El docent és un actor clau en la transformació digital de les institucions educatives

En la primera jornada de docència virtual, organitzada per la Universitat de Vigo, universitats espanyoles públiques i privades van compartir els respectius models educatius i van reflexionar sobre els aprenentatges de les experiències en línia i híbrides durant la pandèmia

Si hi ha res que avui dia tenim en comú les universitats de tot el món és que, en menor o major mesura, totes ens hem vist obligades a modificar el nostre dia a dia incorporant la tecnologia en diferents aspectes dels nostres models educatius en què fins ara no era present. 

Però com s’albira el futur més immediat respecte a les experiències viscudes? Es tornarà al punt de partida? La Facultat de Direcció i Gestió Pública de la Universitat de Vigo ha organitzat les primeres jornades de docència virtual per aprofundir en les experiències en línia i híbrides d’universitats espanyoles, públiques i privades, entre les quals hi ha la UNED, la Universitat Rey Juan Carlos, la Universitat de Burgos, la Universitat de Saragossa, la Universitat d’Oviedo, la Universitat de Vigo mateixa, organitzadora de l’esdeveniment, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Una figura important i imprescindible en el procés de formació, aprenentatge, gestió i implementació del canvi que comporta incorporar la tecnologia en els models educatius institucionals, és el docent. Però com es pot donar suport estructuralment a aquest actor del procés? Com es pot articular un sistema de gestió intern que enllaci els aspectes extraacadèmics dels programes amb els estrictament acadèmics? 

La singularitat del model educatiu UOC

A la UOC, s’ha apostat per crear un sistema propi i singular, un model d’organització que articula acadèmia i gestió (PAS) per garantir un servei integral a l’estudiant i una experiència 100 % en línia. 

Sobre la base de tres eixos de treball estratègics, que són la viabilitat, la qualitat i la innovació, la institució ha disposat un equip de professionals de la gestió acadèmica que garanteixen l’engranatge correcte i el bon funcionament de tota la cadena clau que dona suport a les titulacions oficials (TO) i de la gestió del pressupost intern vinculat: des del suport a la redacció de les memòries de les titulacions fins a la gestió i la creació de l’espai aula, el disseny instruccional de les assignatures o el plantejament dels recursos d’aprenentatge, passant pels plans de viabilitat dels programes i les accions de màrqueting i captació. La comunicació, la coordinació i el treball en equip d’aquests dos col·lectius professionals es dona en el dia a dia, i els uns sense els altres no tenen sentit. S’entenen com a agents que comparteixen un objectiu comú, al qual cadascú aporta el seu saber i experiència. 

Aquest model organitzatiu singular i un model d’economia d’escala aplicat al primer model és el que fa possible que, amb un equip intern d’actualment uns 340 professors i 80 professionals de la gestió de la formació, es pugui arribar a un gran nombre de programes i alumnes. On està la clau? Com s’aconsegueix arribar a tant amb un equip d’aquestes dimensions? La resposta està en un equip extern de perfil acadèmic (7.450 col·laboradors docents i tutors) procedent d’altres institucions educatives o del món industrial, que dediquen part del seu temps a gestionar la docència a les aules de la UOC.

Aquesta és una solució organitzativa que respon a un model educatiu molt concret. No hi ha una recepta única que es pugui comprar, copiar o implantar, sinó que, per a cada cas, cada necessitat, cada model educatiu concret, s’ha de configurar aquest equip de treball d’una  manera o altra. Des de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC s’ha articulat un servei de suport a les institucions que estan en aquest camí reflexiu per digitalitzar les seves activitats.

Per a més informació, accediu a aquest enllaç.