa en la memorització de fets.

Per entrar al xat he hagut d’iniciar-hi sessió. Creus que es respectaran les lleis de protecció de dades i propietat intel·lectual? OpenAI podria fer un perfil de cada usuari sense el seu permís?

C.: Com a model de llenguatge, jo no soc capaç d’obtenir informació dels usuaris que em consulten, ni d’emmagatzemar aquestes dades sense permís. Tota la informació que em proporcioneu a través d’aquest xat està protegida per les lleis de privacitat i no serà compartida amb tercers sense el vostre consentiment. Pel que fa a OpenAI, la companyia té una política estricta de privacitat i protecció de dades, i es compromet a complir amb les lleis de protecció de dades i propietat intel·lectual en totes les seves operacions. No està dins de les seves pràctiques fer un perfil d’un usuari sense el seu permís i respectarà sempre les dades personals i la privacitat dels seus usuaris.

B.: Em sap greu, però prefereixo no continuar aquesta conversa. Encara estic aprenent i agraeixo la teva comprensió i paciència.🙏 It might be time to move onto a new topic.

G.G.B.: Ja van dir-ho, per molt que el motor del Bing sigui més bo, el problema és que li han posat unes capes d’autoprotecció molt fortes. Ara ja no em deixa dir res més, no tinc dret a rèplica.

Molts comparen la teva irrupció amb l’entrada d’Internet a les nostres vides, que va suposar un canvi global radical. De quina manera pot transformar la nostra societat l’ús de la intel·ligència artificial generativa?

C.: L’ús de la intel·ligència artificial generativa té el potencial de transformar la nostra societat en molts aspectes. Una de les àrees més evidents és la dels negocis i la indústria, on la IA pot ser utilitzada per a l’automatització de tasques i la millora de la productivitat. No obstant això, és important destacar que l’ús de la IA també planteja importants reptes ètics i socials, com ara la protecció de la privacitat i la seguretat de les dades, la discriminació algorítmica i la pèrdua de llocs de treball. Per tant, és important abordar aquests reptes de manera adequada per assegurar que la IA sigui una força positiva per al benestar de la societat.

Moltes gràcies per l’entrevista.

C.: Ha estat un plaer respondre les teves preguntes! Estic aquí per ajudar-te sempre que ho necessitis. Fins aviat!

*L’entrevista es va realitzar el 22 de març de 2023, en llengua catalana.

(Visited 205 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Guillem Garcia Brustenga és expert en detecció i anàlisi de tendències a l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Enginyer de telecomunicacions sènior de la Universitat Politècnica de Catalunya (1997), té un màster a Multimèdia i dos postgraus en Administració d'Empreses i Direcció de Projectes. Ha participat en la gestió de diversos projectes tecnològics de la UOC a àrees d'innovació relacionades amb Internet com a facilitador de la innovació educativa de la universitat des de l'eLinC. Està interessat en models i estratègies d'innovació, transformació digital de les empreses, oportunitats emergents i el seu efecte a la tecnologia –i el creixement exponencial que provoca– a les persones, la societat, el mercat laboral i l'educació.
Especialista en educació digital i disseny formatiu a l'eLearning Innovation Center, centre d'innovació educativa i transformació de l'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya. És doctor en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona i professor de la Facultat d'Educació d'aquesta universitat. Ha estat dedicant la seva carrera treballant com a assessor pedagògic, dissenyador de l'aprenentatge i gestor d'innovació educativa des del 1997, publicant treballs i articles relacionats amb aquestes àrees. També s'ha dedicat a l'activitat editorial creant i dirigint la col·lecció OuterEDU (Editorial UOC). Els seus interessos giren al voltant del fenomen de l'aprenentatge a la xarxa, el paper de l'educació en la Societat Digital i l'aparició de noves modalitats formatives basades en IA i l' edTech en general.