Lectures recomanades sobre educació i tecnologia per a la diada del llibre: Sant Jordi 2023

21 abril, 2023
Foto de DaryaDarya LiveJournal, Unsplash

A l’eLinC hem preparat una sèrie de recomanacions sobre les novetats més destacades del món de l’educació, les pedagogies emergents, la tecnologia i l’ocupabilitat.

 

A l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLearning Innovation Center hem elaborat un recull de recursos sobre innovació dins l’educació i la pedagogia, les noves tecnologies, el mercat laboral i les tendències emergents que s’hi relacionen amb motiu de la diada del llibre, que se celebra el 23 d’abril, Sant Jordi. La selecció conté diferents formats, com ara notícies, articles, infografies, informes i pòdcasts, per tal d’incloure uns continguts d’interès per a tothom que vulgui conèixer les darreres novetats dels camps relacionats amb l’educació. 

Acompanyeu-nos i llegiu amb nosaltres sobre les darreres innovacions que ajuden el sistema educatiu i la societat a seguir avançant

Els recursos responen a les temàtiques següents relacionades amb l’aprenentatge:

 

  • Educació superior i aprenentatge en línia
  • Tecnologia, tendències i futurescoping al servei de l’innovació educativa
  • Pedagogies innovadores i canvi social a través de l’ensenyament
  • Habilitats i mercat laboral

 

* No oblideu de fer clic al títol per accedir als enllaços de les fonts.

 

Educació superior i aprenentatge en línia

 

Actius digitals basats en blockchain i el seu ús a l’ensenyament superior

 

El periodista especialitzat en tecnologia Jake Mallow destaca en aquest article del portal eLearning Industry el paper dels NFT, o fitxes no fungibles, en l’educació. Aquests són un tipus d’actiu digital que utilitza la tecnologia blockchain per certificar la seva singularitat i propietat. Cada NFT és únic i no es pot replicar ni substituir, cosa que els fa valuosos per a col·leccionistes i inversors. Poden adoptar moltes formes, com ara art digital, música, vídeos i altres tipus de contingut digital, i aquesta tendència també comença a afectar el camp de l’educació, on els NFT s’utilitzen per verificar i mostrar els assoliments acadèmics dels estudiants. Els exemples d’ús dels NFT en l’educació que destaca l’article són els certificats digitals, l’aprenentatge interactiu (en utilitzar-los per accedir a un entorn de realitat virtual), la recaptació de fons per a institucions educatives o projectes i el col·leccionisme per commemorar assoliments.

 

Anàlisi de dades per a l’aprenentatge i la governança de dades 

 

Tenint en compte que els processos de dades tenen un paper fonamental en gairebé totes les disciplines professionals, i les parts interessades a escala global, estan lluitant amb la modernització i l’optimització de les polítiques i pràctiques de govern de dades, EDUCAUSE es pregunta amb quins reptes es trobarà l’educació superior i com s’han d’afrontar aquests mateixos reptes. Basant-se en les tendències, tecnologies i pràctiques descrites a l’informe 2022 Horizon Report: Data and Analytics Edition, un grup d’experts en dades i anàlisi d’educació superior de diversos tipus d’institucions es va reunir per descriure un futur optimitzat de la governança de dades; es va centrar en una escala de temps dels deu propers anys, i va dissenyar la seva visió del futur juntament amb elements d’acció pràctics que la comunitat de dades i anàlisi pot utilitzar per fer realitat aquesta planificació futura de gestió de dades. 

L’informe complet es pot consultar seguint aquest enllaç.

 

El futur del disseny instruccional

 

Aquest article prediu que el futur del disseny instruccional en l’educació superior estarà marcat per la necessitat d’adaptabilitat i la capacitat de treballar amb diverses tecnologies per tal de mantenir-se al dia amb les noves tecnologies educatives i mètodes d’ensenyament. Parla de les tendències següents en relació amb el disseny instruccional:

– Gamificació

– Instrucció personalitzada

– Microaprenentatge

– Augment continuat del lideratge en l’educació en línia

– Normalització del treball a distància

– Garantia de qualitat, millora contínua i col·laboració entre docents

– Navegació per ChatGPT i eines d’IA

 

Sistema universitari català

 

Informe elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari, plataforma permanent que, des de la recerca, l’anàlisi, el debat i la reflexió crítics sobre la universitat pública, intervé sobre matèries de política universitària tot oferint documentació i anàlisi. Entitats i persones que formen part del sistema universitari català o que hi estan vinculades han reivindicat, en ocasions diverses, la singularitat d’aquest sistema i, en particular, la necessitat que una nova llei universitària tingui prou flexibilitat perquè permeti mantenir-ne els trets distintius. L’objectiu d’aquest document és analitzar les característiques més rellevants del sistema i, així, proporcionar elements per determinar quines caldria conservar i quines s’haurien de corregir.

L’informe complet es troba seguint aquest enllaç.

 

Tecnologia, tendències i futurescoping al servei de la innovació educativa

 

Previsions de com ha de ser el disseny de l’educació per al futur

 

eCampusOntario és una organització sense ànim de lucre que lidera un consorci de col·legis, universitats i instituts autòctons finançats amb fons públics i que tenen l’objectiu de desenvolupar i provar eines d’aprenentatge en línia per avançar en l’ús de la tecnologia educativa i els entorns d’aprenentatge digital. Dins aquesta línia de treball, aquest informe prospectiu del 2023 explora com les institucions postsecundàries poden tenir en compte les tendències emergents d’avui per orientar el disseny de continguts d’aprenentatge, eines i suports per al futurDestaquen, com a tendències que influeixen en el disseny de l’educació, el canvi de les expectatives en l’educació postsecundària per part dels estudiants, l’educació per a la innovació social, el suport a l’aprenentatge descentralitzat per part del web 3.0 i l’adopció de la IA generativa en l’educació.

 

Perspectives legals i ètiques sobre IA i educació

 

La intel·ligència artificial (IA) té cada cop més impacte en l’educació i comporta oportunitats i nombrosos reptes. Aquestes particularitats van ser observades pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa i van donar lloc a l’encàrrec d’aquest informe, que presenta una visió general de la IA i l’educació a través dels valors del Consell d’Europa en matèria de drets humans, democràcia i estat de dret, i proporciona una anàlisi crítica de l’evidència acadèmica, els mites i les expectatives inflades.

La IA aplicada a l’educació afecta qüestions crítiques com la privadesa i la dignitat humana, que encara no s’han explorat ni abordat completament. No només es tracta d’ensenyar i aprendre amb IA, sinó també d’ensenyar i aprendre sobre IA (alfabetització en IA), i abordar tant la dimensió tecnològica com la dimensió humana, sovint oblidada, de la IA.

L’informe està disponible seguint aquest enllaç.

 

Aquestes directrius ètiques sobre la IA i l’ús de dades en l’ensenyament i l’aprenentatge han estat dissenyades per la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea per ajudar els educadors i educadores a comprendre el potencial que les aplicacions de la IA i l’ús de dades poden tenir en l’educació, i per conscienciar-los sobre els seus possibles riscos, per tal que siguin capaços de comprometre’s de manera positiva, crítica i ètica amb els sistemes d’IA i explotar-ne tot el potencial.

 

Ús efectiu de la tecnologia a l’aula

 

Contact North publica aquest recull de dotze idees clau per a l’ús efectiu de la tecnologia educativa, del seu investigador associat Tony Bates, expert en el camp de l’aprenentatge en línia i l’educació a distància. El Dr. Bates ha estat anys investigant l’efectivitat de les tecnologies d’aprenentatge. Al llarg d’aquest temps, ha anat definint gradualment un conjunt de principis clau en el seu ús per ser perdurables i adaptables als múltiples canvis tecnològics i a la pràctica docent. Destaquem aquí una de les seves idees: la importància de concentrar-se a dissenyar l’experiència d’aprenentatge i no a provar la tecnologia.

 

Pedagogies innovadores i canvi social a través de l’ensenyament

 

Bretxa digital infantil i igualtat d’oportunitats

 

Recull de recursos de la UNESCO sobre la innovació digital i el seu poder per complementar, enriquir i transformar l’educació. El portal destaca que les tecnologies digitals tenen el potencial d’accelerar el progrés cap a l’objectiu de desenvolupament sostenible 4 (ODS 4) per a l’educació i transformar els modes de provisió d’accés universal a l’aprenentatge, amb l’oportunitat de millorar la qualitat i la rellevància de l’aprenentatge, reforçar la inclusió i millorar l’administració i la governança de l’educació. La UNESCO ressalta aquí també el fet que, en temps de crisi, l’aprenentatge a distància pot mitigar els efectes de la interrupció de l’educació i el tancament d’escoles. El recull conté recursos sobre polítiques d’aprenentatge digital, intel·ligència artificial en l’educació, un marc de competències TIC per al professorat, quines TIC transformen l’educació a l’Àfrica i bones pràctiques en aprenentatge mòbil, entre d’altres.

 

Perspectiva de gènere

 

Les guies són una col·lecció impulsada pel Grup de Treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives (del qual forma part Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC). La col·lecció es compon d’obres de diferents disciplines i àmbits de coneixement que ofereixen pautes per revisar les assignatures des de la perspectiva de gènere. Presenten recomanacions i indicacions en relació amb objectius, continguts, exemples, llenguatge utilitzat i fonts seleccionades, així com mètodes docents, d’avaluació i de gestió de l’entorn d’aprenentatge i els seus resultats. El recurs ha esdevingut pioner en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i ha rebut el reconeixement de l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE), que l’ha inclòs com un exemple de bones pràctiques a la seva Guia d’Eines per la Igualtat de Gènere en l’Acadèmia i la Recerca (GEAR). La Xarxa Vives ha traduït a l’anglès i al castellà la majoria de guies que formen part de la col·lecció, algunes de les quals estan ja publicades en aquest enllaç, i també n’hi ha traduccions al gallec. En el projecte han participat docents de la UOC, com ara la professora Susanna Tesconi amb la Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere d’Enginyeria Multimèdia.

 

Habilitats i mercat laboral

 

Competències per al mercat laboral del futur 

 

Article i informe de The World Government Summit, en col·laboració amb McKinsey & Company. A mesura que les empreses de tots els sectors despleguen noves tecnologies, com l’automatització i la intel·ligència artificial (IA), els treballadors necessiten una adaptació contínua de les seves capacitats. Els líders dels sectors públic i privat tenen un paper fonamental a l’hora d’ajudar a preparar la força de treball del dia de demà per a aquesta revolució de competències. Basant-se en les darreres investigacions de McKinsey, aquest document examina les tendències que hi ha dins les principals etapes de l’educació, des de la primera infància fins a l’aprenentatge continu, amb una atenció especial a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica. Destaca la importància creixent de les competències en totes aquestes etapes de l’aprenentatge, i examina com les noves tecnologies i enfocaments poden ajudar l’estudiant a preparar-se per al futur.

Informe disponible seguint aquest enllaç.

 

Segons el nou informe de LinkedIn sobre les habilitats més demanades per al 2023, l’habilitat més demanada és la gestió. La segueixen de prop altres habilitats decididament humanes: comunicació, lideratge i treball en equip. Les empreses i els particulars poden invertir en formació en gestió de persones per a aquells que realment volen ser directius, i trobar altres maneres de recompensar i fer avançar els empleats i empleades que són bons en la seva feina però que no volen ser gestors. Les anomenades habilitats suaus, com la intel·ligència emocional, la gestió i la comunicació, són les habilitats que més es requereixen, amb revolució de la IA o sense.

 

La digitalització és, des de fa uns quants anys, un dels grans reptes del teixit empresarial espanyol. L’automatització de processos, el metavers o la intel·ligència artificial són alguns dels aspectes que més protagonisme van adquirir després de la pandèmia. En l’àmbit laboral, i d’acord amb les dades d’InfoJobs, l’any 2022 les ofertes laborals vinculades amb la intel·ligència artificial van registrar un increment del 31 % respecte a l’any anterior, i van arribar a assolir gairebé les 1.500 ofertes al mercat digital d’ocupació espanyol. L’article inclou una compilació de llocs de treball vinculats a la intel·ligència artificial on trobem professions com ara tècnic de visió artificial o programador en cap en IA.

(Visited 47 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa a l'equip Anàlisi de l'Aprenentatge i de la Docència de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.