‘TLC series’. Anàlisi de Centres d’Ensenyament i Aprenentatge des de l’eLinC. La classificació HITS des del prisma del MIT

11 abril, 2024
Pexels

Les tasques d’observació i anàlisi de les tendències educatives i la innovació a l’eLearning Innovation Center (eLinC) posen el focus en les bones pràctiques internes i externes per ajudar a l’evolució del model educatiu a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Dins aquesta tasca, els membres de l’equip d’Anàlisi de l’Aprenentatge i de la Docència José López Ruiz i Desirée Gómez Cardosa han efectuat recentment una anàlisi de diferents tipus de centres encarregats de promoure la innovació educativa a les universitats i les seves particularitats i han revisat la classificació HITS.

 

 

Una anàlisi sobre els centres d’ensenyament i aprenentatge

Un Centre d’Ensenyament i Aprenentatge (o TLC, sigles en anglès de Teaching and Learning Center) és un espai central i dedicat on l’excel·lència i el suport continus a l’ensenyament i l’aprenentatge són l’objectiu principal, dotat de professionals amb experiència en pedagogia, innovació docent i aprenentatge dels estudiants[1] (Wright, 2023). En molts aspectes, els TLC ajuden a donar forma a les cultures professionals i acadèmiques i a les pràctiques docents de les seves institucions (Atkins et al., 2017).

Òrgans com els TLC, atenen l’encàrrec de promoure, implementar i garantir la sostenibilitat de la innovació educativa orientada a la millora de la qualitat docent i dels aprenentatges de les institucions d’educació superior. Un acte, el de la innovació educativa “planificat i deliberat” (UNESCO, 2016) on intervenen múltiples experts i equips i que pot adoptar diferents enfocaments i formes de gestió en funció del grau de maduresa  i visió estratègica compartit per cada institució.

L’eLinC, com a TLC de la UOC, realitza de manera periódica tasques d’observació dins el seu ecosistema per cercar tendències educatives i d’innovació en l’àmbit del eLearning per analitzar pràctiques d’èxit que milloren els models educatius. Aquest mateix blog, se’n fa ressò i reflexiona al voltant de moltes d’aquestes tendències i innovacions docents. L’equip d’analistes del centre, recentment ha recopilat en un informe una mostra d’experiències i bones pràctiques institucionals pel que fa a l’impuls i gestió de la innovació docent d’altres universitats i centres TLC afins a l’eLinC.

El focus de l’observació dins els TLC ha estat la innovació i la millora en l’ensenyament i l’aprenentatge, analitzant el paper i operativa dels centres per acompanyar aquest procés en el context de la seva estratègia institucional i sota la perspectiva de la classificació HITS donada per Wright (2023). Els resultats de l’anàlisi es sintetitzen en una sèrie d’ insights i reflexions que s’aniran compartint a diferents entrades al blog que puguin despertar l’interès del lector. Per als analistes ha estat una exploració molt interessant on han tingut l’oportunitat d’emmirallar el seu model de centre davant el món. Gràcies a l’anàlisi han pogut  conèixer i comparar amb d’altres entorns quines pràctiques, formes d’organització i estructura de servei son compartides o diferents.

 

Classificació HITS

Com s’ha introduït anteriorment, existeixen múltiples models de centres d’ensenyament i aprenentatge amb particularitats per al seu funcionament diari. Des del Jameel World Education Lab (J-WEL) del Massachusetts Institute of Technology,  Stump i Sastry (2023)

destaquen la categorització de centres que ha fet Wright (2023)[2] on els models de docència i aprenentatge representen la teoria del canvi del centre i revelen com es produeix el canvi amb més èxit en el context institucional particular. Wright classifica aquestes teories de canvi utilitzant l’acrònim HITS, on cada centre pertany a una lletra de l’acrònim.

  • Centre H: és un hub, serveix de connector per a totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb un paper coordinador a tota la institució, esforçant-se per promoure el diàleg i la col·laboració, i oferint programes o recursos centralitzats.
    • Activitats més comunes: programes per a grups reduïts (cursos o tallers), actes a tota la institució i comunitats de pràctiques, diàleg o col·laboració.
  • Centre I: serveix com a incubadora, recolzant noves idees així com el creixement del professorat.
    • Activitats més comunes: consultes individuals, observacions del professorat, orientacions per al nou professorat, beques per a la docència i la formació.
  • Centre T: serveix de temple, dissenyat per elevar el valor de l’ensenyament i l’aprenentatge i el desenvolupament educatiu. Les estratègies de temple proporcionen un reconeixement públic del bon ensenyament i esforços per crear un canvi dins una institució.
    • Activitats més comunes: premis a la docència, la innovació, l’ensenyament amb tecnologia, l’assessorament i la tutoria, i el reconeixement per part dels estudiants, com ara la ‘setmana d’agraïment al professor’.
  • Centre S: és en anglès un siver, un tamís. Utilitza una estratègia que filtra i promou només les millors pràctiques recolzades per la recerca. Aquest enfocament posa l’accent en les normes, l’experiència i les pràctiques basades en l’evidència.
    • Activitats més comunes: el suport a la beca de l’ensenyament i l’aprenentatge (SoTL), la recerca, la participació en processos de qualitat mitjançant l’elaboració de normes i la participació en les avaluacions dels cursos per part dels estudiants.

Com demostra el treball de Wrights, la majoria dels centres d’ensenyament i aprenentatge utilitzen una o més de les categories descrites anteriorment, i molts utilitzen estratègies de diverses categories.

 

Recomanacions sobre com desenvolupar o reforçar els centres d’ensenyament i aprenentatge

Stump i Sastry vam demanar assessorament als directors/personals del centre ‘Center for Teaching and Learning Matrix[3]’ i van unificar els seus consells en les següents estratègies clau:

  1. Coneixeu i enteneu la cultura de la vostra institució.  Coneixeu on són les “palanques” a la vostra institució i respongueu a elles en lloc de lluitar-hi en contra.
  2. Feu-vos presents, coneixeu el cos docent i el personal. L’única manera que els centres creixin és oferir productes que serveixin al professorat; esforceu-vos per a que el laboratori respongui al que ells volen. Dissenyeu un laboratori que respongui a les necessitats reals; eviteu la sensació que se’ls està imposant alguna cosa. Per guanyar-vos la confiança del professorat, comenceu amb una petita necessitat.
  3. Tingueu un model clar d’engagement. Poseu èmfasi en un programa emblemàtic al qual pugueu dedicar recursos i defenseu-lo; assegureu-vos d’avaluar-ho i de poder demostrar el seu impacte.
  4. Feu visible la feina duta a terme pel centre. Una gran part de la feina que ha de fer un centre és augmentar la visibilitat per deixar clar que hi ha recursos per a l’ensenyament. Combineu això amb un programa substantiu per a poder dir “hem fet això, molts professors han participat i així és com hem mesurat l’èxit“.
  5. Recluteu campions del desenvolupament del professorat.  Poseu en primer pla el professorat que està fent grans coses, en lloc de posicionar-vos com algú que els diu el que han de fer. Trobeu persones poderoses que també siguin bons professors i es preocupin per l’ensenyament; destaqueu i ressalteu la seva feina. El més important que pot tenir un centre és el respecte del professorat. Es tracta de crear relacions amb la gent on sentin que han contribuït al que fas.
  6. Creeu un espai i una cultura on el professorat pugui parlar mutuament sobre docència. En lloc de fer un taller darrere l’altre, oferiu interaccions més substancials, com a comunitats d’aprenentatge que reuneixin el professorat. Doneu a conèixer el centre, un lloc que crea comunitat entre el professorat.
  7. Cerqueu suport de liderarge institucional. Una relació amb la direcció de la institució pot fer que un centre d’ensenyament i aprenentatge formi part del seu teixit institucional. Assegureu-vos que els administradors reconeixen la seva contribució al professorat.
  8. Poseu èmfasi en els serveis a tot el professorat. Assegureu-vos d’incloure programes i serveis dissenyats per al professorat en tots els nivells de la seva carrera acadèmica.
  9. Utilitzeu l’evidència com a base per a tots els programes.Incorporeu l’evidència als programes. Els resums o la revisió d’evidències que donen suport a les noves estratègies o tècniques són importants. Durant l’execució, avalueu-lo, presenteu les proves del vostre èxit i demaneu més finançament. Construïu parts d’un programa per no haver de demanar tots els recursos alhora. Proveu coses, demostreu el seu impacte i després construïu quelcom sostenible.
 

Conclusions

Les accions de benchmarking o anàlisi de la competència serveixen tant d’inspiració com de punt referencial per a la revisió de les pràctiques pròpies. En fer una revisió de diferents centres amb funcionalitats semblants a la de l’eLinC, hem estat capaços de detectar pràctiques que ofereixen serveis similars sota diversos prismes. Tant la classificació HITS de Wright com l’anàlisi que en van fer Stump i Sastry, serveixen per a emmarcar l’estructura dels centres i també per a valorar la tipologia que més s’adiu amb les necessitats de la institució. A l’hora d’estudiar-la, hem pogut veure com ha hagut una evolució de molts dels centres d’ensenyament i aprenentatge al llarg del temps cap a una majoria de centres que hibriden diferents formats tot i que molts d’ells se centren encara en oferir només alguna de les funcionalitats de l’acrònim HITS. Ha quedat també patent el destacat paper que van jugar molts TLC durant les etapes de transició de la Covid-19 com a ens de suport en la definició i implantació d’estratègies tècniques i pedagògiques de l’ensenyament remot, un paper i vincle que s’enforteix institucionalment a mida que la transformació digital de l’educació s’accelera.

En properes entrades, donarem més detalls de com s’estructuren els diferents centres i quines son les seves millors pràctiques en diferents àmbits de la millora de la docència i l’aprenentatge.

 

[1] Wright recull aquesta definició del Houston H. Harte Center for Teaching and Learning, de la Washington and Lee University, Virginia, EUA.

[2] Wright, M. C. (2023). Centers for teaching and learning: The new landscape in higher education. JHU Press.

[3] Més informació al document “The Teaching and Learning Matrix”.

 

Referències i altres fonts consultades

Atkins, B., Koroluk, J. & Stranach, M. (2017). Centres d’ensenyament i aprenentatge canadencs a Facebook i Twitter: una exploració a través de les xarxes socials. TechTrends 61 , 253–262 . https://doi.org/10.1007/s11528-016-0144-2

Stump, G.S. & Sastry, A. (2023). Teaching and Learning Centers: A pathway to sustainable teaching innovations. MIT J-WEL.

UNESCO Perú. (2016). Innovación educativa. Herramientas de apoyo para el trabajo docente. UNESCO. https://uai.edu.ar/media/117274/art-unesco-innovacioneseducativas-e-metodologc3ada-4-innov-educ.pdf

Wright, M.C. (2023). Centers for Teaching and Learning: The New Landscape in Higher Education. (P. 9). Johns Hopkins University Press.

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Desirée Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.
Innovació a l'equip d'Estimulació i Desenvolupament de Processos d'Innovació Educativa de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Diplomat en Ciències Empresarials, ha cursat estudis de postgrau de gestió de productes i innovació en tecnologia, processos creatius, administració i gestió de xarxes i sistemes, i formació de formadors. Està especialitzat en la gestió de processos i projectes d'innovació en l'àmbit de l'educació en línia.