El museu a casa (13) – Les pintures de sant Climent de Taüll

La vall de Boí és un focus de l’art romànic català per les seves esglésies, campanars, escultures i pintures.
Les pintures de l’absis central es caracteritzen per una composició determinada pel marc arquitectònic, una concepció del món jerarquitzada, una manca de tota referència a la naturalesa i al paisatge, el hieratisme, unes figures perfilades amb traços gruixuts i colors intensos, i el protagonisme d’ulls i mans.

La maiestats domini o Crist en majestat de Sant Climent de Taüll, que presideix al volta de l’absis, és una de les icones de l’art romànic, que ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. Presideix un conjunt datat a partir de la consagració de l’església, l’any 1123, pel bisbe Ramon de Roda de Isàvena.

Crist en majestat està inscrit en la màndorla que es troba sobre un fons de tres bandes paral·leles horitzontals, blau, ocre i negre; i envoltat pel tetramorf i àngels. La figura del Crist és imponent, amb la seva mà dreta en actitud de benedicció i l’esquerra subjectant un llibre on es llegeix «ego sum lux mundi» («jo sóc la llum del món»).

En destaca la simetria del seu rostre, del qual sobresurten els seus ulls impressionants. Les seves robes transmeten moviment i realisme gràcies a les veladures grises de la túnica i les blaves del mantell, i s’hi veuen les lletres gregues alfa i omega, com a mostra que en Déu tot comença i tot acaba.

A sota, el mur conté les figures de Maria i els apòstols inscrites als arcs. Al nivell inferior apareixen els cortinatges habituals, aquí molt malmesos. L’arc intern està centrat per la mà de Déu, i l’arc extern conté l’Agnus Dei apocalíptic, amb set ulls.

A la base de la cúpula hi ha una franja amb els noms dels personatges representats a sota, amb simetria axial en els rostres i emmarcats per arcs i columnes. Són la Verge, Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Tomàs, Jaume, una altra figura molt feta malbé que podria ser Sant Felip, i Sant Climent, que es pot observar al costat de l’Evangeli.

Joan Campàs i Montaner