L’eLinC acompanya el professorat en el disseny d’un taller vivencial de resistència al canvi

La col·laboració es va dur a terme amb els Estudis d’Economia i Empresa en el marc de l’assignatura de Gestió del canvi a l’Executive MBA

Les professores Amal Elasri-Ejjaberi i Eva Rimbau, dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, van contactar amb l’eLearning Innovation Center (eLinC) perquè volien que l’estudiantat del màster d’Executive MBA visqués de manera vivencial i no només teòrica la resistència al canvi. Es proposaven fer-ho a l’assignatura Gestió del canvi, basant-se en una adaptació de l’activitat de simulació descrita per Bridgman per a una aula presencial (2018) a partir d’una reestructuració organitzativa. “Vam dur a terme una reunió inicial per determinar els objectius i l’abast del projecte i a partir d’aquí, en sessions de treball síncrones, vam identificar els diferents elements metodològics que calia tenir en compte per tal de dissenyar el taller”, explica Marta Merino, partner docent del grup operatiu d’Assessorament per al Disseny de l’Aprenentatge, que té la missió de donar suport al professorat en iniciatives de millora docent. El repte era adaptar una experiència desenvolupada en entorns presencials, amb dinàmiques específiques, a l’entorn virtual.

El procés

En aquest projecte, Merino ha participat oferint suport en la seqüenciació de l’activitat i l’assessorament metodològic amb relació als objectius competencials que cal assolir, així com el procés de dinamització i el seguiment de l’activitat per part de l’equip docent. “Durant les sessions de treball realitzades es van revisar les propostes plantejades per les professores Amal Elasri i Eva Rimbau per tal de reforçar la coherència metodològica del disseny i, sobretot, tenir en compte les dinàmiques d’interacció entre docents i estudiants que es produeixen als entorns virtuals per adaptar amb èxit la dinàmica de l’activitat presencial.” En aquesta activitat, l’estudiantat es movia físicament per l’aula per agrupar-se de diferents maneres, d’acord amb les instruccions d’un professor que no donava explicacions sobre els seus canvis de criteri. Per aconseguir un efecte similar en un context virtual asíncron, es va demanar a l’estudiantat canviar l’eina on havien de fer el lliurament d’una tasca, diverses vegades i en un període curt de temps, sense justificar el perquè de la nova indicació proporcionada.

“El procés de treball va ser molt àgil i hi va haver una bona dinàmica de treball. Destacaria l’alta implicació de les professores participants”, apunta Merino, qui considera que “ha estat una molt bona experiència d’acompanyament al professorat en el disseny d’una activitat d’aprenentatge.”

Per a ella, la dificultat principal “era trobar una dinàmica senzilla per tal que l’estudiantat experimentés en primera persona la resistència al canvi en un entorn virtual i asíncron, però sense generar una gran confusió en relació amb la dinàmica de l’aula virtual i, alhora, aconseguir-ne la participació activa. En aquest sentit, les primeres sessions de treball van ser més obertes atès que volíem recollir diferents idees o propostes. Un cop realitzada la pluja d’idees inicial, vam triar les que consideràvem més adequades fins a arribar a la proposta definitiva. En el procés d’ideació sempre teníem molt present tant l’experiència de l’estudiant que volíem aconseguir, les competències i els resultats d’aprenentatge que calia assolir com les eines disponibles a l’aula virtual i les característiques i dinàmiques pròpies dels entorns d’aprenentatge en línia“.

Com comenten les professores Rimbau i Elasri al seu article Experimentant la resistència al canvi en un MBA online, “el disseny de l’activitat es va basar en el cicle de l’aprenentatge experiencial, que té al nucli el concepte de John Dewey d’experiència i interacció contínua”. L’aprenentatge experiencial se centra a nodrir la curiositat de l’estudiantat per mitjà d’experiències d’aprenentatge atractives perquè es vulguin estendre més enllà dels límits dels seus coneixements (Weinstein, 2019). Kolb (1984, pàg. 28) ho va descriure com “el procés mitjançant el qual el coneixement es crea a través de la transformació de l’experiència i consta de quatre passos: experiència concreta —els estudiants participen en noves experiències—, observació reflexiva —reflexionen i observen aquestes experiències des de diverses perspectives—, conceptualització abstracta —creen conceptes a partir dels quals extreure noves implicacions i teories que es poden desenvolupar— i experimentació activa —apliquen els passos derivats de les implicacions i teories de l’experimentació”.

En l’acompanyament d’aquesta iniciativa també va participar Mitchell Peters, doctor, investigador i desenvolupador en educació, assessorant en l’orientació del projecte tenint en compte que es volia avaluar el taller un cop implementat a l’aula virtual i es volia fer una publicació posterior en una revista especialitzada de l’àmbit. 

Valoració

La professora Amal Elasri relata la seva satisfacció de treballar amb un doble enfocament de docència i de recerca que ha permès fer difusió de l’experiència en diferents congressos. Així mateix, comenta que s’estan analitzant les dades extretes per publicar-les en una revista acadèmica. 

La professora Eva Rimbau expressa també la seva satisfacció amb el suport rebut. “Ens vam sentir molt acompanyades en tot moment, amb molt bona energia envers el petit experiment que ens proposàvem desenvolupar. Personalment, em va donar seguretat saber que el que volíem fer tenia sentit des d’un punt de vista metodològic”, diu Rimbau.

Segons Merino, “el fet que la implementació real de la proposta a l’aula virtual fos valorada molt positivament tant per l’estudiantat participant com pel professorat que va fer el seguiment i la dinamització del taller virtual reforça la importància d’incorporar l’experiència de l’estudiant en els processos de disseny d’activitats. Identificar quines seran les passes o ‘el viatge’ que haurà de recórrer l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge ens ajuda a dissenyar per aprendre millor”. 

Per a ella, aquest projecte “és un bon exemple de com les dinàmiques experiencials es poden realitzar de manera exitosa en un entorn virtual i, per tant, poden contribuir al desenvolupament de competències intrapersonals”.
Per a Emi Fresneda, directora del grup operatiu d’Assessorament per al Disseny de l’Aprenentatge, “ha resultat una experiència realment positiva el fet de poder col·laborar amb professionals dels Estudis d’Economia i Empresa i que, a més, ens ajuda a posar en valor el suport en el disseny metodològic de les activitats que es treballen a l’aula, juntament amb un equip expert en disseny, com són les partners docents de l’eLinC“.