De la formació digital a la formació amb IA: com evolucionaran les assignatures en la universitat

La intel·ligència artificial (IA) és un assistent capaç d’executar un gran ventall de tasques tant en el disseny com en el procés d’ensenyament i aprenentatge, la qual cosa permetrà en el futur transformar el plantejament i el disseny de les assignatures.

L’arribada de la IA a l’entorn educatiu ha suposat una disrupció que exigeix l’adaptació del professorat a aquesta nova eina. Com utilitzar-la i incorporar-la en els processos formatius? Aquesta és la clau de cara al futur i en aquesta línia la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) imparteix cursos per a professors amb la finalitat de formar-los. Un dels recursos que inclou aquesta formació és aquesta infografia on es plantegen algunes propostes relacionades amb la transformació que això pot desencadenar en cinc aspectes clau del disseny de les assignatures: el currículum, la docència, l’avaluació, la personalització i les competències docents. “La infografia fa una mica de futurologia i apunta a com les assignatures en les universitats poden evolucionar amb la intel·ligència artificial i com adaptar-se a un context en el qual els diferents sistemes d’intel·ligència artificial siguin d’ús molt general. Planteja possibles canvis o evolucions desitjables en el disseny de les assignatures, en acció docent, en personalització, en avaluació, en el disseny pedagògic d’aquestes assignatures i també en la competència digital docent del professorat”, explica Xavier Mas Garcia, especialista en Educació Digital a l’eLearning Innovació Center (eLinC) de la UOC i autor de la infografia.

El paper clau del professor

La intel·ligència artificial, segons l’especialista del eLinC, modificarà la competència docent, és a dir, la capacitat per a utilitzar aquesta eina. “Estem acostumats a utilitzar els ordinadors amb programes que són deterministes i ara el paradigma d’interacció és modificat i passa a ser un paradigma basat en la conversa, en el llenguatge natural. El professorat ha de capacitar-se per a utilitzar de manera ètica i operativa la intel·ligència artificial en el seu treball, és a dir, per a preparar activitats, per a poder utilitzar-la com a assistent en l’avaluació, etc.”, aclareix. Però també cal tenir en compte que els alumnes utilitzaran aquesta nova tecnologia per a resoldre les activitats que planteja la universitat sense posar en pràctica les habilitats de pensament necessàries per a facilitar l’aprenentatge esperat. “Si la intel·ligència artificial li fa el treball, l’estudiant se centrarà només en una revisió textual o a comprovar que les fonts són correctes. Però no hi haurà un procés mental de construir el text, de formular idees, de justificar-les… Per això el professor ha de ser capaç de plantejar activitats als estudiants en les quals hagin d’utilitzar també aquestes habilitats de pensament crític i reflexiu”, recomana Xavier Mas.

Què ha de valorar el professor en el treball de l’estudiant? “D’entrada, el tipus de treball ha d’estar més elaborat que un mer assaig. A més, és important que el conjunt d’activitats d’aprenentatge que van elaborant i lliurant els estudiants al llarg del semestre guardin algun tipus de relació les unes amb les altres. Si existeix un fil conductor, pots preguntar a l’estudiant per què ha pres determinades decisions, és a dir, pots plantejar preguntes addicionals relacionades amb el procés d’aprenentatge i d’elaboració, és aquí on hem d’incidir”, respon Mas.

Com seran les assignatures en el futur

La infografia mostra diferents diferències entre les assignatures convencionals o pre-IA amb les assignatures dissenyades amb l’ajuda de la IA. La gran diferència resideix en el mateix disseny de l’assignatura, que ha d’estar basat en activitats molt més col·laboratives, participatives i constructivistes. Precisament, una diferència que destaca la infografia és que les assignatures dissenyades per IA tenen un enfocament més socioconstructivista enfront de les convencionals que són més cognitivistes. “El socioconstructivismo, com diu la mateixa paraula, es basa a construir, elaborar, fer… Per tant, té una orientació molt més pràctica. No és tan abstracte, és més pràctic i, per tant, més competencial. L’estudiant mobilitza habilitats molt diferents, tant habilitats de pensament abstracte com de pensament més concret, combinant-les en un procés de presa de decisions constant”, explica l’especialista.

En el curs per a professors de la UOC s’han dissenyat algunes activitats amb intel·ligència artificial: “Per exemple, li demanem a ChatGPT que construís uns mini casos sobre situacions diferents d’aplicació d’intel·ligència artificial en contextos d’educació superior, prèviament li vam donar el prompt, és a dir, uns paràmetres o requisits determinats. I després li demanem que elaborés preguntes, qüestions per a resoldre aquests casos. Després els revisem, completant contingut, matisant idees o retocant el llenguatge. És un treball de contrast, de molta interacció amb la intel·ligència artificial, no és només pitjar un botó”, descriu Xavier Mas.

Finalment, una de les característiques de les assignatures IA és que podrien arribar a oferir en el futur seqüències d’activitats i recursos d’aprenentatge generats de manera dinàmica per a estudiants concrets, en funció del seu rendiment, els seus resultats, el seu perfil o el seu comportament en l’entorn digital. En paraules de Xavier Mas, “actualment, per a personalitzar una assignatura o fer aprenentatge més personalitzat, cal conèixer o identificar als estudiants d’alguna forma, per a poder agrupar-los i oferir-los l’itinerari més adequat a les seves necessitats, com reforçar habilitats, anivellar coneixements, etc.”. Com a hipòtesi, l’especialista descriu que en el futur la IA podria analitzar les dades que genera cada estudiant (dades de connexió, dades d’accés a continguts, etc.) i oferir informes sobre les seves necessitats en l’àmbit acadèmic per a personalitzar més l’aprenentatge. “Podríem detectar els seus punts forts o els seus punts de millora. Però tot això ha de fer-se respectant les regulacions ètiques i la protecció de dades, per tant, ha de dissenyar-se de manera que, en determinats moments, la informació estigui anonimitzada”, conclou.