Jose Antonio Pow Sang Portillo: “La intel·ligència artificial és un canvi cultural i l’hem de treballar com una transformació digital per integrar-nos-hi”

Jose Antonio Pow Sang Portillo és doctor en Enginyeria Informàtica, màster en Enginyeria del Programari per la Universitat Politècnica de Madrid i director de l’Institut per a la Docència Universitària (IDU) de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP).

L’objectiu de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú és enfortir la formació dels docents, la millora de l’ensenyament i la virtualització dels programes. En aquesta línia de desenvolupament, s’ha establert una col·laboració entre la PUCP i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per oferir als docents una sèrie de microtallers centrats en l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit educatiu. Amb l’aplicació de la IA en aquest camp, es preveuen canvis importants en la manera de treballar tant dels docents com dels estudiants.

Heu començat a impartir microtallers sobre intel·ligència artificial i sobre com es pot aplicar en l’àmbit educatiu. Quina acollida han tingut i per què els heu impulsat?

Han tingut molt bona acollida i molt bons comentaris. Els professors i docents que hi han participat s’han mostrat molt contents. El motiu dels microtallers és, sobretot, l’aparició de ChatGPT —un sistema de xat per mitjà d’intel·ligència artificial amb gran capacitat de resposta—, que ha generat molt de desconcert a l’hora d’aplicar-lo en l’àmbit de l’educació. Els estudiants assumeixen ràpidament els canvis tecnològics i, si un docent no està al corrent d’aquests canvis, pot tenir dificultats a l’hora de formar els aprenentatges esperats. Per això es va decidir impartir aquests microtallers sobre IA. Volem que una universitat com la UOC, amb molta experiència digital, ens doni suport en aquesta qüestió.

Quines estratègies implementeu perquè els docents apostin per la innovació?

En primer lloc, hem implantat els microtallers, que tenen molt bona acollida perquè són molt curts. També oferim tallers de més hores, anomenats Viernes de TIC, en què els docents exploren l’ús de diverses eines i estudien la manera d’integrar-les a l’aula presencial. A més, tenim espais de debat, anomenats Aula Compartida, on convidem docents de la nostra universitat i de diferents disciplines que han fet servir ChatGPT en els seus cursos, per exemple. D’aquesta manera, esperem que els docents que hi participen puguin identificar pràctiques que puguin aplicar als seus propis cursos, i tinguin l’oportunitat de discutir o plantejar dubtes sobre aquesta qüestió. Així mateix, estem en procés de posar en marxa una formació més llarga, com ara una diplomatura o un programa de postgrau, amb certificació, ja que es tracta d’un aspecte important dins de la comunitat docent. Pel que fa a les estratègies relacionades amb la intel·ligència artificial, no només hi ha un gran interès dins de la nostra universitat, sinó també al Consorci d’Universitats, que és una agrupació de les quatre universitats privades més antigues del Perú (la Universitat Peruana Cayetana Heredia, la Universitat del Pacífic, la Universitat de Lima i la PUCP). S’està creant un grup per fer front al tema de la IA generativa en l’àmbit de l’educació.

La vostra universitat és presencial, però treballeu i camineu cap a la virtualitat. Com gestioneu aquesta transformació digital?

És veritat que la nostra universitat ha estat molt tradicional, però la pandèmia ens va obligar a fer una immersió brusca en la manera com havíem de fer servir les tecnologies. Van començar els confinaments i vam haver de pensar molt ràpidament com els havíem d’afrontar per poder continuar impartint les classes. Vam recórrer a les videoconferències, vam preparar nous materials i vam fer servir amb molta més força el nostre sistema de gestió d’aprenentatge (LMS), basat en el sistema Moodle i anomenat Paideia. Els docents continuen posant en pràctica tota aquesta experiència adquirida durant la pandèmia i l’adapten a la modalitat presencial. A més, també fem assessories personalitzades: si el docent necessita suport en un aspecte específic de la docència, ens escriu i un assessor pedagògic del nostre equip s’hi reuneix per atendre les seves necessitats de manera personalitzada. El problema és que ara som molts docents —si no m’equivoco, devem ser més de 2.000—, de manera que és complicat gestionar tot aquest canvi.

Els docents accepten bé el canvi?

Definitivament, ha estat un repte per a tothom. La majoria s’han adaptat i ara aprofiten l’experiència adquirida per potenciar l’ensenyament presencial. Amb tot, com en tot procés de canvi, encara n’hi ha que necessiten més acompanyament per sentir-se còmodes amb la integració de les noves tecnologies en la pràctica docent. Davant d’aquest fet, els donem totes les facilitats i els oferim totes aquestes activitats: microtallers, tallers, taules rodones, capacitacions, assessories, etc. Fins i tot fomentem els recursos asíncrons, perquè de vegades els docents no tenen gaire temps. Per a ells, és millor tenir materials molt ràpids i molt breus que els animin a fer aquestes activitats i que els permetin anar aprenent de manera autònoma. Ja hem dissenyat una sèrie de materials, però en volem crear més. És un repte que m’ha tocat assumir aquest any.

Si ens centrem en el tema de la IA, a banda de ChatGPT, actualment implementeu cap altra eina a les classes?

En determinades especialitats —per exemple, en l’àmbit de les arts escèniques, la música i la dansa—, la IA ajudarà amb la generació automàtica de música. A més, en el cas del disseny gràfic, servirà per crear imatges, sempre que l’ús de la IA garanteixi la transparència, el pensament crític i l’ètica. Encara no ens hem assegut a revisar-ho de manera centralitzada, però la idea és reunir-nos i veure si aquestes experiències poden ser aplicables també a altres àrees.

Hi ha cap aspecte que et preocupi d’aquesta transformació digital?

Una cosa que m’interessa particularment i que he debatut amb la vicerectora és el tema de la propietat intel·lectual en la generació de text i, sobretot, d’imatges. La IA genera imatges a partir d’altres imatges, però on queda la propietat de les imatges originals? Com es reconeixerà? Aquest tema serà molt important en el futur. Un amic que té una empresa d’IA als Estats Units em comentava que de moment no saben què han de fer.

Quins beneficis creus que pot tenir la implementació de la intel·ligència artificial en el procés d’aprenentatge dels vostres alumnes?

Crec que comportarà un canvi molt important. Per exemple, fins als anys noranta es feia servir la màquina d’escriure, però ara és impensable utilitzar-la per escriure un treball perquè tenim processadors de text, com ara Word, que estalvien temps. Aquests canvis de tecnologia han fet que la feina pugui ser més eficient i eficaç. Crec que l’ús de les eines d’IA serà el mateix: qui no sàpiga fer-les servir en un lloc de treball podria perdre ocupabilitat, perquè estalvien molta feina i molt temps. La IA canviarà molt la manera de treballar, perquè processa més informació i ho fa molt més ràpidament que una persona. Tanmateix, també dependrà molt de l’algorisme que utilitzi i de la informació de què s’alimenti, de manera que, al cap i a la fi, sempre serà la persona qui haurà de discriminar i decidir què és el més adequat. Crec que serà molt important la formació de les persones perquè, a més de fer servir aquestes eines, tinguin un pensament crític que els permeti discriminar què és el més adequat. I això canviarà la manera d’educar els estudiants. És un canvi cultural i l’hem de treballar com una transformació digital per integrar-nos-hi.

Els docents tenen por de la IA?

Crec que hi ha molt estrès entre els docents. Jo els dic que la facin servir, que es fixin en el potencial que té i que després la introdueixin a les seves classes. El que haurem d’ensenyar als estudiants és a formular preguntes coherents a aquesta nova tecnologia, i a discriminar i validar la informació o els productes que generi. A mi m’ha ajudat molt, fins i tot per escriure, perquè et serveix per evitar els bloquejos que sorgeixen a vegades: li demanes idees, te les dona i pots continuar avançant. Es tracta d’una eina que et pot ajudar, però qui pren les decisions finalment ets tu.

Ets doctor en Enginyeria Informàtica. Cap on creus que pot anar la tecnologia en el futur? Serà una intel·ligència artificial més evolucionada o apareixerà una altra cosa que ens sorprendrà encara més? Com pot impactar en l’educació superior?

Crec que la IA podrà millorar i ser cada cop més eficient pel que fa a les respostes que se li demanin, però no sé si sortirà res més innovador en el futur. Les màquines ho faran tot? Per exemple, si tenen tota la informació, podran fer un diagnòstic molt més acurat que un metge. Amb tot, també depèn molt de quina sigui la informació que rep la màquina. El tema ètic em preocupa: qui hi ha darrere de l’algorisme, qui selecciona la informació, quina informació pren com a vàlida, què és el que ens aportarà, etc. Hi ha coses que són molt objectives, com una recerca científica sobre fàrmacs, en què la màquina revisa molts estudis i dona un resultat molt objectiu. Tot i això, en temes de política o religió, per exemple, em preocupa el que hi ha al darrere.

Crec que aquesta tecnologia ha vingut per quedar-se i l’hem de saber fer servir. Pel que fa als estudiants, el que no és negociable és la integritat acadèmica. Poden fer servir totes les eines que vulguin, ja que els poden ajudar, però cal que sempre reconeguin la feina dels altres i que no plagiïn.

Per què vau triar l’eLinC de la UOC per organitzar aquests tallers?

Com a universitat a distància, la UOC és a l’avantguarda de la tecnologia i té una gran qualitat acadèmica. Per aquestes raons, no ho vaig dubtar.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.