Les vuit tendències en e-learning per al 2022

13 desembre, 2021
Foto per Lara Far a Unsplash

Després de gairebé dos anys de pandèmia, i havent superat la commoció inicial que ha representat el capgirament d’hàbits arreu del món, algunes de les tendències educatives per a aquest 2022 continuen avançant pel camí iniciat mesos enrere. L’ensenyament híbrid, la formació dels estudiants en competències transversals per fer front als reptes que el nou entorn global planteja, les noves modalitats d’acreditació o el reforç de la idea de l’aprenentatge al llarg de la vida són només alguns dels diversos aspectes que continuaran agafant força en els propers mesos. Aquí presentem una llista de les que poden ser les vuit principals tendències, guiats per Guillem Garcia Brustenga i Desirée Gómez Cardosa, membres de l’equip especialitzat en observació i detecció de tendències de l’eLearn Center de la UOC, i la seva directora, Sílvia Sivera.


1.- Digitalització d’institucions tradicionals

Les tendències del sector per al 2022 suposen la continuació de l’esforç en la digitalització al qual es van veure obligades moltes institucions tradicionals. “L’ensenyament d’emergència a causa de la pandèmia va obligar a fer un pas de gegant cap a la transformació digital a moltes institucions, que van topar amb problemes estructurals, tecnològics i una manca de competències digitals entre l’estudiantat i el professorat”, explica Sílvia Sivera, directora de l’eLearn Center de la UOC. En aquest sentit, “institucions d’arreu del món s’han adreçat a la UOC perquè els ajudem a desenvolupar estratègies educatives en línia, basades en una reflexió pedagògica estratègica, que respectin els seus models propis”, afegeix Sivera.

La presencialitat híbrida és una de les opcions que es consolida després de l’experiència de la pandèmia de la covid. Es basa “en un enfocament educatiu en el qual algunes persones participen presencialment, i d’altres, en línia; per exemple, per videoconferència”, comenta Sivera. L’aprenentatge bimodal (blended) és una altra de les experiències en auge. En aquest cas, es basa en la possibilitat que tenen els instructors de combinar la classe presencial amb activitats d’aprenentatge en línia. “L’aprenentatge en línia i el presencial es complementen, i està planificat en el disseny del curs que sigui així”, explica Sivera.

Aquestes experiències impliquen, en conseqüència, un creixement d’oferta formativa i d’estudiants que fan aprenentatge en línia (e-learning). Cal tenir en compte que, segons dades de l’Eurostat, el 90 % de les llars de la UE té accés a internet. En el cas d’Espanya, 9 de cada 10 llars hi tenen accés, segons les darreres dades de l’Eurostat recollides en l’informe Digital economy and society statistics – households and individuals. Aquestes dades mostren condicions favorables al creixement de l’aprenentatge en línia.

 

2.- Interès per l’orientació acadèmica i professional i l’ocupabilitat de l’estudiant

La societat actual està fent front a un conjunt de problemàtiques globals sobrevingudes. Per a molts d’aquests reptes nous, la força laboral no estava preparada. Aquestes problemàtiques inclouen desafiaments recollits pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i causats, en part, per la pandèmia i la crisi climàtica, encara que també per les incorporacions tecnològiques recents

Els programes educatius actuals formen els estudiants no només en competències específiques de cada disciplina, sinó també en competències transversals que els facin donar resposta de manera ràpida i eficaç als reptes del futur. “El repte —afegeix la directora de l’eLearn Center— és preparar els estudiants per a les professions del futur i per a l’emprenedoria, perquè a les institucions d’ensenyament superior els preocupa que els seus graduats encaixin en el mercat laboral, i volen garantir-los tant l’èxit acadèmic com l’ocupabilitat.” En aquest procés s’espera que el ritme d’adopció de tecnologia per superar els reptes s’acceleri en alguns sectors, segons diu l’informe The Future of Jobs Report 2020, del Fòrum Econòmic Mundial (2021). Guillem Garcia Brustenga explica que, en aquest terreny, les tecnologies que apunten a un major creixement són “la informàtica en núvol (cloud computing) i la ciberseguretat”. En el cas particular de l’educació, “també hi ha l’anàlisi de dades (big data analytics) i la intel·ligència artificial”, afegeix Garcia.

En el terreny de l’ocupabilitat, la UOC ha desenvolupat el GRAF, un sistema d’avaluació de l’aprenentatge de les competències que els estudiants van desenvolupant al llarg dels estudis. El sistema facilita un informe gràfic que explica les competències que cada estudiant ha desenvolupat i així l’ajuda a mostrar i demostrar quines són les seves habilitats, en un format visual, útil i de valor per als diferents agents socials.


3.- Avaluació digital i avaluacions alternatives

Un dels àmbits que experimenta canvis a causa de la pandèmia és el de l’avaluació. Actualment, els sistemes que barregen tecnologies de vigilància i biometria “han suposat un revulsiu dins els sistemes d’avaluació”, destaca la directora de l’eLearn Center de la UOC. D’altra banda, tecnologies com la ludificació o la realitat virtual s’estan incorporant dins els sistemes d’avaluació “per la seva versatilitat i per la possibilitat que ofereixen d’anàlisi del procés educatiu”, afegeix Sivera. Inspirat en el potencial dels portafolis electrònics i dels espais personals de publicació, com les xarxes socials, els escriptoris virtuals o els blogs personals, la UOC ha creat el model tecnopedagògic Folio, que permet l’elaboració de continguts i la divulgació tutoritzada dels coneixements i de les competències adquirits al llarg del procés d’aprenentatge. Entre les seves característiques, posa èmfasi en l’avaluació de competències i evidències d’aprenentatge i té connectors que permeten presentar continguts al registre d’avaluació i rebre’n retorn. Altres pedagogies destacables també inclouen l’avaluació entre iguals (peer-to-peer), que ofereixen aprenentatge d’habilitats i coneixements als estudiants. 


4.- Learning analytics i machine learning (IA) aplicats a la reducció de riscos acadèmics

Les analítiques de dades aplicades en l’educació mitjançant algoritmes ajuden els docents a prendre decisions, basades en proves, per millorar el procés d’aprenentatge de l’estudiantat. “En conseqüència, es pot ajudar els estudiants a augmentar el rendiment acadèmic”, comenta Sílvia Sivera. Això pot resultar útil i ajudar a reforçar els aspectes de millora dels estudiants. Dins de l’eLearn Center de la UOC hi ha el projecte LIS, que treballa al voltant del learning analytics.

 

5.- Noves modalitats d’acreditació

Una altra de les tendències per al 2022 té a veure amb les noves modalitats d’acreditació. En aquest àmbit destaquen les microcredencials i les certificacions digitals, que evidencien èxits, competències o coneixements específics adquirits per una persona. “Són representacions virtuals d’una habilitat o coneixement”, comenta Sílvia Sivera. Un exemple d’això poden ser les insígnies digitals (digital badges), que inclouen específicament una imatge visual, i, per tant, sónuna icona virtual a manera de certificació, afegeix la directora de l’eLearn Center. A més a més, tenen la característica que es poden compartir a les xarxes socials i algunes es poden verificar a través de la cadena de blocs (blockchain).

 

6.- Acceleració d’estudis i matrícula flexible

El ritme dels estudis i que l’estudiant el pugui marcar és també una tendència. Això inclou modalitats de matrícula en mode de “tarifa plana” o bé crèdits transferibles. Els estudiants demanen noves maneres d’optimitzar la formació adaptant-se a un temps d’aprenentatge comprimit; en alguns casos són ofertes de tarifa en què la matrícula es pot fer al llarg de l’any. Segons la directora de l’eLearn Center, “és una possibilitat molt demanada per professionals en actiu o persones que volen reciclar el perfil professional a través de l’aprenentatge al llarg de la vida”.

Cal tenir en compte que l’aprenentatge al llarg de la vida és un element posat cada vegada més en valor, i fins i tot reclamat com un “dret humà”, tal com es reivindica en l’informe de la UNESCO Adoptar una cultura de aprendizaje a lo largo de la vida: contribución a la iniciativa Futuros de la Educación; reporte; una consulta transdisciplinaria de expertos.

 

7.- Personalització i flexibilització de graus i aprenentatge adaptatiu

Permetre a l’estudiant flexibilitzar el currículum i crear els propis itineraris a mida de les seves necessitats o de les del mercat laboral és també una tendència actual que va en relació amb el concepte d’aprenentatge al llarg de la vida. La flexibilització als graus i màsters oberts de la UOC sovint es dona barrejant assignatures de diferents disciplines.

 

8.- Tecnologies emergents

La realitat virtual o VR, la realitat augmentada o AR, la realitat mixta o MR i la intel·ligència artificial / aprenentatge automàtic (machine learning) formen part del conjunt de tecnologies emergents en el terreny educatiu. Segons l’informe The Future of Jobs Report 2020 (FEM, 2021), un 73 % de les companyies enquestades relacionades amb el sector de les comunicacions digitals i les tecnologies de la informació i un 70 % de les del sector educatiu seran proclius a adoptar l’AR i la VR. Desirée Gómez apunta que “l’ensenyament ha d’estar preparat per formar aquests futurs professionals, i, per tant, és cabdal la incorporació d’aquestes noves tecnologies d’immersió per afrontar les demandes dels sectors industrial, de serveis, de la informació i l’entreteniment”.

En la realitat virtual o VR, l’usuari se submergeix completament en un món virtual. Això vol dir que la tecnologia permet simular una experiència sensorial completa dins d’un entorn artificial sense que la persona vegi res del que hi ha a l’exterior. En aquest camp, l’empresa derivada de la UOC Immersium Studio ha guanyat el premi Auggie Award 2021 en la categoria de millor solució de salut i benestar. El premi l’ha rebut per la innovadora experiència en realitat virtual que ha servit per formar professionals sanitaris en habilitats d’assistència a les unitats de cures intensives (UCI) en temps de covid.

En la realitat augmentada o AR es complementa l’entorn real amb objectes digitals. És a dir, la persona veu tot el que té al seu entorn real, però l’ordinador de l’equip que porta davant dels ulls pot reproduir sobre aquest entorn real objectes, animacions o dades que realment no hi són.

La realitat mixta o MR és una barreja entre la realitat virtual i l’augmentada. És, per tant, un entorn que barreja els millors aspectes de totes dues.

La intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic s’apliquen a l’educació en forma de chatbots o assistents virtuals, sistemes de traducció automàtica o previsió de riscos educatius, entre d’altres. La UOC ja ha experimentat en aquest terreny, per exemple, amb la realització de proves de chatbot en assignatures d’algun programa. L’eina va servir per resoldre consultes docents dels estudiants, ajudant-los així a fer les PAC.

 

Altres referències d’organismes oficials:

 

 

 

(Visited 2 times, 1 visits today)
Autors / Autores
L'eLearning Innovation Center (eLinC) impulsa l'evolució del nostre model educatiu a través d'innovacions en l'aprenentatge.
Joan Antoni Guerrero Vall (Reus, 1979) és llicenciat en Periodisme per la UAB. Actualment, treballa al diari digital El Món, on s'encarrega de temes de societat. Abans havia treballat en altres diaris i agències de notícies cobrint diversos àmbits de l'actualitat catalana, espanyola i internacional. També col·labora amb la UOC.