L’eLinC assessora la UTEC de l’Uruguai per avançar cap a la seva digitalització

Tamara Martínez Vílchez i Toni Martínez-Aceituno, membres de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es van encarregar de dinamitzar la reflexió amb la Universitat Tecnològica de l’Uruguai (UTEC), que busca integrar el format digital en la seva oferta educativa. En aquesta entrada conversem amb la Tamara i el Toni sobre la seva visió del procés d’assessoria educativa, en el marc de les assessories a universitats per a la transformació digital.

Com varia el concepte que tenen les universitats sobre si mateixes quan volen integrar la virtualitat?

Tamara: Quan les universitats volen integrar la virtualitat, han de fer un gir en el seu concepte inicial, tant pel que fa al model educatiu com a l’organitzatiu i de serveis. Ja feia temps que les universitats reflexionaven sobre la concepció i la integració d’ecosistemes tecnològics, i la pandèmia va donar embranzida a aquest canvi conceptual.

Davant de la digitalització cada vegada major de la societat, les universitats que es basaven en la presencialitat es van adonar que havien d’oferir línies virtuals, i la majoria van començar amb programes d’educació contínua. Totes les universitats han hagut de repensar els seus models, ja sigui amb models virtuals o híbrids. Moltes universitats presencials tenen tendència a hibridar, i aquí hem de veure com defineix cada universitat el concepte d’hibridació. Cal tenir en compte que aquesta transició és molt important i que el sistema universitari ha d’encarar l’innovador escenari que estan imposant les noves tecnologies per estar connectat amb aquest nou paradigma que demanden les societats digitalitzades.

Toni: Virtualitzar comporta inevitablement canviar d’escenari. En escenaris diferents, les institucions no es poden organitzar ni actuar de la mateixa manera. Aquest fenomen porta les institucions a analitzar processos i a replantejar-se l’oferta formativa i els rols dels agents educatius. En aquesta reflexió sobre la virtualització, les universitats fan anàlisis que, de vegades, fins i tot milloren els seus punts de partida.

Tamara Martínez Vílchez i Toni Martínez-Aceituno durant la jornada de treball amb els integrants de la UTEC

Quina influència va tenir la transformació digital en la missió, la visió i la projecció institucionals de la UTEC?

Toni: La UTEC és un centre d’educació terciària universitària que va néixer amb la missió de tenir abast en tot el territori nacional. La decisió d’hibridar-ne l’oferta formativa comporta que pugui satisfer aquesta missió inicial amb major intensitat. D’aquesta manera, arriben a racons del país on hi ha estudiants que no poden accedir a la universitat.

Tamara: La transformació digital ha donat força a la missió, la visió i els valors de la UTEC. Aquesta universitat vol democratitzar l’educació superior a l’Uruguai i integrar-la en el sector productiu. Per fer-ho, es van crear els Instituts Tecnològics Regionals (ITR) i les seus a les regions de l’interior del país, amb l’objectiu de donar cobertura als estudiants que, pel factor de la territorialitat, es podien veure exclosos del sistema universitari.

La UTEC ja treballava en la transformació digital des del 2015, ja que havia observat que la virtualització de les unitats curriculars de les carreres era el camí per donar impuls a la seva missió, visió i projecció. Després de la pandèmia, la institució va incorporar la transformació digital al pla estratègic. Com a conseqüència d’això, va crear un centre de transformació digital (CTD) que liderés el procés de digitalització de la UTEC.

Quin paper té la singularitat de cada universitat en la reconfiguració del seu model educatiu?

Tamara: Cada universitat és única per diversos factors, entre els quals hi ha el context, el perfil de l’estudiantat i del docent i la manera d’organitzar-se, entre d’altres. La coherència que es teixeix entre aquests factors és el que aporta singularitat a la institució.

Toni: El procés de singularitat emfatitza aspectes del model educatiu que proporcionen uns trets distintius a les universitats. Aquests elements han de ser reconeixibles per part dels estudiants i de l’entorn social de la institució. Normalment, els aspectes que s’emfatitzen tenen repercussions en el model organitzatiu i de serveis de la universitat. Una vegada que els elements del model educatiu es fan altament reconeixibles, són un factor tractor d’estudiants i de talent per a les institucions educatives.

Tamara Martínez Vílchez, membre de l’eLinc de la UOC

De quina manera ha influït la pandèmia de la COVID-19 en la transformació del model educatiu de la UTEC?

Toni: La pandèmia ha influït en tots els nivells educatius, inclòs el de l’educació superior. En el cas de la UTEC, la influència no ha estat radical, ja que abans de la pandèmia la institució s’havia plantejat la incorporació progressiva de la virtualització a l’oferta formativa.

La pandèmia va evidenciar que la institució estava preparada per entrar en la virtualització. El que havia de canviar era la planificació en termes de la durada de la transformació digital de la institució i de la seva oferta formativa.

Tamara: Hi va haver alguns factors que van permetre que la UTEC pogués donar una resposta molt positiva durant la pandèmia i en menys d’una setmana aconseguís que es poguessin seguir les classes de manera regular. La universitat ja tenia algunes pràctiques d’integració de les tecnologies; de fet, havia hibridat una de les carreres el 2015. A més, el 2019 va crear una àrea dedicada a la tecnologia de l’aprenentatge i va treballar en un marc de tecnologia digital, de manera que ja comptava amb una plataforma d’aprenentatge. L’esclat de la pandèmia va servir per enfortir el rumb cap a la digitalització que ja s’anava traçant, recollir les bones pràctiques viscudes i exposar les dificultats amb les quals s’havien trobat docents i estudiants, a fi d’analitzar-les i deixar enrere la modalitat en línia d’emergència. D’aquesta manera, la institució se centra en construir un model híbrid propi en el qual prevalgui la qualitat educativa.

Quins van ser els actors que van participar en el procés de reflexió del model educatiu de la UTEC?

Tamara: La UTEC sempre ha volgut fer totes les reflexions institucionals de manera participativa per part de tots els actors de la comunitat educativa de la institució. En aquest procés de reflexió hi han participat directors de carrera, coordinadors dels Instituts Tecnològics Regionals, docents, direcció educativa, autoritats i, com a particularitat, estudiants. No totes les universitats incorporen estudiants al seu procés de reflexió estratègica, i això, directament, posa l’estudiantat al centre. A nosaltres ens sembla molt nou comptar amb la presència d’estudiants en un procés de reflexió institucional, ja que enriqueixen l’anàlisi que s’ha dut a terme durant les diferents sessions.

Toni Martínez-Aceituno, membre de l’eLinc de la UOC

Quines característiques s’han de contemplar pel que fa als agents i als elements del model educatiu per avançar cap a la modalitat híbrida? Quines van ser en el cas de la UTEC?

Toni: En un procés d’hibridació com el de la UTEC, cal partir d’un canvi d’escenari. Cadascun dels elements del model educatiu s’acomoda a decisions que afecten l’espai i el temps perquè estan mediats per la tecnologia. El fet que la tecnologia mediï en una oferta formativa fa que s’hagin de prendre decisions relacionades amb la gestió del temps i de l’espai. D’aquesta manera, l’espai deixa de ser únic i el temps deixa de ser obligatòriament coincident per poder ser asíncron i no ubic. A partir d’aquí, les tasques dels agents del model educatiu han d’anar de la mà de la tecnologia

Amb l’ús de la tecnologia, s’amplia la varietat de recursos d’aprenentatge que es poden emprar. Aquests recursos es poden construir d’una manera diferent respecte del format presencial i, a més, es poden revisar les vegades que sigui necessari. En el cas de la UTEC, inicialment s’apostava per un model de formació híbrid síncron i bicrònic, però la universitat està provant més combinacions de temps i espai per avançar cap a un escenari de més flexibilitat per a l’estudiantat.

Quines són les particularitats de l’estudiantat que ingressa en programes formatius a distància, en termes generals? Va ser difícil per a la UTEC fer un diagnòstic precís del perfil de l’estudiantat?

Tamara: El perfil majoritari que ingressa en programes formatius a distància sol ser el d’un adult treballador. Al principi, aquest tipus de modalitat aporta més flexibilitat i autonomia a l’estudiant. D’aquesta manera, pot compaginar els estudis amb la seva vida professional i la seva vida personal. En el cas de la UTEC, la majoria de l’estudiantat són estudiants de primera generació universitària en les famílies. La UTEC té molt ben identificat el seu cens d’estudiants amb diversos indicadors i en funció de les regions i carreres triades.

Toni: També afegiria que les persones que accedeixen a estudis en línia d’educació superior són estudiants que no poden assumir el cost de desplaçar-se i viure a les ciutats on estan situades les universitats. En el cas de l’Uruguai, el nombre d’estudiants que no es poden desplaçar fins a la capital, on es concentra més del 85 % de l’oferta universitària, és significatiu. En alguns casos, l’estudiant que finalitza la formació obligatòria fins a la majoria d’edat hi renuncia per motius econòmics. La UTEC suposa una alternativa per a aquests estudiants molt joves, ja que es poden desplaçar presencialment als seus centres i, en el cas de l’oferta semipresencial, poden atendre les responsabilitats familiars.

A quines conclusions van arribar els actors que van formar part de la reflexió del model educatiu híbrid de la UTEC?

Toni: Hem pogut veure que el procés de reflexió ha portat els participants a identificar la necessitat de rellegir i redefinir el model educatiu institucional a fi d’ajustar-lo a un model híbrid que aprofiti els avantatges i els beneficis de la presencialitat i la virtualitat. La UTEC té la intenció de combinar el format presencial i el format virtual de la manera més satisfactòria possible per a l’estudiantat i per al personal que treballa en la institució. Una gran part dels integrants de la institució pensa que el model educatiu híbrid s’ha de revisar i repensar.