Homenatge a les persones jubilades a la Xocolatada UOC

El dijous 15 de desembre, va tenir lloc l’acte de celebració de les festes de Nadal i de l’arribada del nou any 2023, amb la tradicional xocolatada de l’equip propi de la universitat, acte que per la pandèmia no s’havia pogut realitzar els dos darrers anys. Un esdeveniment molt esperat, doncs, un moment de retrobament entre companys i companyes.

Durant l’acte es va fer un homenatge a les 12 persones que s’han jubilat en el període 2020-2022: Nathalie Bittoun, Joan Campàs, Dolors López, Neus Martínez, Salvador Climent, Assumpta Company, Juan Pérez, Antoni Marin, Llorenç Sabaté, Ramon Gomis, Laura Solanilla i Lluís Fernández.

A totes i a tos els donem la benvinguda a la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC.

En representació de les persones jubilades van prendre la paraula la professora Nathalie Bittoun i el professor Joan Campàs.

A continuació transcrivim el discurs del prof. Joan Campàs:

“Quan a mitjan novembre en Josep Maria Oliveras em va demanar que, en l’acte d’avui, prengués la paraula en nom de les persones que es jubilen, el primer que em va venir al cap és que a la jubilació
-s’hi arriba de maneres diferents,
-es viu de maneres diferents
-i s’omple de maneres diferents
en funció, sobretot, de la pensió que et quedi, de la salut i dels projectes que un tingui

I, davant d’aquesta diversitat, vaig intentar trobar una mena de denominador comú, i com a humanista, vaig cercar l’origen etimològic de “jubilar-se”.

Jubilar-se prové, segons els experts, d’un possible doble origen:

• del llatí iubilare, que vol dir expressar o cridar d’alegria, de joia

• i de l’hebreu iobel, un so típic que emet la banya del mascle cabrum, que anunciava l’inici d’un any sabàtic per a reflexionar i valorar, amb alegria, el que s’havia aconseguit al llarg de la vida.

Alegria, doncs, d’una banda (s’han acabat les reunions, la llista interminable d’emails a respondre, l’estrés per a què els processos funcionin correctament i a temps…),

i reflexió sobre el que un ha fet, d’una altra.

I a la pregunta de Què faré l’endemà de jubilar-me? Un grup d’ex treballadores i ex treballadors de la UOC s’ha constituït en xarxa que s’expressa a través d’un blog on s’hi pot trobar tot un seguit d’activitats com

2 Converses
Innovació tecnologia i educació. Francesc Noguera i Ricard Mateu

El talent en un entorn convuls. Àngels Paredes i Eva Rimbau

4 entrevistes
Gabriel Ferraté
Imma Tubella
Dora Pérez
Àngels Doñate

After UOC

3 col·loquis/debats: webinars
-Els algoritmes
-Artistes en femení contra el patriarcat
-Física quàntica per a Humanistes (+ 350 visualitzacions des del 24 de novembre)

L’obra d’art del mes
-La Gioconda
-Les senyoretes d’Avinyó
-El jardí de les delícies
-La primavera
-El tapís de la Creació
-El tapís de Bayeux

El museu a casa
Altamira, Abu Simbel, temple de Karnak, Persèpolis, Dorífor, Partenó, Panteó…

Sortides
Gavarres
Colònia Güell

I per què fem tot això? Perquè, com a universitaris que som, la nostra funció és crear coneixement, difondre coneixement i ser crítics amb la societat i el món.

Deixeu-me, per acabar, agafar-me a la tercera funció i, des d’una perspectiva crítica, fer un breu i sentit homenatge a la gent d’Ucraïna, a les dones musulmanes i als centenars d’obrers que han mort en la construcció dels estadis de futbol de Qatar.

Per tots ells,
Per totes elles
Per nosaltres
Per la UOC”

En acabar l’acte, i després de la intervenció del rector Josep A. Planell, es mostrà la nova felicitació del nou any 2023, en una #poesiadibuixada basada en el poema “Feliç aquell que sap mirar de lluny” de Margalida Pons, amb la veu de Sílvia Bel i la interpretació del ballarí Biel Bertran:

En el següent enllaç podeu veure les fotografies de l’acte: https://flic.kr/s/aHBqjAjoMz