Van Gogh: Habitació d’Arles (37)
Aquest quadre representa el dormitori de Van Gogh al número 2 de la Plaça Lamartine, a Arles, Boques del Roine, coneguda com la Casa Groga, destruïda durant el bombardeig aliat d’Arles el 25 de juny de 1944. Era la primera habitació pròpia que tenia Van Gogh, i hi va viure de 1888 a 1889. El va pintar abans de l’arribada a Arles del seu amic Paul Gauguin.
Existeixen tres quadres similars amb el mateix títol, tres versions autèntiques, descrites a les seves cartes, que es distingeixen amb facilitat entre elles pels quadres que hi ha a la dreta de la pintura. La primera versió del quadre presenta sobre el llit el retrat del pintor Eugène Boch i el de Paul-Eugène Milliet.
La porta que es mostra al quadre donava a l’escala i la porta de l’esquerre donava a l’habitació de convidats, habitació on es va instal·lar Gauguin. A la paret d’enfront s’hi obre una finestra, per sobre d’una tauleta de nit lleugerament descentrada, donant a la Plaça Lamartine i als seus jardins públics.
L’habitació no era rectangular sinó trapezoidal, amb un angle obtús de 120º a la cantonada esquerra de la paret frontal i un angle agut a la dreta. L’extrem dret de la capçalera del llit està molt allunyat del racó, i el de l’esquerra molt a prop del penjador.
L’objecte dominant al dormitori és el llit: sòlid i senzill, suggereix calidesa, comoditat i seguretat. La majoria dels altres objectes (cadires, coixins i quadres) estan representats per parelles. Aquesta representació contribueix a fer una impressió de tranquil·litat, ordre i pau.
A la carta al seu germà Theo, explica que vol expressar tranquil·litat i ressaltar la senzillesa del seu dormitori a través del simbolisme dels colors. Per això descriu: «les parets lila pàl·lid, el terra d’un vermell trencat i destenyit, les cadires i el llit groc crom, els coixins i llençols groc verd molt pàl·lid, la manta vermell sang, la tauleta taronja, la palangana blava, la finestra verda», afirmant: «Havia volgut expressar un descans absolut amb tots aquests diversos tons.»
Un estudi de les línies de fuga mostra que l’artista juga amb les regles tradicionals de la perspectiva que daten del Renaixement.
Tot i això, aconsegueix certa simplicitat gràcies a una composició formada gairebé exclusivament per línies rectes i a una rigorosa combinació de superfícies acolorides que compensen la inestabilitat de la perspectiva. L’accent pictòric es posa clarament en el color.
La cadira ens pot servir de model per a les mesures de l’obra. L’alçària del seient és de 42 cm, i l’amplada de l’habitació, entre les dues portes, es 7 vegades quest mòdul (2 m 95 cm.) i l’amplada del llit és de 2,5 aquest mòdul. A remarcar l’estranya perspectiva amb què Van Gogh ens mostra els objectes presents en el quadre: els peus del llit estan mostrats des de baix, mentre que la cadira, el coixí o la taula estan vistes des de dalt, com en el manierisme.
Joan Campàs i Montaner