Experimentant la resistència al canvi en un MBA online

En un MBA s’ensenya, entre altres coses, que els futurs directius i les futures directives gestionin el canvi en les seves organitzacions. Això inclou, és clar, comprendre el concepte de “resistència al canvi”. En l’assignatura Gestió del Canvi de l’Executive MBA de la UOC, que és totalment en línia, volíem que aquesta comprensió no es quedés en la pura teoria, sinó que es derivés de l’experiència viscuda de primera mà. El repte era majúscul: com fer que l’estudiantat experimenti la resistència al canvi en un context totalment online i asíncron?

En aquest article descrivim breument el taller vivencial que, amb l’assessorament de l’eLinC, vam dissenyar amb aquesta finalitat. L’informe executiu detallat de l’experiència es troba publicat al Repositori Institucional (O2) de la UOC. El podeu descarregar a través d’aquest enllaç.

L’exercici que vam dur a terme és una adaptació de l’activitat que Bridgman (2020) descriu per a una aula presencial, simulant una reestructuració organitzativa. En l’activitat de Bridgman, els estudiants havien d’agrupar-se de múltiples maneres, movent-se físicament a l’aula, sota les instruccions del professor, el qual no donava explicacions sobre els seus canvis de criteri per realitzar les agrupacions. Per aconseguir un efecte similar en un context asíncron d’eLearning on els estudiants no podien moure’s físicament, els vàrem demanar que anessin canviant d’eina dins de la mateixa aula en el context d’una activitat avaluable.

L’aprenentatge experiencial

El disseny de l’activitat es va basar en el cicle de l’aprenentatge experiencial, que té en el seu nucli el concepte de John Dewey d’experiència i interacció contínua. L’aprenentatge experiencial se centra a nodrir la curiositat de l’estudiantat a través d’experiències d’aprenentatge atractives perquè vulguin estendre’s més enllà dels límits dels seus coneixements (Weinstein, 2019). Kolb (1984; p. 28) ho va descriure com “el procés mitjançant el qual el coneixement es crea a través de la transformació de l’experiència”.

El cicle de l’aprenentatge experiencial de Kolb (1984) consta de quatre passos:

1) experiència concreta – els estudiants participen en noves experiències;

2) observació reflexiva – reflexionen i observen aquestes experiències des de diverses perspectives;

3) conceptualització abstracta – creen conceptes a partir dels quals extreure noves implicacions i teories que es poden desenvolupar, i

4) experimentació activa – apliquen els passos derivats de les implicacions i teories de l’experimentació.

El principal desafiament de l’activitat era definir la primera etapa de tal manera que els estudiants experimentessin resistència al canvi en un entorn asíncron i en un temps relativament curt que permetés que les altres etapes del procés d’aprenentatge experiencial continuessin. Les etapes 2 a 4 són relativament fàcils de dissenyar i dinamitzar en un entorn d’aprenentatge asíncron.

Descripció de l’experiència

Aquest exercici va formar part de l’assignatura de Gestió del Canvi en un Executive MBA en un format totalment en línia. La classe estava formada per 24 estudiants.

La manera de provocar resistència al canvi en l’activitat va consistir a demanar als estudiants un conjunt de canvis en l’eina de comunicació que havien d’utilitzar en un exercici avaluat. Es van demanar canvis successius fins al punt en què va haver-hi suficient resistència dels estudiants per acabar l’activitat, o fins a un màxim de 5 canvis.

Es va presentar l’activitat com un taller d’una setmana sobre resistència al canvi en un format asincrònic. En el taller, es va demanar als estudiants que treballessin en un cas d’estudi sobre la resistència al canvi en una organització real i que analitzessin les seves creences sobre la resistència al canvi. En el transcurs d’aquest treball, havien de presentar informació similar en les següents eines de l’aula virtual, seqüencialment: Fòrum, Discussió, Microblog, Google Slides i Vídeo.

En paral·lel a l’activitat, es va demanar als estudiants que escrivissin un diari per a comentar l’activitat, a la qual tenia accés el professorat del curs. El propòsit del diari era fomentar la reflexió i l’aprenentatge de l’estudiantat, però també proporcionar al professorat pistes sobre possibles reaccions i resistència als canvis successius en les eines.

La seqüenciació de l’activitat va ser la següent:

• Abans del Taller: des del primer dia del curs es va comunicar als estudiants l’existència del taller i les condicions específiques de participació que requeria. Una de les indicacions que se’ls va donar clarament va ser que havien de connectar-se diàriament a l’aula per a seguir la dinàmica.

• Dies 1 a 5: Com a activitat 0, cada estudiant va haver de respondre a un qüestionari sobre les seves creences sobre el canvi, tant personal com professional. L’activitat 1 va consistir a respondre preguntes sobre el cas pràctic proposat. Des del dia 1 fins al dia 5, els i les estudiants van haver de respondre a les preguntes del cas utilitzant cinc eines diferents disponibles a l’aula virtual: l’àrea del fòrum, l’àrea de debat, el microblog, google slides i un enregistrament de vídeo.

• Dia 6: Es va revelar tota l’experiència amb un missatge explicatiu al Tauler de l’aula. En primer lloc, es va informar de l’objectiu final dels canvis d’eina suggerits i, en segon lloc, es va dur a terme una reflexió individual i un debat grupal asíncrons en el qual es va demanar als estudiants que aportessin les seves reflexions sobre el que havien experimentat i après.

• Dia 7, tancament del taller experiencial: Sessió síncrona. En una sessió síncrona es va debatre l’experiència amb els estudiants i es va presentar una solució orientativa al cas pràctic. Al final de la sessió, es va demanar que cada estudiant tornés a respondre al qüestionari sobre les seves creences sobre la resistència al canvi, amb la finalitat d’esbrinar si les seves percepcions havien canviat després del taller.

Com s’ha explicat anteriorment, el taller es va desenvolupar seguint el model d’aprenentatge experiencial de Kolb (1984), de la següent manera:

1. L’estudiantat experimenta els continus canvis que se’ls demana en l’activitat – Ús d’eines d’aula.
2. Els i les estudiants comenten el que va succeir, com es van sentir i per què – Reflexió conjunta al fòrum.
3. Solució de l’estudi de cas, anàlisi de la resistència al canvi experimentada – Presentació d’informe individual.
4. Introducció de la literatura sobre resistència al canvi i anàlisi de l’experiència – Sessió síncrona.

Resultats

Un cop desvetllada la finalitat de tants canvis d’eina i realitzada la sessió de tancament, l’estudiantat va oferir valoracions molt positives respecte a l’aprenentatge assolit. En particular, els va semblar una experiència molt més enriquidora que qualsevol lectura o teoria, ja que els va fer entendre de primera mà la necessitat d’una bona comunicació en la gestió del canvi i la possibilitat d’una resistència encoberta als canvis per part de les persones afectades.

Referències:

Bridgman, T. (2020). Overcoming compliance to change: Dynamics of power, obedience, and resistance in a classroom restructure. Management Teaching Review, 5(1), 32-40.

Elasri-Ejjaberi, A.; Rimbau-Gilabert, E. (2022). Taller Vivencial de Gestió del Canvi. Una experiència docent. Universitat Oberta de Catalunya. http://hdl.handle.net/10609/146858.

Kolb, D. (1984). Experiential Learning. Experience as the Source of Learning and Development. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall.

Weinstein, N. “Experiential Learning.” Salem Press Encyclopedia, 2019.